dijous, 8 d’abril de 2010

Carme Riera i les panades . ( Part II)




Vos demanareu que té a veure l'escriptora Carme Riera i les panades . Jo vos contestaré que tot o res.

Al seu llibre DINS EL DARRER BLAU , aquesta escriptora mallorquina parla dels xuetes i d'un fet real que passà a la Ciutat de Mallorca el 1668 en l'intent de fugida dels xuetes cap a Liorna ( Livorno), provocada per la forta persecució per part de la Inquisició. No ho aconseguiren pel mal temps a la mar , el vaixell anglès en qui havien de partir no va tenir més remei que retornar a Port i allà hi havia els inquisidors que els esperaven. D'aqui vé l'expresió mallorquina Qui va Liorna , no torna.

Després de passar un temps empresonats a la presó de la Inquisició popularment coneguda com a Casa Negra ( actual Plaça Major de Palma) foren condemnats prop de seixanta cinc persones en tres Actes de Fe , els quals són narrats fins el més mínim detall al llibre del Pare Francesc Garau anomenat " La Fe Triunfante".

D'aquest tema en podríem parlar molt , però això seran figues d'un altre paner.

Es diu que la panada mallorquina, emparentada amb les empanadas o els pastelicos sefardites, descendeix d'un antic plat hebreu descrit al Talmud, anomenat paixtida.

El crític gastronòmic Jaume Fàbrega en el seu llibre "La cuina del País dels Càtars: cultura i plats d'Occitànica de Gascunya a Provença" diu :

" Les panades mallorquines dites de Pasco ( Pasqua ; Paschor en Occità trobadoresc) es fan en xai, però també n'hi ha de conill i de peix. Les sense xuia ( cansalada), indubtablement , poden tenir un origen jueu....."

Aquest mateix crític també diu que no s'ha de confondre els jueus catalans ( descendents d'Elom) que serien Elomites amb els jueus sefardites.

L'origen de la panada no és conegut tot són hipòtesis , tal vegada és jueva o no.

El que sí és cert és que , noltros a ca nostra tenim una diferència respecte a la majoria de gent quan fa panades i és que noltros no hi posam xuia ( cansalada) sinó que hi posam un pessic de saïm ( llard de porc) i un pessic de sobrassada . Tant pot ser que sigui per qüestió de gustos o per que noltros venim de xuetes.




Si les voleu fer , aquí vos pos la nostra recepta que ha passat a la meva família de generació en generació . Hi ha tantes receptes com a famílies.


Estris:

  • Aprimador
  • Bols per els farciments
  • Ribell per a la pasta
  • Llaunes
  • Paper sulfuritzat


Ingredients per a la pasta:


  • 200 gr. de saïm.
  • 2 vermells d'ou.
  • Un tassó petit d'oli
  • Un tassó petit de taronja
  • Un tassó petit d'aigua
  • Un poc de bicarbonat
  • Un poc de sal
  • La farina fluixa que es begui ( més o manco 1 kg).


Elaboració:


Es fon el saïm i quan està ja quasi fus s'acaba de fondre fora del foc. Es posa dins el ribellet i s'hi posen tots els altres ingredients excepte la farina , que es va incorporant a poc a poc fins que la pasta estigui bé. No s'ha de pastar amb els punys . No vol ser molt pastada . Una vegada feta s'ha de deixar reposar. Després es preparen els farciments , un bol en carn a la qui haurem posat sal i pebre bo i una altre amb pèsols i grells ( cebes tendres) amb les coes i tot , també trempades amb sal i pebre bo. Es fa una bolla per a fer la panada damunt el paper sulfuritzat , s'endinsa el dit gros i es fa rodar a fi de fer com una canastreta . Es posa un pessic de saïm i un pessic de sobrassada i es posa la carn ( , conill , porc , cabrit....) i després es posa pèsols o no i a damunt tornam a posar un pessic de sobrassada i un pessic de saïm . S'agafa pasta i es fa una bolla més petita i s'aprima amb l'aprimador per a fer la tapa , es posa al damunt i es tanca fent la mostra . Aquesta serà diferent depenent del farciment. Quan hem omplit una llauna es posa al forn a 180º.


També les podeu congelar crues i quan les vulgueu menjar les descongelau i les coueu , seran com acabades de fer.


Bon Profit






19 comentaris:

paco ha dit...

xisca, extraordinaria narración sobre el orígen de les panades, me gusta saber el orígen de las cosas, y si mo lo permites te diré que, a mi me encantan las "torrijas" por ésta zona hay mucha pasteleria originaria árabe, y a todo esto de la historia gastronómica antigua, yó creia que las denomidas torrijas también eran del mismo origen, dado sus componentes, péro un dia lei que ése postre era de procedencia sefardí, gracias xisca por tu explicación.......saludos paco

xisca ha dit...

Hola Paco, estic contenta que t'hagi agradat l'explicació .
Las "torrijas" que dius tu i noltros anomenam " Llesques de papa" possiblement també siguin procedents de la cuina jueva.
Aquesta recepta la tenc apuntada per més endavant i en Jaume Fàbrega també en parla en un dels seus llibres.

Moltes gràcies per la teva visita i el teu comentari.

Una abraçada

Xisca

fem un mos ha dit...

No em provat mai les panades, però fan una pinta deliciosa, a mes de fer festa grossa per lo que expliques
Petons

Maribel ha dit...

Holaaa!!
Aquestes panades fan mangera, semblen una corona. Són precioses! Al igual que els rubiols del post anterior. Per cert, que, amb el trull de la "retrobada", se me va oblidar comentar la bellesa antiga de la rodella, és una autèntic tresor! Què delicat el detall del "segell" per poder fer la marca!
Ah! i molt interessant la història sobre l'origen de les pandades.
Una besada,

Pd. Aquest quadern de receptes tambe té un bon grapat d'anys, eh? M'encanta!

dolçosdesdecasa ha dit...

UAU.... Xisca! quina pinta!!! amb aquests posts, hem aprés molt! gràcies1
Petó i bon cap de setmana!

xisca ha dit...

Hola Sion, són molt fàcils de fer . Proveu i o veuràs . Es poden fer de molts farciments i tots són bons.

Hola Maribel, que bé que t'hagi agradat , no sé si ha quedat un poc llarg ?. La foto no li fa justícia, n'he d'apendre. Aquest quadern és de la padrina Elionor i també és un tresor.

Hola Teresa , esper que no t'hagi parescut massa llarg .

Una besada a totes i bon cap de setmana !!!

Celes ha dit...

Hola!!!! Veo que tambien eres de por aqui......Me encanta todo lo que has puesto en el blog.
Nos iremos viendo.

Bsss

xisca ha dit...

Hola Celes,

Quina ilusió que m'hagis visitat , et visit moltes vegades encara que mai he gosat escriure't res . Trob que tens un bloc magnífic,i que ets una meravellosa cuinera.

Benvinguda a ca nostra!!!

Una besada

Gemma ha dit...

Precisament aquesta setmana vaig veure el programa de cuina de Paquita Tomàs i feien panades!!!! Les receptes familiars que passen de generació en generació s'han de guardar com autèntics tresors ;)

ELS PEIXOS ha dit...

Hola Xisca !!!
Aquestes no les havia vist mai...
Falta el tumbet i el frit mallorqui...ens anirem veien... i ja saps ..pensa que et puc enviar...
Un petó maca..

xisca ha dit...

Hola Gemma, idò casualment jo tenc a les mans les receptes que cada dissabte surten amb un suplement d'un diari de les Illes .

Moltes gràcies per la teva visita i el teu comentari. Una besada.


Hola Dolors,

A poc a poc els aniré posant totes.... Moltes gràcies pel teu comentari .Moltes gràcies pel teu comentari i la teva visita. No et preocupis..... Una besada

La cuina vermella ha dit...

Estimada amiga,
llegint el teu post d'avui hem quedat meravellats, quanta saviesa!
Ens hem emocionat, i tenim ara més que mai conèixer les teves contrades i tastar les vostres menges.
Sensacional!

xisca ha dit...

Hola parella vermella,

Benvinguts a ca nostra. Aquesta és la saviesa dels nostres avantpassats que sempre està carregada de coneixement. El dimoni sap més per vell que per dimoni, diuen.

Sou molt generosos , voltros sí que feim posts meravellosos. En quan a conèixer les nostres contrades , sentiu-vos per ben convidats , quan vulgueu ca nostra està oberta.

De qualque xosa ha de servir , venir de xuetes . Oh no!

Una aferrada pel coll.

Mercè ha dit...

Xisca, moltes gràcies per la narració de la procedència de les panades! Unes desconegudes per mi. Però ja et dic que amb la pinta que tenen, les penso provar de fer. A més, amb una recepta de tantes generacions com la teva. Enhorabona per la bona feina!
Petons!

xisca ha dit...

Gràcies Mercè pel teu compliment. Ben segur que els has de provar de fer .Tots els farciments són bons.

No sé si m'ha quedat una mica llarg , això. A vegades vols posar tantes coses.

Si les proves , ja em diràs com t'han quedat o si t'han agradat.

Una besada

Ricard Sampere ha dit...

M'encanta aprendre coses com la procedència de les panades! No en sabia res, però de fet tampoc soc cap expert de cuina...;)

xisca ha dit...

Gràcies Ricard, no et creguis que jo ho sigui... Ja saps si qualque dia vens a Mallorca les has de tastar, ara en fan cada dia els forns.

Moltes gràcies per la teva visita i el teu comentari.

Una abraçada

Fils i robes ha dit...

No coneixia el teu blog, però com que tu has visitat el meu ara ja el conec. M'agradat molt el que has escrit pk jo també he llegit aquest llibre de la Carme Riera i em va encantar, desprès n'he llegit d'altres però cap m'agradat tan com el darrer blau,magnífic, vaig apendre moltes coses....i esclar ara m'agradat molt tot el que tu has escrit pk hi ha coses que jo no sabia ...de com va acabar realment el fet històric. Probaré donç aquesta recepte que té tanta història. Fins una altre Xisca!!

xisca ha dit...

Hola, benvinguda a ca nostra, A mi també és un dels llibres que més m'agrada de na Carme Riera. Compartim apart de l'afició per la cuina també l'afició de fils i robes. M'agrada molt el teu bloc.

Si les proves de fer ja em diràs si t'han agradat.

Una abraçada i fins aviat

 
Creative Commons License
obra de La cuina de son fe està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a lacuinadesonfe.blogspot.com
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a http://lacuinadesonfe.blogspo t.com/.