dissabte, 12 de juny del 2010

PASTIS DE TUMBET



Quan arriba l'estiu tota cuca viu , diuen . Sempre he pensat que aquesta dita era una de les més encertades que hi ha . Sembla que a l'estiu ja no necessitam menjar en grans quantitats i que en molt poc ens basta, encara que és una de les estacions de l'any a on tenim una explosió de fruites , de verdures ..... Tot neix a l'estiu , arbres , plantes .... tot sembla no necessitar res més que la llum del sol per viure. Mirau quin esplet d'albercocs que ens va regalar el nostre pagès particular , el meu sogre  ara no fa una setmana .




Amb ells hem fet : una coca d'albercoc , confitura i sobre tot menjar-ne uns quants cada dia . Boníssims.
Però , el protagonista d'aquesta entrada no són els  albercocs sinó , el tumbet . M'atreviria a dir que a l'estiu mallorquí hi ha dos plats que són els reis, un és el trempó i l'altre el tumbet.  Quan arriben les tomàtigues , aquelles que són madurades a la mateixa tomatiguera amb aquell aroma , ben madures crec que tots pensam el mateix , avui que feim per a sopar : trempó o tumbet???. 

Aquest plat , és un plat principal encara que avui en dia es fa servir molt per acompanyar tant carn com peix.( sobre tot serviola o llampuga). Però el tumbet tradicional es composa tant sols de patata, albergínia i pebre vermell i una salsa de tomàtiga que el cobreix i que acaba la seva cocció amb un aire de forn per a confitar-lo. Normalment ,a ca nostra el feim quan tenim les primeres tomàtigues , però aquesta vegada hem fet una excepció. Ara ja en tenim de verdes i encara ens quedava un pot de salsa de tomàtiga de l'any anterior però no era prou gros per  a poder emprar-la per acompanyar pasta , Així idò, vàrem mirar si teníem patates , albergínies i pebre vermell  i ens decidirem per a fer aquest pastis de tumbet.

Ja fa molts anys , aprop de vint anys o més vaig fer un curset de cuina amb el magnífic  cuiner Joan Abrines del restaurant Can Carrossa a Lloseta, pitjau aquí si voleu veure una entrevista ( no és que sigui molt bona , però vos podeu fer una idea de la seva manera de cuinar ). Em va agradar molt , i em va obrir un ventall de possibilitats molt gran . Ell amb el llibre base que qualsevol dona tenia com a referència per a cuinar , que era el llibre de madò Coloma ( avui en dia exhaurit) , en feia la seva pròpia lectura i diríem de qualque manera l'actualitzava . Va ser el primer defensor de la cuina mallorquina  i de la cuina estacional ( feta en productes de temporada ) en una època en que es tenia per una cuina de segona . I un dels plats que em va quedar més va ser EL PASTIS DE TUMBET.  A la manera tradicional el tumbet es cuina  , fregint en primer lloc les patates tallades en làmines no molt fines però tampoc no molt gruixades i una vegada fregides es posen dins una greixonera , després es fregeixen les albergínies sense pelar i també tallades en làmines ( prèviament posades una mitja hora amb aigua i sal)  i una vegada fregides es posen damunt les patates per acabar en pebre vermell tallat a trossos ni molt grossos ni molt petits i també sense pelar , una vegada fregit es posa a la greixonera damunt les albergínies . Per acabar es posa per damunt la salsa de tomàtiga i s'acaba la cocció al forn. Però ell ens va fer el tumbet fregint cada part i posant fent capes dins un motlle llarguer i enlloc de posar salsa de tomàtiga ens ensenyar a fer salsa de pebres vermells  , i fet al forn allò va ser boníssim.

D'ença d'aquell dia amb la seva base de salsa n'he fet en tota classe de verdures , vos he de dir que la que agrada més és la de pebre vermell i la de mongeta.

Amb el pas del anys ,aquest pastis de tumbet s'ha anat adaptant al nostre paladar i no és ben bé el que ens va fer aquell dia en Joan Abrines , és una altra versió .




Si el voleu fer , aquí vos explicam com el feim a ca nostra.

INGREDIENTS:

  • 2 albergínies
  • 4 patates
  • 2 pebres vermells
  • 4 tomàtigues madures
  • un porro
  • 3 ous
  • sal  i pebre bo
  • farina
ELABORACIÓ:

 Primer de tot tallarem les albergínies en làmines ni molt gruixades ni molt fines i les posarem en remull amb aigua i sal, li deixarem al manco mitja hora. Posarem els pebres vermells al forn .Posarem una pella amb oli ( noltros empram oli de girasol) al foc. Tallarem les patates amb làmines i una vegada estigui calent l'oli les fregirem , una vegada estiguin les posarem dins un plat amb paper per absorbir l'oli sobrant. Escorrerem les làmines d'albergínia i les enfarinarem i començarem a fregir-les , una vegada fregides les posarem també a un plat amb paper per llevar-li l'oli sobrant. Si a la pella encara tenim molt d'oli en treurem a fí de que ens quedi una mica d'oli per a poder fer la salsa de tomàtiga . Una vegada estiguin fets els pebres vermells els pelarem i reservarem. Dins un motlle ( tipus plum cake) hi posarem paper sulfuritzat , i començarem a fer capes : primer posarem una capa de patates , a damunt hi posarem un poc de salsa de tomàtiga ( només n'hi hem de posar una mica ), després  posarem una capa d'albergínia i una altra vegada damunt de l'alberginia una mica de salsa de tomàtiga  , seguirem amb una capa de pebre vermell i damunt d'ell una mica més de salsa de tomàtiga . Noltros vàrem fer una capa més de patata i un altre d'albergínia. Dins una cassoleta hi posarem una mica de l'oli sobrant de fregir les hortalisses , tallarem una ceba a bocins ben petits i li posarem una vegada l'oli estigui calent , tallarem el porro també ben petit i li afegirem . Quan la ceba estigui transparent i una mica confitada li afegirem la resta de pebre vermell. Quan vegeu que el sofregit està a punt li afegiu o una mica de crema de llet , o de nata líquida o de llet fins a cobrir les verdures i una miqueta més ( dependrà de la quantitat de salsa que vulgueu fer). Noltros li solem posar llet . Li posau sal i pebre bo a gust . Una vegada hagi pegat un bull tot junt el llevau el foc i ho triturau , si ho voleu més fí  ho podeu passar pel xinès. Bateu els tres ous i els abocau al motlle . Remenau el motlles a fí de repartir bé els ous. Posau per damunt la salsa de pebre vermells i ho posau al forn que prèviament ja haureu preescalfat a uns 200º fins que hagi quallat , dependrà de cada forn . Al nostre  normalment està uns vint minuts .

Cada vegada que fregiu una de les hortalisses ho podeu salpebrà al gust.



Bon profit



35 comentaris:

paco ha dit...

Xisca, desde fá un ratet sentia una oloreta molt bona, y la dona de la casa em díu que en sentia un altra diferent, y pensant li en dic, axó es cosa de la
xisca, justet, em ensertat és la Xisca. jajajaja, tot molt bó xiqueta..........paco

xisca ha dit...

Moltes gràcies , Paco. Aquest encara no l'hem menjat però ho farem avui vespre, en quan arribin els convidats. Una abraçada

Glòria ha dit...

Doncs jo també vindria convidada a casa teva aquest vespre per tastar aquesta delícia a partir de la recepta del mestre Abrines!.

Com el recomanes, fred o calent?.

xisca ha dit...

Hola Glòria, te'l recomano calent encara que també es pot menjar fred.
Saps quin postre he fet , idò el teu brownie , meam si m'en hauré sortit.

Una abraçada

mercè ha dit...

Gràcies per compartir aquest fabulós tumbet amb nosaltres i totes les explicacions que dones. Aquest plat no dubtaria a provar-lo, és d'aquells que sense tastar-lo t'imagines tots els sabors!...A reveure Xisca.

xisca ha dit...

hola Mercè, gràcies pels teus compliments. És un plat que agrada a tothom. De fet moltes vegades s'empra com a guarnició. És important fregir-lo amb l'ordre , ho suposo perquè tothom ho fregeix sempre amb aquest ordre . Ho has de provar . Una abraçada

Gemma ha dit...

A casa el fem semblant, però amb les verdures escalivades enlloc de fregides... sempre té molt èxit! I com tu dius, tan pot servir d'entrant com d'acompanyament...
Boníssim!

xisca ha dit...

Hola Gemma , si és un plat que agrada a la majoria . És molt semblant a una samfaina , quan acompanya la llampuga per a mi és la millor companyia.
Bon cap de setmana

Mesilda ha dit...

Muy buena receta,no conocia el tumbet pero tomo nota enseguida,es tos pastelen en casa nos gustan mucho....yo preparo un sofrito similar,primero las patatas despues las berengenas,seguidamente pimientos verdes tomate y por ultimo huevos duros picados...todo acapas pero sin huevos y sin llevar al horno....tambien esta muy rico y creo que es de mallorca.
Besets.

xisca ha dit...

Hola Mesilda, pel que em contes és una altra manera de fer tumbet , hi ha molta gent que enlloc de posar pebre vermell hi posa pebre verd i n'hi ha que posen el ver i el vermell . També avui en dia , hi ha gent que hi posa carbassó. Com veus , és molt lliure i com en totes les receptes n'hi ha una per familia.

Una abraçada

ELS PEIXOS ha dit...

Hola guapísima com estas ???
Molt enfainada , oi??
A veure si vens per aqui aquest estiu...o sinó ja vindré jo un dia , ja veuràs....!!

aquest pastìs no el conec ...crec que no l´havia vist mai...
Té una pinta estupenda!!!!

Una abraçada , Xisca..

La cuina vermella ha dit...

Què sapigues que vindré amb la Dolors a veure't Xisca! Desconeixíem el tombet, ens ha semblat una menja meravellosa com totes les que cuines i ens regales. Molts i molts petons.

Alfons ha dit...

jo també m'hi apunto,... aixo del tombet no m'ho puc perdre....
Una abraçada

Margarida ha dit...

Doncs jo això que "a l'estiu tota cuca viu", ho interpreto d'una altra manera: amb el fred no hi ha mosquits no altres cuques emprenyadores, però quan arriba la calor, hi trobes de tot! Mosques. mosquits, tota mena de pugó, vespes...
Et creuràs que sempre he d'anar tapada des del coll pins als peus perquè sinó aniria tota plena de picades? I l'Oriol, el meu fill a sobre és al·lèrgic a les picades de mosquits! Aquesta nit li ha picat un al dit polze i el té ben inflat. Sort que ha acabat els exàmens, perquè sinó no podria ni escriure.
Com veus, no m'agrada gaire l'estiu. Entre les cuques i la calor... jo ja passaria directament al mes de setembre!
Això sí, les verdures i les fruites d'estiu són les millors! Avui mateix, he anat a casa del meu pare i m'ha obsequiat amb una caixa de nespres i albercocs que acabava de collir. Aquests són els únics plaers de l'estiu! Ah, i poder fer plats tan bons com aquest tumbet!
Una abraçada

fresaypimienta ha dit...

ja coneixem una cosa mes: el tumbet, jo tampoc el coneixia! El pastis fantàstic, quina pinta mes bona! una abraçada

xisca ha dit...

Hola Dolors, vermells i Sant Hilari esteis ben convidats i les portes de ca nostra en pinten ample per tots voltros. Només heu d'avisar.
És un plat molt senzill de fer i molt bò . Provau-ho.

Una besada a tots i a totes

xisca ha dit...

Estimada Margarida , em sap molt greu , sobre tot pel teu fill ho deus passar molt malament , de veres ho sento. En canvi jo , m'agrada l'estiu però t'he dedir que el mes que m'agrada més és el setembre quan la lluna està quasi bé tan aprop que sembla que la pots tocar . Sempre he dit que com la llum de setembre no hi ha res. A mi sempre em sembla el mes que té una llum i un cel més net.

Una besada ben forta per a tu i tota la teva família.

xisca ha dit...

Hola Fresa y pimienta, en tu si que aprenem i ens deixes sempre amb la boca oberta , amb els teus sorprenents plats i les teves magnifiques presentacions.

Benvinguda i gràcies pel teu comentari . Una abraçada

Visc a la Cuina ha dit...

Per mi ha estat un descobriment això del tumbet: pots estar segura que el provarem a casa, amb l'aspecte que té... Gràcies per la recepta!

Teresa ha dit...

D'aqust Tumbet en prenc nota ràpidament! aquets pastissos m'encanten, com diu la Gemma, esclibat també deu quedar bé.
I quina pinta aquests albercocs!! M'agraden tant que em farien mal!
petó

xisca ha dit...

Hola Visc a la cuina, és un dels plats que crec que a l'estiu més es cuinen , si el fas al matí al vespre és més bo, és d'aquells plats que milloren amb el repòs. Aqui és un plat molt comú i fàcil de fer . Si ho fas ja em diràs que tal. Una abraçada


Hola Teresa , si jo també crec que ha d'estar molt bé ,jo el pebre vermell enlloc de fer-lo fregit el faig al forn . També és molt bo afegint una capa de trossos de llom de porc . Quan li pos carn o peix ho faig a la manera tradicional. Els albercocs estaven molt bons, volia fer més confitura però no hi vaig a ser a temps , he ,he.. Una abraçada

Maribel ha dit...

Hola Xisqueta!

M'encanta el tumbet, és un dels meus plats preferits. En aquest format que tu proposes no l'he provat mai, però segur que aquest estiu el faré un dia que tengui convidats i vulgui quedar bé, je,je..
A més, molt "guapo" el pastís i les fotos. Ah! i els albercocs, quina menjera! Mmmmm! Ara pens en una coca ben estivenca d'albercocs...
Una besada, cosineta!

xisca ha dit...

Hola Maribel,

A mi també és un dels plats que més m'agraden. tal vegada perquè et quedi més quallat li pots posar més ou. A noltros ens agrad així. Si el fas ja em diràs si t'ha agradat.

Una besada ben forta.

Chis ha dit...

Ai Xisca... per jo l'estiu és tumbet i trempó amb albercocs!
I del llibre de madò Coloma només en puc dir que és la joia de la corona de la cuina mallorquina. Jo el tenc i l'ador. Juntament amb un robioler de la meva repadrina seran la meva herència directa que vendrà de Can Ponç.
Aquest tumbet el faig sovint per menjar d'un dia per l'altre i de vegades si tenc ganes de munyir el faig en motles individuals. També en faig una versió que un dia d'aquests, en tenir tomàtigues madures, faré per penjar a Can Loi.
Una aferrada i que la tuta no faci desastres per les tomatigueres!

xisca ha dit...

Hola Chis , benvnguda a ca nostra. Jo també el tenc per una joia al llibre de madò Coloma , guarde'l molt bé perquè de moment els seus hereus ja no pensen editar-lo més. És cert que millori amb el repòs , també és un dels meus plats favorits. Ha de quedar molt bé amb motlles individuals. Ja fris de veure l'altra versió , estaré pendent.

De moment no ens ha arribat la tuta , esperem que no ens arribi.

Una aferrada ben grossa

Francesc ha dit...

Què en faríem sense els nostres receptaris tradicionals? Aquest llibre de la Cloloma Abrinas Vidal me'l van regalar en un viatge a Mallorca i el trobe fantàstic. Crec que estaria molt bé que se'n féra una reedició, traduïda al català i amb fotos d'ara. Segur que seria un èxit!! El teu pastís de tombet m'ha fet enyorar-me, una vegada més, de Mallorca. Sempre em passa quan ja faa molt de temps que no la trepitge. Hi viuen tants amics i amigues que estime!!! Perdona'm, és que avui estic una mica "moixet"...

xisca ha dit...

Francesc , no t'he de perdonar res, només faltaria. A mi també m'agradaria que es fes una reedició i a més en català però els seus hereus són molt reacis , al manco de moment a fer-la , així idò , conserva l'exemplar que tens. Ho crec que t'ha fet enyorar , perquè és un plat que noltros feim molt , eh Francesc???? i a més tu sense tastar-lo coneixes el seu sabor. A mi em passa un poc en Menorca el que a tu et passa en Mallorca. Que hi farem!!!
Però el que té de bo tot això, és que sempre podem tornar-hi encara que sigui de vacances.

Una abraçada

Ricard Sampere ha dit...

Per mi també ha estat un descobriment això del tumbet. Realment poses receptes molt interessants. Felicitats!.

xisca ha dit...

Moltes gràcies Ricard, però la veritat és que aquest plat és un plat molt humil i molt d'estiu quan les hortalisses com la tomàtiga , el pebre vermell , el verd i les albergínies estan en el seu millor moment. Moltes vegades és un dels plats que més menjam un vespre que anam a nedar i a sopar vora el mar.

Moltes gràcies pels teus compliments . Una abraçada

Catypol ha dit...

A casa, la mare ens va regalar un llibre de cuina de madò Coloma, de fet la meva mare segueix molt, i si tenim qualque dubte, el llibre ens la lleva. Un peto.

Mandragora31 ha dit...

Hola Xisca!! Gracias por visitar mi blog y unirte, me hace mucha ilusión ir conociendo gente nueva!! Participas con el nº 29

Tus elecciones son buenísimas, sobre todo la tarta de mi suegra, que estaba de muerte lentaaaaaaa!!! Tengo mucho que aprender aún ;D


En cuanto a este TUMBET, no lo había oído nunca, pero tiene una pinta buenísima, creo que esos ingredientes son de los básicos que nunca fallan.
Me gusta lo que voy viendo, así que desde ahora yo también te sigo!!

Un besino!!


Y, de nuevo, muchas gracias!!!

Assur ha dit...

La meva dona s'ha enamorat d'aquest tombet i ja m'ha dit no sé quantes vegades que quan el penso fer, o sigui que ben aviat caurà. Ja et diré el què.

Una abraçada.

Celes ha dit...

Que bueno!!!! Ya la estoy copiando...

Bsss

xisca ha dit...

Hola Caty, benvinguda a ca nostra . Noltros també l'empram moltíssim i la veritat és que a Mallorca ha estat un "best seller" ,no conec gairebé ningú que no el tengui o el conegui. Una abraçada .

Hola Mandrágora , bienvenida a nuestra casa. Gracias por tus comentarios , seguro que la tarta de tu suegra la hago , ya te diré que tal . Gracias por la participación. Un abrazo

Hola Enric , benvinguts a ca nostra. Si el fas , digue'm que tal . També si vols el pots fer a la manera tradicional fent capes dins una greixonera de fang . Si el vols més quallat li pots posar més ou , a noltros ens agrada així . Dóna les gràcies a la teva dona i una aferrada pel coll a tots dos.


Hola Celes , si la fas ja em diràs si t'ha agradat. Una abraçada

MªJose-Dit i Fet ha dit...

Umm el tumbet és una de les coses que més m´agraden, la meva mare en prepara unes cassoles enooormes cada estiu i mai en queda res...la teva versió m´ha semblat impressionant!!! la copio val? petonets

 
Creative Commons License
obra de La cuina de son fe està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a lacuinadesonfe.blogspot.com
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a http://lacuinadesonfe.blogspo t.com/.