PASTIS DE MONIATO

El moniato , aquesta arrel tuberosa a vegades dóna la impressió que és menystinguda, és un dels aliments que ha estat i és fonamental per a combatre la desnutrició , sobre tot la infantil . És una vertadera font de salut amb propietats antioxidant el que fa que sigui efectiu contra malalties com el càncer o això és el que diuen . Fins i tot , va ser l'aliment escollit pel  Programa VITA A     ( Vitamina A per Àfrica) i així a l'any 2001 es van introduir varietats de moniato ataronjat a països del continent africà, aquesta iniciativa peruana per alleujar la deficiència de vitamina A ha obtingut premis però el més important és que ha tengut molts bons resultats , ha servit perquè molts nins amb problemes de nutrició i en manca d'aquesta vitamina tant important hagin aconseguit alleugerir  i fins tot eliminar la seva mancança  ,100 grams de moniato ataronjat es veu que són  suficient .

Té el seu origen a la Selva del Perú, Mèxic i Centreamèrica i els espanyols la conegueren abans que la patata i la dugueren a Europa i Àsia.

A mi em recorda  a una llaminadura que de ben petita en donaven, encara en faig i m'agrada  més que les  "xuxes", es talla el moniato en llesques primes i es fregeixen i una vegada fregides es posa sucre al damunt i a gaudir.  Al forn són una autèntica delícia i la confitura de moniato mmmhhhhhhhh!!!!!!.

Aquest pastís de moniato el faig cada any quan s'atraca Nadal i aquesta vegada era per a celebrar la consecució d'un objectiu aconseguit per una amiga i companya de feina . Per aquest motiu la vaig decorar com si fos el cim d'una muntanya amb el romaní que sempre trobam a les nostres muntanyes de la Serra de Tramuntana.  No sé si ho vaig aconseguir però el que si vos puc dir és que el pastis va agradar .

 Si la voleu fer haureu de preparar:

Ingredients :

• 1 iogurt de pinya
• 3 moniatos cuits al forn
• 2 ous
• 1 pell de llimona ratllada( la llimona ha de ser petita)
• canyella
• 1 tassó de llet 
• 4 cullerades ben plenes de sucre

         Pasta quebrada:

• 80 gr de mantequilla o margarina
• 125 gr de farina
• 1 vermell d'ou
• 1 culleradeta de sucre glass.

  Elaboració:

Començam per la pasta , posam la farina sobre el marbre o taula , en forma de muntanyeta , enmig hi posam la mantequilla o la margarina fosa , el vermell d'ou i el sucre glass i mesclam en delicadesa. En feim una bolla i la deixam reposar al manco mitja hora. Una vegada untat el motlle amb margarina i farina , posam la pasta al motlle i amb una forquilla la punxam anant alerta a foradar , l'enfornam uns minuts i la treim per a posar la pasta de moniato. Mentres haurem preparat la pasta mesclant els moniatos ( ja cuits al forn i pelats), els dos ous, la ratlladura d'una llimona  ( millor si és petit), la canyella ,el tassó de llet , un iogurt de pinya i les quatre cullerades de sucre.

Omplirem el motlle amb tota la mescla i l'enfornarem i en donar-nos compte que la pasta quebrada ja està li donarem una mica  de grill per coure la part de damunt.

Aquest pastís normalment el faig quan em sobren moniatos que he cuit al forn  per així aprofitar-los.



Font: Recepta de Magdalena Parera

Espinagada per a Sant Antoni

Sant Antoni és sens dubte el més estimat per gairebé tota Mallorca , és la festa més polida i participativa , no sé ben bé si el mèrit és de Sant Antoni o del dimoni . El dimoni és crec, més estimat . A Sant Antoni no el veim però el dimoni , dimonis ,dimonions i dimoniones el dia 16 fan acte de presència a tot arreu. Et pot sortir de qualsevol cap de cantó o carrer.  Mallorca s'omple de foc , fum i dimonis , no sé com serà l'infern però ens podríem fer una idea vegent Mallorca des de l'aire el dia 16 de gener de cada any.

A Artà criden " Digue'm Visca Sant Antoni!!!" però qui són estimats i seguits pels carrers són els dimonis que van ballant i ballant , una i una altra vegada. Sant Antoni farà acte de presència a les beneïdes a on serà continuament temptat pel Dimoni.  Si els voleu veure feis un click al següent enllaç:

ball de dimonis davant la sala a Artrà

Al meu poble, Alcúdia també hi ha dimonis que surten el capvespre a les 16:00 , tots els nins i nines els esperen en nervis , amb la il·lusió i la por a la cara , i els dimonis surten  de l'Ajuntament com " endimoniats" , amb unes ganes loques de molestar i fer grollerades i es fan tot el poble seu , pegant en graneres a tothom , petits i grans.

De foguerons , dimonions , correfocs, gloses i ximbombades n'hi ha per a tot però a prop de ca nostra hi ha un poble que ho té arrelat dins el cor, encara que no sigui la festa del seu patró, ha esdenvingut la seva festa major . Aquest poble és Sa Pobla.  Pagesos , gent forta i valenta, a on el berenar de mitjan matí és un dret irrenunciable , gent que viu l'Albufera no com  un lloc hostil ans el contrari , per a ells ha estat un lloc de supervivència , de caça d'anguiles , de rates de prat...... Quan vàrem anar al Delta de l'Ebre a mi em va semblar que els unia una mateixa manera de viure i de ser amb un passat molt semblant. I un poble que són de bon menjar  , tenen per aquest dia  un menjar per excelència : les espinagades. Les vertaderes diuen són les d'anguiles  però també es fan de llom amb col com la que he fet jo.

De receptes de pasta n'hi ha tantes com a famílies , com alcudienca no tenc una recepta heretada però quan vaig decidir compartir la vida amb amb un pobler i que a més és Toni , celebram el dia 17 de gener fent espinagada per a sopar .

 Ingredients :

• Pasta:  de mesura noltros empram un tassonet de vi

1. Un tassonet petit d'aigua
2. Un tassonet d'oli de girasol
3. Un tassonet de suc de taronja 
4. Un tassonet de saïm ( sagí), més o manco dues cullerades.
5. Farina fluixa , la que es begui ( dependrà del tassonet que haureu triat com a mesura).

• Farciment:

1. Un manat de grells .
2. Una col borratxona no molt grossa
3. Un porro 
4. 1/4 de col-i- flor
5. 1 ceba
6. 2 alls
7. 300 gr de llom de porc
8. 100 gr de ventresca de porc
9. Panses
10. sa i pebre bo
11. Pebre bord dolç i coent.

• El·laboració: Preparau primer la pasta , mesclau tots els ingredients ( el saïm el foneu, vigilant que no es cremi) dins un bol . Anau afegint farina fins que la pasta sigui manejable i es desferri de les mans. Posau-li un pedaç per damunt i deixau-la reposar uns 3/4 d'hora , mentres preparau el farciment. Tallau la carn en bocinets primets i adobau-la amb oli, sal pebre bo  i bord dolç i coent ( el coent depen del gust de cadascú) , mesclau-la en les mans a fí de repartir bé l'adob.  Netejau les fulles de la col  i la col-i-flor. La deixam degotar dins un colador. Pelam i tallam els alls ben finets , pelau la ceba i xapau-la pel mig i feis-ne tallades primetes. Eliminau el tronc central de la col i tallau-la ben fineta , i també tallau la col-i-flor en brotets petits. Posau totes les verdures en un recipient gros. Afegiu les panses i adobau-la amb oli d'oliva , un poc de sal, pebre bo i pebre bord dolç i si el voleu més gustós també del coent. Mesclau amb les mans. Agafau una llauna o una safata del forn amb un paper de forn.  Agafau un bocí de paper de forn i una bolla de la pasta i aplanau-la primer en les mans i després en l'aprimador feis-la ben fineta i que vos quedi en forma rectangular , al mig posau un sostre de la verdura trempada a damunt un sostre de carn , un altre de verdura i una altra de carn , amb el paper de forn plegau un dels costats cap al mig i després l'altre i per acabar plegau els dos extrems , tancant l'espinagada per damunt com un sobre. Posau-la damunt la llauna i enfornau-la al pincipi a 200º gr i al cap de mitja hora baixau a 180º , treiu-la quan vegeu que ja està daurada , una mitja hora o 3/4 .

          Per si la voleu fer d'anguila ( també es pot emprar mussola o gatí) i perquè vegeu més clarament la manera de tancar-la pitjau aquest enllaç aqui

                   

La festa de Sant Antoni és una festa arrelada dins la pagesia , el Sant que beneïa els seus animals per no pendre mal  , per aquest motiu és la festa de la Part forana .Les ximbombes i les gloses es senten per a tot arreu i són les gloses més atrevides , les més inoportunes . A les rotllades de ximbombes els glosadors poden ser politicament incorrectes , tothom està exposat i té la roba estesa i ningú es pot enfadar pel que li han dit o pel que li insinuen per molt groller que sigui. A mi és una festa que m'encanta  i encara ens queden dos foguerons més per a passar.

Per acabar vos posaré la glosa del mestre Mateu Xuri , un vilero que glosa cada dia al Diari Balears i la del dia de Sant Antoni deia així:

És màgic contemplar el foc
i observar el poble lliure
on tots hem d'intentar viure
Sant Antoni a cada lloc.
Gaudim tots a poc a poc
d'aquest sant més principal.
Per això és ideal
conservar el patrimoni
i fer ja de Sant Antoni
la diada nacional. 

Esper que tots i totes hagueu començat molt bé l'any , jo per motius de feina no he tengut massa temps per a visitar-vos però, a partir d'ara esper tenir-ne.