GREIXONERA DOLÇA

 No vos podria dir des de quan existeix l'aroma i el sabor d'aquestes galetes dins la meva memòria . Els mallorquins i mallorquines som vertaders addictes a aquestes galletes d'oli nascudes per a ser el pa dels mariners , ens acompanyen des de ben petits quasi podríem dir fins a la mort . Quan de petits estàvem malalts i no existia el Dalsy ni l'apiretal  i no ens podíem aixecar del llit fins que havíem guanyat a la malaltia sempre ens donàvem per a menjar galletes d'oli obertes per la meitat amb una mica d'oli d'oliva , que ho eren de bones!!!!! , a l'escola per a berenar amb un poc de xocolata o obertes per la meitat amb sobrassada , amb formatge de maó i un poc de raïm, amb fuet , amb..........quan anam de viatge és la primera cosa que poses a la llista de les coses que t'ha de dur dins la maleta o la motxilla.

Amb els amics a vegades feim broma , perquè ens imaginem el que pensa la Benemèrita quan passen les maletes dels mallorquins i mallorquines amb la bossa de galletes d'oli que duen dins la maleta o la motxilla pels scanners:     "Vaya otro mallorquin que se va de viaje" , i si a més són de la marca Quely que a la seva bossa i davall de la marca dur la marca primigènia que es volia posar però no va ser possible per " cuestiones de la época" " El cor de Mallorca", i  al final el fundador com que era un fan de na Grace Kelly batià la marca en honor seu com a " QUELY El cor de Mallorca" , podríem dir que ens duim el cor de Mallorca per a tot el món. Noltros no podíem entendre perquè la fàbrica no impulsava la seva exportació a altres indrets ja que per a noltros " són les millors galletes del món" fins que un dia una persona de fora em va dir que , el gust no agrada de tot duna sinó que t'hi has d'acostumar. Em vaig quedar astorada.

La fàbrica Quely va patir un gran incendi i quedà molt malmesa. Però la gent d'Inca i sobre tot els empleats i els seus familiars es van abocar per apagar-lo ( cosa que prest es varen donar compte que era impossible) i com que va quedar una de les màquines antigues per a poder fer-les a mà en bon estat , tothom s'hi va aferrar perquè la distribució de les galletes no quedes aturada més del que era necessari i així els pobles de Mallorca no quedassin fora les seves galletes i l'empresa pogués remuntar . Avui en dia segueix sent un negoci familiar.

Però d'aquesta marca també hi ha altres productes , un d'ells és el bescuit com el que veig a la fotografia:

Són com a llesques de pa dolç torrat. A mi m'agrada molt mullar-les dins la llet , fent el que es diu sopes de llet per berenar el matí. La meva padrina amb aquest bescuit feia la greixonera dolça , normalment la feia com a postre el dia de Pasqua . I quan tenia ensaïmada de més d'un dia en la mateixa recepta substituint el bescuit feia un púding d'ensaïmada per llepar-se els dits. Però el que emprava la meva padrina , moltes vegades és llesques del " rollo" que és costum a Alcúdia i no sé si a cap altre poble que el padrí jove o la padrineta regala als seus fillols el Dijous Sant. És un costum que encara perdura . I com que moltes vegades en tens dos o tres , el que es fa es fer-ho llesques i donar-li un aire de forn i després dins bosses de plàstic es manté durant un temps i s'empra per a fer aquest púding.  Si el voleu fer haureu de preparar els següent:

• Ingredients:

1. 6 bescuits
2. 6 ous
3. 3/4 l de llet
4. 7 cullerades de sucre ( es pot modificar al gust)
5. Ratlladura d'una llimona
6. canyella al gust

• Elaboració:

      Dins un motlle hi posau els ous i els batem amb ràbia . Afegim la llet, el sucre , la canyella i la ratalladura de la llimona. Una vegada mesclat li anam posant el bescuit un poc trossejat i anam remenant . Ho abocarem dins una greixonera que abans haurem untat amb saïm i un poc de farina i ho enfornarem més o manco una hora . El forn ha d'estar molt calent abans de posar-hi la greixonera.

Com veis és un postre molt senzill que no té cap dificultat però anava molt bé per , primer de tot aprofitar els "rollos"  i a més com que dur poca feina i el dia de Pasco n'hi ha molta a la cuina per a fer el frit de mè era un postre adient. A més de postre també hi havia els robiols. Per aquest motiu dubtava de posar-ho però com que una de les funcions d'aquest bloc és la recollida de receptes pròpies he pensat que l'havia de posar.

tomàtiga de ramallet confitada amb un toc de saïm vermell

 Cada any Sa Nostra , l'entitat bancària edita el calendari de l'any en receptes a on cada mes es tria un producte de temporada com a protagonista  i es fa una recepta amb altres productes de les illes. En aquest d'enguany hi ha una recepta de torrada de tomàtiga de ramallet confitada amb formatge tendre mallorquí , pertany al juliol que és quan la tomàtiga neix i creix , però aquest tipus de tomàtiga és la que es penja quan ja finalitza l'estiu i s'empra durant l'hivern sobre tot per a fer el pa amb oli, fregada damunt del pa . S'enfilen per a la seva conservació durant l'hivern , també els anomenam tomàtigues de penjar. Si en voleu saber res més podeu clicar aquí .

Aquestes que he emprat són les que vàrem enfilar a finals d'aquest estiu , a ca nostra els empram molt , normalment quasi bé sempre la ratllo per emprar-la en els sofregits , trobo que queda més bé i més bo, ja que té un gust molt particular , molt diferent a altra tipus de tomàtiga.

A l'entrada anterior vos parlava del saïm vermell , normalment s'empra escampat damunt d'una llesca de pa torrat , millor si és el caliu o també per enriquir un sofrit d'unes bones sopes mallorquines.

Aquest és el pot que  ens tocà a noltros .La recepta original del calendari es fa amb pa moreno amb formatge tendre mallorquí per damunt , es posa al forn uns minuts i una vegada tret del forn es posa per damunt la tomàtiga de ramallet confitada i una anxova .  Jo la vaig modificar. 

Si la voleu fer , necessitareu :

      Ingredients:

•  1 kg de tomàtiga de ramallet.
• 100 gr de sucre
• Una mica de sal
• Oli 
• herbes aromàtiques: julivert , farigola , romaní...
• saïm vermell
• Pasta de fulls
• Llavors de sèsam , lino.....

     Elaboració :

     Escaldam les tomàtigues de ramallet per a poder llevar-li la pell més bé, treure les llavors i tallar a quarts. Posar una mica d'oli dins una cassola , les tomàtigues i una mica de sal. Deixar a foc mitjà fins que s'evapori tot el líquid. Mentres tallar unes tires de pasta de fulls , pintar-les amb ou i posar a les puntes les llavors de sèsam o lino i enfornau-les , vigilant que no es cremin. Quan estigui evaporat el líquid de les tomàtigues afegir el sucre i les herbes aromàtiques , uns deu minuts . Treure la pasta de fulls i totduna en sortir del forn posar-li a cada una per damunt sense tocar les puntes amb llavors una mica de saïm vermell , i a damunt la tomàtiga confintada . Servir ben calenta .

La flor que surt a la fotografia és la flor de la Porrassa , bé realment és la flor de l'albó , ja que la porrassa és la planta de la que neix (congria) l'albó. la seva arrel s'emprava un temps per a fer pa . La flor és comestible i a vegades les posam a les ensalades. Dóna nom a una cançó d'en Biel Majoral que em fa ganes posar-vos , en vista a l'ambient electoral que esteim visquent actualment a les Illes , ja que encara hi ha gent que empra electoralment el tema de la llengüa , cosa que no hauria de ser així. En paraules del mateix Majoral , com diu un bocí de  la cançó:

Què té aquesta terra nostra

que congria traïdors,

diputats i senadors,

hi ha mestres i professors,

i també el senyor rector,

i aquests són els pitjors:

ells diuen que són senyors

i sols en tenen per mostra,

semblen tot triats a posta.

No es veu ni es sent gaire bé, vos asseguro que en directe es sent molt millor.

HOMENATGE A SANTI SANTAMARIA

Quan Starbase del bloc  decuina.net ens va convidar a fer un homenatge a Santi Santamaria em va fer molta il·lusió apuntar-me a aquest homenatge d'un gran cuiner com era en Santi Santamaria , tot i que sabia que no tenia càmera per a poder retratar la recepta y que a més tenia molt poc temps per a poder fer-la . Tal vegada la forma de dir les coses és el que produïa rebuig pel que defensava , no era politicament  correcte. Jo pens que s'ha de poder defensar les teves idees sense ofendre als altres, però he de confessar que jo estic d'acord amb part del que ell defensava, crec que en certes coses no anava desencaminat.

Vaig decidir fer aquesta Terrina de pebre vermell aromatitzat amb estragó que vaig trobar el seu bloc. La vaig triar perquè s'empra el pebre vermell o pebrot que és un dels productes com la tomàtiga que varia molt el seu gust si és acabat de collir de l'hort o pel contrari és comprat.

La recepta la podeu trobar el seu bloc . Jo l'he decorada una mica diferent i em vaig decidir per fer racions individuals. Vàrem emprar oli que enguany hem fet de les nostres olives i enlloc de sal grisa vaig emprar sal d'olives negres .

Perdonau per la fotografia però està feta amb la càmara del meu fill que és de Toys Story  3. Però no volia faltar a la meva paraula d'afegir-me a aquest homenatge.

Gràcies Starbase per aquesta magnífica idea .


Fins sempre , Santi.

MATANCES , MATANCERES I MATANCERS

"Sentia el plor d'una criatura petita a la granja de veïnat, i també sentia  a la mare que, per adormir-la, li cantava una hermosa tonada del país, molt monòtona, molt trista, molt àrab. Però aleshores, unes altres veus no tan poètiques em recordaren la part grotesca de Mallorca. Els porcs em van despertar...." Aquestes són les paraules de Georges Sand al seu llibre " Un hivern a Mallorca" una estada de gairebé 100 dies, de desembre de 1838 a gener de 1839 de George Sand ,els seus dos fills i Chopin. Aquell país que per a ella anava enrere més de 300 anys , encara que elogiava el paisatge i no els seus habitants. Probablement tenia raó vist des de la perspectiva d' una parisenca a qui li agradava dur vestimenta masculina i fumar en pipa .

En Chopin enlloc de millorar de la seva malaltia empitjorava . Segurament vàren ser victimes del tòpic de que un hivern a Mallorca és molt més calurós del que és en realitat , un hivern cru i mal de passar i a més es degueren trobar amb uns habitants que passaven fam , austers , de mal caràcter i a qui no li agradaven gens ni mica les estrafolàries maneres d'aquela dona mascle i aquell home que estava malalt sense saber si allò que tenia era contagiós o no. Segurament no s'imaginaven el que trobarien el que es desprén de les paraules de Chopin a una carta enviada als seus amics:
 

"Som a Palma, entre palmeres, cedres, àloes, tarongers, llimoneres, figueres i magraners, els arbres que el Jardí de les Plantes no té sinó gràcies a les seves estufes. El cel és de turquesa, el mar, blau; les muntanyes, de maragdes. L'aire? L'aire és justament com el blau del cel. Tot el dia el cel brilla, i tothom es vesteix d'estiu, ja que fa calor. De nit, hores i hores se senten cançons i sonar de guitarres. Les cases tenen balcons enormes, dels quals pengen els pàmpols, i els seus murs daten dels àrabs... la ciutat, com tot quan hi ha aquí, recorda Àfrica... Amb una paraula, una vida deliciosa!" .

I així el dia 13 de febrer de 1839 salparen amb "El Mallorquin" cap a Barcelona amb una important càrrega de porcs i quatre passatgers com a excés de càrrega."És emocionant l'esment i la tendresa amb què són tractats aquests cavallers (no parlo dels passatgers) i l'afecte amb què se'ls deixa a terra", deixà escrit Sand al recull de memòries Un hivern a Mallorca , m'imagim que irònicament.

I així segurament era , el mallorquí a qui venera és al porc , del porc se'n aprofita tot , i quan dic tot és tot. Encara ara , és un dels animals a qui es venera , d'ell se'n treu  el saïm ( que seria de l'ensaïmada sense aquest ingredient) , la sobrassada , el botifarró, el camaiot , la varia , els ossos salats per fer bollit , els raïssons, el saïm vermell ( aquest si que ja és l'aprofitament de l'aprofitament), les llangonisses......Com veis l'amor que tenien els mallorquins pels porcs era molt superior en aquell moment que el turisme selecte com podia ser la estada d'aquella escriptora i aquell músic per molt importants que fossin. 

Tota aquesta introducció només és per mostrar-vos un dels productes que es treuen de la matança com  és el saïm vermell ,  un temps escampat damunt el pa i millor si el pa era calent , torrat al caliu era un dels berenars més bons del que gaudien els infants  , també s'emprava i s'empra per al sofregit quan començam unes sopes mallorquines......

En aquesta entrada vos faré cinc cèntims d'aquest saïm i a la propera vos mostraré el plat, un poc de misteri sempre convé.

Una vegada s'han cuit dins la caldera els botifarrons i els camaiots es lleva del foc i quan ha refredat a l'aigua s'ha format una crosta de greix , amb un cullerot l'anam llevant i posant dins una olla , la posarem al foc i la farem bullir , una vegada l'aigua s'hagi evaporat queda el saim vermell que es posa dins potets i es guarda per a l'hivern . Normalment es menja damunt el pa torrat quan encara està calent. Avui en dia com que ja hi ha molta gent que no fa matances es pot comprar a les botigues, he de dir que jo ,tot i ser néta d'un mariner que ens els mesos de mala mar com era el novembre i desembre feia de matancer , no m'agrada veure com maten el porc , som d'aquelles que s'estimem més estar a la cuina i no veure molta cosa del que passa a defora fins que arriba l'hora de fermar la sobrassada o les llangonisses , també he de dir que no m'importa fer els budells nets o cosir-los , però normalment sempre arribo quan el porc ja és mort i del seu cos ja se'n ha fets trossos.

El nostre grup d'amics solem fer matances cada any , encara que com que som molts a repartir i només tenim un porc l'únic que feim són sobrassades , llangonisses i botifarrons i una vegada feta "la perxa" ( la foto de dalt de tot és una de les d'enguany) ens la repartim com a bons germans i també feim saïm i saïm vermell . A ca nostra no som molt d'enprar-ne encara que n'hi ha un del grup que tot i ser francès com na Georges Sand li encanta , i molts de vespres menja el seu pa torrat amb saïm vermell per damunt. Mirau que contenta que està na Cati (la seva dona) amb els botifarrons.

PASTIS DE MONIATO

El moniato , aquesta arrel tuberosa a vegades dóna la impressió que és menystinguda, és un dels aliments que ha estat i és fonamental per a combatre la desnutrició , sobre tot la infantil . És una vertadera font de salut amb propietats antioxidant el que fa que sigui efectiu contra malalties com el càncer o això és el que diuen . Fins i tot , va ser l'aliment escollit pel  Programa VITA A     ( Vitamina A per Àfrica) i així a l'any 2001 es van introduir varietats de moniato ataronjat a països del continent africà, aquesta iniciativa peruana per alleujar la deficiència de vitamina A ha obtingut premis però el més important és que ha tengut molts bons resultats , ha servit perquè molts nins amb problemes de nutrició i en manca d'aquesta vitamina tant important hagin aconseguit alleugerir  i fins tot eliminar la seva mancança  ,100 grams de moniato ataronjat es veu que són  suficient .

Té el seu origen a la Selva del Perú, Mèxic i Centreamèrica i els espanyols la conegueren abans que la patata i la dugueren a Europa i Àsia.

A mi em recorda  a una llaminadura que de ben petita en donaven, encara en faig i m'agrada  més que les  "xuxes", es talla el moniato en llesques primes i es fregeixen i una vegada fregides es posa sucre al damunt i a gaudir.  Al forn són una autèntica delícia i la confitura de moniato mmmhhhhhhhh!!!!!!.

Aquest pastís de moniato el faig cada any quan s'atraca Nadal i aquesta vegada era per a celebrar la consecució d'un objectiu aconseguit per una amiga i companya de feina . Per aquest motiu la vaig decorar com si fos el cim d'una muntanya amb el romaní que sempre trobam a les nostres muntanyes de la Serra de Tramuntana.  No sé si ho vaig aconseguir però el que si vos puc dir és que el pastis va agradar .

 Si la voleu fer haureu de preparar:

Ingredients :

• 1 iogurt de pinya
• 3 moniatos cuits al forn
• 2 ous
• 1 pell de llimona ratllada( la llimona ha de ser petita)
• canyella
• 1 tassó de llet 
• 4 cullerades ben plenes de sucre

         Pasta quebrada:

• 80 gr de mantequilla o margarina
• 125 gr de farina
• 1 vermell d'ou
• 1 culleradeta de sucre glass.

  Elaboració:

Començam per la pasta , posam la farina sobre el marbre o taula , en forma de muntanyeta , enmig hi posam la mantequilla o la margarina fosa , el vermell d'ou i el sucre glass i mesclam en delicadesa. En feim una bolla i la deixam reposar al manco mitja hora. Una vegada untat el motlle amb margarina i farina , posam la pasta al motlle i amb una forquilla la punxam anant alerta a foradar , l'enfornam uns minuts i la treim per a posar la pasta de moniato. Mentres haurem preparat la pasta mesclant els moniatos ( ja cuits al forn i pelats), els dos ous, la ratlladura d'una llimona  ( millor si és petit), la canyella ,el tassó de llet , un iogurt de pinya i les quatre cullerades de sucre.

Omplirem el motlle amb tota la mescla i l'enfornarem i en donar-nos compte que la pasta quebrada ja està li donarem una mica  de grill per coure la part de damunt.

Aquest pastís normalment el faig quan em sobren moniatos que he cuit al forn  per així aprofitar-los.



Font: Recepta de Magdalena Parera

Espinagada per a Sant Antoni

Sant Antoni és sens dubte el més estimat per gairebé tota Mallorca , és la festa més polida i participativa , no sé ben bé si el mèrit és de Sant Antoni o del dimoni . El dimoni és crec, més estimat . A Sant Antoni no el veim però el dimoni , dimonis ,dimonions i dimoniones el dia 16 fan acte de presència a tot arreu. Et pot sortir de qualsevol cap de cantó o carrer.  Mallorca s'omple de foc , fum i dimonis , no sé com serà l'infern però ens podríem fer una idea vegent Mallorca des de l'aire el dia 16 de gener de cada any.

A Artà criden " Digue'm Visca Sant Antoni!!!" però qui són estimats i seguits pels carrers són els dimonis que van ballant i ballant , una i una altra vegada. Sant Antoni farà acte de presència a les beneïdes a on serà continuament temptat pel Dimoni.  Si els voleu veure feis un click al següent enllaç:

ball de dimonis davant la sala a Artrà

Al meu poble, Alcúdia també hi ha dimonis que surten el capvespre a les 16:00 , tots els nins i nines els esperen en nervis , amb la il·lusió i la por a la cara , i els dimonis surten  de l'Ajuntament com " endimoniats" , amb unes ganes loques de molestar i fer grollerades i es fan tot el poble seu , pegant en graneres a tothom , petits i grans.

De foguerons , dimonions , correfocs, gloses i ximbombades n'hi ha per a tot però a prop de ca nostra hi ha un poble que ho té arrelat dins el cor, encara que no sigui la festa del seu patró, ha esdenvingut la seva festa major . Aquest poble és Sa Pobla.  Pagesos , gent forta i valenta, a on el berenar de mitjan matí és un dret irrenunciable , gent que viu l'Albufera no com  un lloc hostil ans el contrari , per a ells ha estat un lloc de supervivència , de caça d'anguiles , de rates de prat...... Quan vàrem anar al Delta de l'Ebre a mi em va semblar que els unia una mateixa manera de viure i de ser amb un passat molt semblant. I un poble que són de bon menjar  , tenen per aquest dia  un menjar per excelència : les espinagades. Les vertaderes diuen són les d'anguiles  però també es fan de llom amb col com la que he fet jo.

De receptes de pasta n'hi ha tantes com a famílies , com alcudienca no tenc una recepta heretada però quan vaig decidir compartir la vida amb amb un pobler i que a més és Toni , celebram el dia 17 de gener fent espinagada per a sopar .

 Ingredients :

• Pasta:  de mesura noltros empram un tassonet de vi

1. Un tassonet petit d'aigua
2. Un tassonet d'oli de girasol
3. Un tassonet de suc de taronja 
4. Un tassonet de saïm ( sagí), més o manco dues cullerades.
5. Farina fluixa , la que es begui ( dependrà del tassonet que haureu triat com a mesura).

• Farciment:

1. Un manat de grells .
2. Una col borratxona no molt grossa
3. Un porro 
4. 1/4 de col-i- flor
5. 1 ceba
6. 2 alls
7. 300 gr de llom de porc
8. 100 gr de ventresca de porc
9. Panses
10. sa i pebre bo
11. Pebre bord dolç i coent.

• El·laboració: Preparau primer la pasta , mesclau tots els ingredients ( el saïm el foneu, vigilant que no es cremi) dins un bol . Anau afegint farina fins que la pasta sigui manejable i es desferri de les mans. Posau-li un pedaç per damunt i deixau-la reposar uns 3/4 d'hora , mentres preparau el farciment. Tallau la carn en bocinets primets i adobau-la amb oli, sal pebre bo  i bord dolç i coent ( el coent depen del gust de cadascú) , mesclau-la en les mans a fí de repartir bé l'adob.  Netejau les fulles de la col  i la col-i-flor. La deixam degotar dins un colador. Pelam i tallam els alls ben finets , pelau la ceba i xapau-la pel mig i feis-ne tallades primetes. Eliminau el tronc central de la col i tallau-la ben fineta , i també tallau la col-i-flor en brotets petits. Posau totes les verdures en un recipient gros. Afegiu les panses i adobau-la amb oli d'oliva , un poc de sal, pebre bo i pebre bord dolç i si el voleu més gustós també del coent. Mesclau amb les mans. Agafau una llauna o una safata del forn amb un paper de forn.  Agafau un bocí de paper de forn i una bolla de la pasta i aplanau-la primer en les mans i després en l'aprimador feis-la ben fineta i que vos quedi en forma rectangular , al mig posau un sostre de la verdura trempada a damunt un sostre de carn , un altre de verdura i una altra de carn , amb el paper de forn plegau un dels costats cap al mig i després l'altre i per acabar plegau els dos extrems , tancant l'espinagada per damunt com un sobre. Posau-la damunt la llauna i enfornau-la al pincipi a 200º gr i al cap de mitja hora baixau a 180º , treiu-la quan vegeu que ja està daurada , una mitja hora o 3/4 .

          Per si la voleu fer d'anguila ( també es pot emprar mussola o gatí) i perquè vegeu més clarament la manera de tancar-la pitjau aquest enllaç aqui

                   

La festa de Sant Antoni és una festa arrelada dins la pagesia , el Sant que beneïa els seus animals per no pendre mal  , per aquest motiu és la festa de la Part forana .Les ximbombes i les gloses es senten per a tot arreu i són les gloses més atrevides , les més inoportunes . A les rotllades de ximbombes els glosadors poden ser politicament incorrectes , tothom està exposat i té la roba estesa i ningú es pot enfadar pel que li han dit o pel que li insinuen per molt groller que sigui. A mi és una festa que m'encanta  i encara ens queden dos foguerons més per a passar.

Per acabar vos posaré la glosa del mestre Mateu Xuri , un vilero que glosa cada dia al Diari Balears i la del dia de Sant Antoni deia així:

És màgic contemplar el foc
i observar el poble lliure
on tots hem d'intentar viure
Sant Antoni a cada lloc.
Gaudim tots a poc a poc
d'aquest sant més principal.
Per això és ideal
conservar el patrimoni
i fer ja de Sant Antoni
la diada nacional. 

Esper que tots i totes hagueu començat molt bé l'any , jo per motius de feina no he tengut massa temps per a visitar-vos però, a partir d'ara esper tenir-ne.

A LA FÍ L'ESTIU JA S'ACABA

 

M'havia proposat aquest estiu no fer vacances al bloc però em sembla que , aquesta proposició com les que et fas cada vegada que comences un any nou no ha estat possible. A l'estiu sembla que hi hagi un pany a la porta de ca teva que t'impideix entrar-hi gaire, només les hores justes pel repòs just i necessari per a tornar el dia següent. 

T'aixeques i dius " avui faré l'entrada del puding d'ensaïmada que vaig fer el diumenge" però quan et seus arriba algú i et poses a xerrar i no saps ben bé com ja tens una tovallola a la mà i et trobes anant cap al mar , o a fer un trempó a la vorera , o a una festa del teu poble ( el meu és un poble constantment en festes...) o al poble del veïnat i no tan veïnat , o a casa d'un altre , o a dins la cuina cuinant pels amics que vénen a la teva , o d'aniversari en aniversari , o el aniversari del teu fill , o......i així una darrera l'altra . Si a tot això li sumes que hem anat a Menorca a gaudir uns dies i a veure les Festes de Sant Nicolau a Mercadal , i a més que no saps ben bé com d'un dia per l'altre t'embarques amb un projecte amb els teus dos germans i la feina que ja és molta normalment es duplica . 

A més, la càmera de retratar que s'espatlla i per tornar-la a comprar entre una cosa i l'altra t'ha passat l'estiu com una exhalació i comences a pensar que de tot el que tenies planificat fer aquest estiu no has fet res de res , a on han quedat aquelles bones intencions???

D'aqui la meva admiració absoluta pels blocaires que han anant publicant com sempre les seves magnífiques entrades i el meu propòsit de l'any vinent fer el mateix.

I aquesta reflexió m'ha duit a fer una entrada ben diferent de la que m'havia proposat fer en un principi . Admiro molt, la gent que té la capacitat de fer moltes coses al mateix temps i totes fer-les bé . Jo penso que és gent que té un grau d'autodisciplina molt gran, i si a més a això li afegeixes  que aquest tipus de feina la realitzen no pel seu benefici sinó per el benefici de tots, llavors jo trobo que és gent excepcional .

Aquest és el cas d'un apotecari de Llucmajor , en Montserrat Pons i Boscana. És l'autor del llibre " Les figueres a les Illes Balears".

  En aquest llibre dóna  les causes que han fet que les figueres i les figues estiguin actualment en desús segons ell l'encariment de les feines , la pèrdua d'interès com a aliment del ramat porcí, el seu abandonament com a aliment de consum humà i la marginació de l'agricultura a favor d'altres activitats enonòmiques han estat el motiu del seu abandonament.

  Ha creat un camp experimental a Son Mut Nou .Ha anat sembrant figueres de varietats conegudes i desconegudes a Mallorca i n'ha recuperat d'altres quasi totalment perdudes.N'ha sembrades dues de cada classe . També ha fet la gran tasca d'identificar-les amb l'ajuda dels pagesos .

   En aquest llibre estableix 72 descriptors , d'entre els quals podem trobar : el color , la grossària, la forma , la data de maduració , l'esponera de l'arbre, l'edat , la forma de conreu, les característiques de les fulles, .......és un vertader llibre de camp , semblant els que empren els ornitòlegs per a identificar els aucells .

Totes aquestes dates fiables i fotografia de cada una de les varietats és el contigut d'aquest admirable llibre "Les figueres a les Illes Balears" ,fruit d'una gran tasca no només de recerca , feina de camp sinó també de classificació.

A Son Mut Nou , hi ha més de 170 varietats diferents . És una valuosa feina feta per a futures generacions.

Com molt bé diu Montserrat Pons: " Son Mut no és una plantació qualsevol , és un sentiment , una part de Mallorca , de la nostra identitat i de la nostra cultura".

Son Mut Nou hauria de ser una visita obligada dels més joves com la visita que solen fer a la finca de Sa Canova .

En Montserrat Pons és també el suministrador de les figues que són exposades a la festa des Sequer ( el primer diumenge de setembre) a Lloret de Vista Alegre.

Jo vos recomano que el manco el fulletjeu , aquest llibre sens dubte és i serà una joia , una gran tasca feta per en Montserrat Pons per a tots noltros.

Gràcies Montserrat per tota la teva tasca.

Bono  , no ha estat ben bé una entrada de cuina però ha estat un començament . Ja vos he dit que el meu poble és un poble en festa , idò el cap de setmana següent és la fira del poble i tenim molta de feina i un projecte en marxa , veurem com anirà tot. 

Un dels actes centrals de la fira és la Mostra de Cuina , a on la gent que vulgui , també molt generosament i en benefici d'alguna causa enguany és pel Projecte home fa un plat dolç o salat perquè la gent que vulgui anar a sopar ho pugui fer i els doblers recaptats van a la causa solidària que ha estat triada . Vos he de dir que hi participa molta gent i sempre es recapten bastants de diners . Tots els plats que s'han fet s'edita en un petit llibret de receptes a on apareix cada una d'elles contada i signada per la persona que l'ha feta , que al mateix dia de la fira ja es vénen .

Ja vos podeu imaginar idò , quina serà la meva propera entrada o al  manco esperem que la mandra aquesta vegada no en guanyi.