GREIXONERA DOLÇA

 No vos podria dir des de quan existeix l'aroma i el sabor d'aquestes galetes dins la meva memòria . Els mallorquins i mallorquines som vertaders addictes a aquestes galletes d'oli nascudes per a ser el pa dels mariners , ens acompanyen des de ben petits quasi podríem dir fins a la mort . Quan de petits estàvem malalts i no existia el Dalsy ni l'apiretal  i no ens podíem aixecar del llit fins que havíem guanyat a la malaltia sempre ens donàvem per a menjar galletes d'oli obertes per la meitat amb una mica d'oli d'oliva , que ho eren de bones!!!!! , a l'escola per a berenar amb un poc de xocolata o obertes per la meitat amb sobrassada , amb formatge de maó i un poc de raïm, amb fuet , amb..........quan anam de viatge és la primera cosa que poses a la llista de les coses que t'ha de dur dins la maleta o la motxilla.

Amb els amics a vegades feim broma , perquè ens imaginem el que pensa la Benemèrita quan passen les maletes dels mallorquins i mallorquines amb la bossa de galletes d'oli que duen dins la maleta o la motxilla pels scanners:     "Vaya otro mallorquin que se va de viaje" , i si a més són de la marca Quely que a la seva bossa i davall de la marca dur la marca primigènia que es volia posar però no va ser possible per " cuestiones de la época" " El cor de Mallorca", i  al final el fundador com que era un fan de na Grace Kelly batià la marca en honor seu com a " QUELY El cor de Mallorca" , podríem dir que ens duim el cor de Mallorca per a tot el món. Noltros no podíem entendre perquè la fàbrica no impulsava la seva exportació a altres indrets ja que per a noltros " són les millors galletes del món" fins que un dia una persona de fora em va dir que , el gust no agrada de tot duna sinó que t'hi has d'acostumar. Em vaig quedar astorada.

La fàbrica Quely va patir un gran incendi i quedà molt malmesa. Però la gent d'Inca i sobre tot els empleats i els seus familiars es van abocar per apagar-lo ( cosa que prest es varen donar compte que era impossible) i com que va quedar una de les màquines antigues per a poder fer-les a mà en bon estat , tothom s'hi va aferrar perquè la distribució de les galletes no quedes aturada més del que era necessari i així els pobles de Mallorca no quedassin fora les seves galletes i l'empresa pogués remuntar . Avui en dia segueix sent un negoci familiar.

Però d'aquesta marca també hi ha altres productes , un d'ells és el bescuit com el que veig a la fotografia:

Són com a llesques de pa dolç torrat. A mi m'agrada molt mullar-les dins la llet , fent el que es diu sopes de llet per berenar el matí. La meva padrina amb aquest bescuit feia la greixonera dolça , normalment la feia com a postre el dia de Pasqua . I quan tenia ensaïmada de més d'un dia en la mateixa recepta substituint el bescuit feia un púding d'ensaïmada per llepar-se els dits. Però el que emprava la meva padrina , moltes vegades és llesques del " rollo" que és costum a Alcúdia i no sé si a cap altre poble que el padrí jove o la padrineta regala als seus fillols el Dijous Sant. És un costum que encara perdura . I com que moltes vegades en tens dos o tres , el que es fa es fer-ho llesques i donar-li un aire de forn i després dins bosses de plàstic es manté durant un temps i s'empra per a fer aquest púding.  Si el voleu fer haureu de preparar els següent:

• Ingredients:

1. 6 bescuits
2. 6 ous
3. 3/4 l de llet
4. 7 cullerades de sucre ( es pot modificar al gust)
5. Ratlladura d'una llimona
6. canyella al gust

• Elaboració:

      Dins un motlle hi posau els ous i els batem amb ràbia . Afegim la llet, el sucre , la canyella i la ratalladura de la llimona. Una vegada mesclat li anam posant el bescuit un poc trossejat i anam remenant . Ho abocarem dins una greixonera que abans haurem untat amb saïm i un poc de farina i ho enfornarem més o manco una hora . El forn ha d'estar molt calent abans de posar-hi la greixonera.

Com veis és un postre molt senzill que no té cap dificultat però anava molt bé per , primer de tot aprofitar els "rollos"  i a més com que dur poca feina i el dia de Pasco n'hi ha molta a la cuina per a fer el frit de mè era un postre adient. A més de postre també hi havia els robiols. Per aquest motiu dubtava de posar-ho però com que una de les funcions d'aquest bloc és la recollida de receptes pròpies he pensat que l'havia de posar.

MATANCES , MATANCERES I MATANCERS

"Sentia el plor d'una criatura petita a la granja de veïnat, i també sentia  a la mare que, per adormir-la, li cantava una hermosa tonada del país, molt monòtona, molt trista, molt àrab. Però aleshores, unes altres veus no tan poètiques em recordaren la part grotesca de Mallorca. Els porcs em van despertar...." Aquestes són les paraules de Georges Sand al seu llibre " Un hivern a Mallorca" una estada de gairebé 100 dies, de desembre de 1838 a gener de 1839 de George Sand ,els seus dos fills i Chopin. Aquell país que per a ella anava enrere més de 300 anys , encara que elogiava el paisatge i no els seus habitants. Probablement tenia raó vist des de la perspectiva d' una parisenca a qui li agradava dur vestimenta masculina i fumar en pipa .

En Chopin enlloc de millorar de la seva malaltia empitjorava . Segurament vàren ser victimes del tòpic de que un hivern a Mallorca és molt més calurós del que és en realitat , un hivern cru i mal de passar i a més es degueren trobar amb uns habitants que passaven fam , austers , de mal caràcter i a qui no li agradaven gens ni mica les estrafolàries maneres d'aquela dona mascle i aquell home que estava malalt sense saber si allò que tenia era contagiós o no. Segurament no s'imaginaven el que trobarien el que es desprén de les paraules de Chopin a una carta enviada als seus amics:
 

"Som a Palma, entre palmeres, cedres, àloes, tarongers, llimoneres, figueres i magraners, els arbres que el Jardí de les Plantes no té sinó gràcies a les seves estufes. El cel és de turquesa, el mar, blau; les muntanyes, de maragdes. L'aire? L'aire és justament com el blau del cel. Tot el dia el cel brilla, i tothom es vesteix d'estiu, ja que fa calor. De nit, hores i hores se senten cançons i sonar de guitarres. Les cases tenen balcons enormes, dels quals pengen els pàmpols, i els seus murs daten dels àrabs... la ciutat, com tot quan hi ha aquí, recorda Àfrica... Amb una paraula, una vida deliciosa!" .

I així el dia 13 de febrer de 1839 salparen amb "El Mallorquin" cap a Barcelona amb una important càrrega de porcs i quatre passatgers com a excés de càrrega."És emocionant l'esment i la tendresa amb què són tractats aquests cavallers (no parlo dels passatgers) i l'afecte amb què se'ls deixa a terra", deixà escrit Sand al recull de memòries Un hivern a Mallorca , m'imagim que irònicament.

I així segurament era , el mallorquí a qui venera és al porc , del porc se'n aprofita tot , i quan dic tot és tot. Encara ara , és un dels animals a qui es venera , d'ell se'n treu  el saïm ( que seria de l'ensaïmada sense aquest ingredient) , la sobrassada , el botifarró, el camaiot , la varia , els ossos salats per fer bollit , els raïssons, el saïm vermell ( aquest si que ja és l'aprofitament de l'aprofitament), les llangonisses......Com veis l'amor que tenien els mallorquins pels porcs era molt superior en aquell moment que el turisme selecte com podia ser la estada d'aquella escriptora i aquell músic per molt importants que fossin. 

Tota aquesta introducció només és per mostrar-vos un dels productes que es treuen de la matança com  és el saïm vermell ,  un temps escampat damunt el pa i millor si el pa era calent , torrat al caliu era un dels berenars més bons del que gaudien els infants  , també s'emprava i s'empra per al sofregit quan començam unes sopes mallorquines......

En aquesta entrada vos faré cinc cèntims d'aquest saïm i a la propera vos mostraré el plat, un poc de misteri sempre convé.

Una vegada s'han cuit dins la caldera els botifarrons i els camaiots es lleva del foc i quan ha refredat a l'aigua s'ha format una crosta de greix , amb un cullerot l'anam llevant i posant dins una olla , la posarem al foc i la farem bullir , una vegada l'aigua s'hagi evaporat queda el saim vermell que es posa dins potets i es guarda per a l'hivern . Normalment es menja damunt el pa torrat quan encara està calent. Avui en dia com que ja hi ha molta gent que no fa matances es pot comprar a les botigues, he de dir que jo ,tot i ser néta d'un mariner que ens els mesos de mala mar com era el novembre i desembre feia de matancer , no m'agrada veure com maten el porc , som d'aquelles que s'estimem més estar a la cuina i no veure molta cosa del que passa a defora fins que arriba l'hora de fermar la sobrassada o les llangonisses , també he de dir que no m'importa fer els budells nets o cosir-los , però normalment sempre arribo quan el porc ja és mort i del seu cos ja se'n ha fets trossos.

El nostre grup d'amics solem fer matances cada any , encara que com que som molts a repartir i només tenim un porc l'únic que feim són sobrassades , llangonisses i botifarrons i una vegada feta "la perxa" ( la foto de dalt de tot és una de les d'enguany) ens la repartim com a bons germans i també feim saïm i saïm vermell . A ca nostra no som molt d'enprar-ne encara que n'hi ha un del grup que tot i ser francès com na Georges Sand li encanta , i molts de vespres menja el seu pa torrat amb saïm vermell per damunt. Mirau que contenta que està na Cati (la seva dona) amb els botifarrons.

Espinagada per a Sant Antoni

Sant Antoni és sens dubte el més estimat per gairebé tota Mallorca , és la festa més polida i participativa , no sé ben bé si el mèrit és de Sant Antoni o del dimoni . El dimoni és crec, més estimat . A Sant Antoni no el veim però el dimoni , dimonis ,dimonions i dimoniones el dia 16 fan acte de presència a tot arreu. Et pot sortir de qualsevol cap de cantó o carrer.  Mallorca s'omple de foc , fum i dimonis , no sé com serà l'infern però ens podríem fer una idea vegent Mallorca des de l'aire el dia 16 de gener de cada any.

A Artà criden " Digue'm Visca Sant Antoni!!!" però qui són estimats i seguits pels carrers són els dimonis que van ballant i ballant , una i una altra vegada. Sant Antoni farà acte de presència a les beneïdes a on serà continuament temptat pel Dimoni.  Si els voleu veure feis un click al següent enllaç:

ball de dimonis davant la sala a Artrà

Al meu poble, Alcúdia també hi ha dimonis que surten el capvespre a les 16:00 , tots els nins i nines els esperen en nervis , amb la il·lusió i la por a la cara , i els dimonis surten  de l'Ajuntament com " endimoniats" , amb unes ganes loques de molestar i fer grollerades i es fan tot el poble seu , pegant en graneres a tothom , petits i grans.

De foguerons , dimonions , correfocs, gloses i ximbombades n'hi ha per a tot però a prop de ca nostra hi ha un poble que ho té arrelat dins el cor, encara que no sigui la festa del seu patró, ha esdenvingut la seva festa major . Aquest poble és Sa Pobla.  Pagesos , gent forta i valenta, a on el berenar de mitjan matí és un dret irrenunciable , gent que viu l'Albufera no com  un lloc hostil ans el contrari , per a ells ha estat un lloc de supervivència , de caça d'anguiles , de rates de prat...... Quan vàrem anar al Delta de l'Ebre a mi em va semblar que els unia una mateixa manera de viure i de ser amb un passat molt semblant. I un poble que són de bon menjar  , tenen per aquest dia  un menjar per excelència : les espinagades. Les vertaderes diuen són les d'anguiles  però també es fan de llom amb col com la que he fet jo.

De receptes de pasta n'hi ha tantes com a famílies , com alcudienca no tenc una recepta heretada però quan vaig decidir compartir la vida amb amb un pobler i que a més és Toni , celebram el dia 17 de gener fent espinagada per a sopar .

 Ingredients :

• Pasta:  de mesura noltros empram un tassonet de vi

1. Un tassonet petit d'aigua
2. Un tassonet d'oli de girasol
3. Un tassonet de suc de taronja 
4. Un tassonet de saïm ( sagí), més o manco dues cullerades.
5. Farina fluixa , la que es begui ( dependrà del tassonet que haureu triat com a mesura).

• Farciment:

1. Un manat de grells .
2. Una col borratxona no molt grossa
3. Un porro 
4. 1/4 de col-i- flor
5. 1 ceba
6. 2 alls
7. 300 gr de llom de porc
8. 100 gr de ventresca de porc
9. Panses
10. sa i pebre bo
11. Pebre bord dolç i coent.

• El·laboració: Preparau primer la pasta , mesclau tots els ingredients ( el saïm el foneu, vigilant que no es cremi) dins un bol . Anau afegint farina fins que la pasta sigui manejable i es desferri de les mans. Posau-li un pedaç per damunt i deixau-la reposar uns 3/4 d'hora , mentres preparau el farciment. Tallau la carn en bocinets primets i adobau-la amb oli, sal pebre bo  i bord dolç i coent ( el coent depen del gust de cadascú) , mesclau-la en les mans a fí de repartir bé l'adob.  Netejau les fulles de la col  i la col-i-flor. La deixam degotar dins un colador. Pelam i tallam els alls ben finets , pelau la ceba i xapau-la pel mig i feis-ne tallades primetes. Eliminau el tronc central de la col i tallau-la ben fineta , i també tallau la col-i-flor en brotets petits. Posau totes les verdures en un recipient gros. Afegiu les panses i adobau-la amb oli d'oliva , un poc de sal, pebre bo i pebre bord dolç i si el voleu més gustós també del coent. Mesclau amb les mans. Agafau una llauna o una safata del forn amb un paper de forn.  Agafau un bocí de paper de forn i una bolla de la pasta i aplanau-la primer en les mans i després en l'aprimador feis-la ben fineta i que vos quedi en forma rectangular , al mig posau un sostre de la verdura trempada a damunt un sostre de carn , un altre de verdura i una altra de carn , amb el paper de forn plegau un dels costats cap al mig i després l'altre i per acabar plegau els dos extrems , tancant l'espinagada per damunt com un sobre. Posau-la damunt la llauna i enfornau-la al pincipi a 200º gr i al cap de mitja hora baixau a 180º , treiu-la quan vegeu que ja està daurada , una mitja hora o 3/4 .

          Per si la voleu fer d'anguila ( també es pot emprar mussola o gatí) i perquè vegeu més clarament la manera de tancar-la pitjau aquest enllaç aqui

                   

La festa de Sant Antoni és una festa arrelada dins la pagesia , el Sant que beneïa els seus animals per no pendre mal  , per aquest motiu és la festa de la Part forana .Les ximbombes i les gloses es senten per a tot arreu i són les gloses més atrevides , les més inoportunes . A les rotllades de ximbombes els glosadors poden ser politicament incorrectes , tothom està exposat i té la roba estesa i ningú es pot enfadar pel que li han dit o pel que li insinuen per molt groller que sigui. A mi és una festa que m'encanta  i encara ens queden dos foguerons més per a passar.

Per acabar vos posaré la glosa del mestre Mateu Xuri , un vilero que glosa cada dia al Diari Balears i la del dia de Sant Antoni deia així:

És màgic contemplar el foc
i observar el poble lliure
on tots hem d'intentar viure
Sant Antoni a cada lloc.
Gaudim tots a poc a poc
d'aquest sant més principal.
Per això és ideal
conservar el patrimoni
i fer ja de Sant Antoni
la diada nacional. 

Esper que tots i totes hagueu començat molt bé l'any , jo per motius de feina no he tengut massa temps per a visitar-vos però, a partir d'ara esper tenir-ne.