Quan Starbase del bloc decuina.net ens va convidar a fer un homenatge a Santi Santamaria em va fer molta il·lusió apuntar-me a aquest homenatge d'un gran cuiner com era en Santi Santamaria , tot i que sabia que no tenia càmera per a poder retratar la recepta y que a més tenia molt poc temps per a poder fer-la . Tal vegada la forma de dir les coses és el que produïa rebuig pel que defensava , no era politicament correcte. Jo pens que s'ha de poder defensar les teves idees sense ofendre als altres, però he de confessar que jo estic d'acord amb part del que ell defensava, crec que en certes coses no anava desencaminat.
Vaig decidir fer aquesta Terrina de pebre vermell aromatitzat amb estragó que vaig trobar el seu bloc. La vaig triar perquè s'empra el pebre vermell o pebrot que és un dels productes com la tomàtiga que varia molt el seu gust si és acabat de collir de l'hort o pel contrari és comprat.
La recepta la podeu trobar el seu bloc . Jo l'he decorada una mica diferent i em vaig decidir per fer racions individuals. Vàrem emprar oli que enguany hem fet de les nostres olives i enlloc de sal grisa vaig emprar sal d'olives negres .
Perdonau per la fotografia però està feta amb la càmara del meu fill que és de Toys Story 3. Però no volia faltar a la meva paraula d'afegir-me a aquest homenatge.
Gràcies Starbase per aquesta magnífica idea .
Fins sempre , Santi.
encuentro que te ha salido genial nada de tenerte que disculpar un saludo
ResponEliminaEsta genial,le has hecho un buen homenaje...la verdad es que todavia era muy joven,una lastima.
ResponEliminaBesets.
Una bona imatge!, és un homenatge perfecte amb foto inclosa sigui o no feta amb càmera professional...Una abraçada Xisca.
ResponEliminaGràcies per afegir-te Xisca, la foto en aquesta ocasió era el de menys però es que amb els medis que tenies ha quedat estupenda :)
ResponEliminaun plat perfecte per a aquest homenatge, ni que sigui feta amb càmera de joguina. ningú no ha dit que fos un concurs, oi? és un homenatge sentit com aquest teu.
ResponEliminaMoltes gràcies a tot i a totes , em va saber greu que no sortis una foto com toca justament aquesta vegada, però que hi farem..... El que si vos puc dir és que , va ser molt bò , el vaig fer pel dissabte al vespre que tenia convidats i tothom se'n va llepar els dits i el millor de tot és que vàrem parlar d'en Santi , arrel d'haver fet la recepta. Una abraçada
ResponEliminaMol bona versió.
ResponEliminaJo la vaig fer tal com hi surt al seu blog.
Quina gràcia això de la foto! Però ja sia amb càmera de Toys Story 3 o sense aquesta terrina fa una bona mengera.
ResponEliminaUna pregunta: la vares fer amb pebres ja fets vostres?
Una besada,
Hola Marisabel, vaig a veure la teva. Moltes gracies pel teu comentari i la teva visita. Una abraçada
ResponEliminaHola Maribel , si són nostres. Quan els he collim , el meu sogre els fa al caliu dins el forn de llenya i després els empot. En quan a la foto , ha sortit una mica moguda però era el que hi havia, je.je..Una abraçada
Quina gran veritat, tant el tomàquet com moltes altres productes tenen un sabor molt diferent si estan madurats a la planta, una bona manera de fer-li un bon homenatge
ResponEliminaPetons
Moltes gràcies , Sion. Una abraçada
ResponEliminaQuin bon plat que has triat! I estuic d'acord amb tu i amb en Santi sobe el valor del producte natural. Tot i que penso que per defensar el que fas no cal atacar els altres, defensar els productes naturals, tradicionals i de la terra és cada vegada més necessari!
ResponEliminaUn gran homenatge i molt bona elecció, en Santamaria defensava els productes de la terra collits al moment i de proximitat...
ResponEliminaHola Xisca, guapa tu
ResponEliminamolt be, de veritat te ha quedat molt maco
mil petonets Susanna
Santi Santamaria tenia unes opinions que jo crec que no van ser enteses com calia i que es van aprofitar per desprestigiar la cuina catalana que, en aquests moments, és l'elit de la cuina més moderna. Hi ha sectors "carpetovetònics" que no suporten que siguen els cuiners nostres els qui marquen la pauta en la cuina d'ara.
ResponEliminaLa teua recepta la trobe molt interessant i saborosa. Quina sort poder tindre oli casolà. La foto la trobe molt simpàtica. No passes pena. Hom fa el que pot. Besades
Jo sempre he estata defensor del que deia en Santi Santamaria.. i fins i tot de la seva manera de dir-ho. Tampoc cal anar amb tants embuts per la vida i els "altres", tampoc es que fossin uns "sants". Però els "altres" van fer "colla" i en més d'una ocasió el van deixar de banda... Diriem que va apostar a l'opció no guayadora, pèrò suposo es va quedar a gust. DEP.
ResponEliminauna buena receta y la fotografia es lo de menos lo importante que tambien le has dado tu homenaje a este gran cocinero que se nos fue antes de hora.
ResponEliminapeto
miquel
Xisca, molt bon homenatge i si no dius que la foto està feta amb una de joguina, ningú ho diria. ;)
ResponEliminaPetons!