diumenge, 20 de febrer del 2011

HOMENATGE A SANTI SANTAMARIA



Quan Starbase del bloc  decuina.net ens va convidar a fer un homenatge a Santi Santamaria em va fer molta il·lusió apuntar-me a aquest homenatge d'un gran cuiner com era en Santi Santamaria , tot i que sabia que no tenia càmera per a poder retratar la recepta y que a més tenia molt poc temps per a poder fer-la . Tal vegada la forma de dir les coses és el que produïa rebuig pel que defensava , no era politicament  correcte. Jo pens que s'ha de poder defensar les teves idees sense ofendre als altres, però he de confessar que jo estic d'acord amb part del que ell defensava, crec que en certes coses no anava desencaminat.

Vaig decidir fer aquesta Terrina de pebre vermell aromatitzat amb estragó que vaig trobar el seu bloc. La vaig triar perquè s'empra el pebre vermell o pebrot que és un dels productes com la tomàtiga que varia molt el seu gust si és acabat de collir de l'hort o pel contrari és comprat.

La recepta la podeu trobar el seu bloc . Jo l'he decorada una mica diferent i em vaig decidir per fer racions individuals. Vàrem emprar oli que enguany hem fet de les nostres olives i enlloc de sal grisa vaig emprar sal d'olives negres .

Perdonau per la fotografia però està feta amb la càmara del meu fill que és de Toys Story  3. Però no volia faltar a la meva paraula d'afegir-me a aquest homenatge.

Gràcies Starbase per aquesta magnífica idea .


Fins sempre , Santi.

dilluns, 7 de febrer del 2011

MATANCES , MATANCERES I MATANCERS








"Sentia el plor d'una criatura petita a la granja de veïnat, i també sentia  a la mare que, per adormir-la, li cantava una hermosa tonada del país, molt monòtona, molt trista, molt àrab. Però aleshores, unes altres veus no tan poètiques em recordaren la part grotesca de Mallorca. Els porcs em van despertar...." Aquestes són les paraules de Georges Sand al seu llibre " Un hivern a Mallorca" una estada de gairebé 100 dies, de desembre de 1838 a gener de 1839 de George Sand ,els seus dos fills i Chopin. Aquell país que per a ella anava enrere més de 300 anys , encara que elogiava el paisatge i no els seus habitants. Probablement tenia raó vist des de la perspectiva d' una parisenca a qui li agradava dur vestimenta masculina i fumar en pipa .

En Chopin enlloc de millorar de la seva malaltia empitjorava . Segurament vàren ser victimes del tòpic de que un hivern a Mallorca és molt més calurós del que és en realitat , un hivern cru i mal de passar i a més es degueren trobar amb uns habitants que passaven fam , austers , de mal caràcter i a qui no li agradaven gens ni mica les estrafolàries maneres d'aquela dona mascle i aquell home que estava malalt sense saber si allò que tenia era contagiós o no. Segurament no s'imaginaven el que trobarien el que es desprén de les paraules de Chopin a una carta enviada als seus amics:
 
"Som a Palma, entre palmeres, cedres, àloes, tarongers, llimoneres, figueres i magraners, els arbres que el Jardí de les Plantes no té sinó gràcies a les seves estufes. El cel és de turquesa, el mar, blau; les muntanyes, de maragdes. L'aire? L'aire és justament com el blau del cel. Tot el dia el cel brilla, i tothom es vesteix d'estiu, ja que fa calor. De nit, hores i hores se senten cançons i sonar de guitarres. Les cases tenen balcons enormes, dels quals pengen els pàmpols, i els seus murs daten dels àrabs... la ciutat, com tot quan hi ha aquí, recorda Àfrica... Amb una paraula, una vida deliciosa!" .

I així el dia 13 de febrer de 1839 salparen amb "El Mallorquin" cap a Barcelona amb una important càrrega de porcs i quatre passatgers com a excés de càrrega."És emocionant l'esment i la tendresa amb què són tractats aquests cavallers (no parlo dels passatgers) i l'afecte amb què se'ls deixa a terra", deixà escrit Sand al recull de memòries Un hivern a Mallorca , m'imagim que irònicament.

I així segurament era , el mallorquí a qui venera és al porc , del porc se'n aprofita tot , i quan dic tot és tot. Encara ara , és un dels animals a qui es venera , d'ell se'n treu  el saïm ( que seria de l'ensaïmada sense aquest ingredient) , la sobrassada , el botifarró, el camaiot , la varia , els ossos salats per fer bollit , els raïssons, el saïm vermell ( aquest si que ja és l'aprofitament de l'aprofitament), les llangonisses......Com veis l'amor que tenien els mallorquins pels porcs era molt superior en aquell moment que el turisme selecte com podia ser la estada d'aquella escriptora i aquell músic per molt importants que fossin. 

Tota aquesta introducció només és per mostrar-vos un dels productes que es treuen de la matança com  és el saïm vermell ,  un temps escampat damunt el pa i millor si el pa era calent , torrat al caliu era un dels berenars més bons del que gaudien els infants  , també s'emprava i s'empra per al sofregit quan començam unes sopes mallorquines......

En aquesta entrada vos faré cinc cèntims d'aquest saïm i a la propera vos mostraré el plat, un poc de misteri sempre convé.

Una vegada s'han cuit dins la caldera els botifarrons i els camaiots es lleva del foc i quan ha refredat a l'aigua s'ha format una crosta de greix , amb un cullerot l'anam llevant i posant dins una olla , la posarem al foc i la farem bullir , una vegada l'aigua s'hagi evaporat queda el saim vermell que es posa dins potets i es guarda per a l'hivern . Normalment es menja damunt el pa torrat quan encara està calent. Avui en dia com que ja hi ha molta gent que no fa matances es pot comprar a les botigues, he de dir que jo ,tot i ser néta d'un mariner que ens els mesos de mala mar com era el novembre i desembre feia de matancer , no m'agrada veure com maten el porc , som d'aquelles que s'estimem més estar a la cuina i no veure molta cosa del que passa a defora fins que arriba l'hora de fermar la sobrassada o les llangonisses , també he de dir que no m'importa fer els budells nets o cosir-los , però normalment sempre arribo quan el porc ja és mort i del seu cos ja se'n ha fets trossos.



El nostre grup d'amics solem fer matances cada any , encara que com que som molts a repartir i només tenim un porc l'únic que feim són sobrassades , llangonisses i botifarrons i una vegada feta "la perxa" ( la foto de dalt de tot és una de les d'enguany) ens la repartim com a bons germans i també feim saïm i saïm vermell . A ca nostra no som molt d'enprar-ne encara que n'hi ha un del grup que tot i ser francès com na Georges Sand li encanta , i molts de vespres menja el seu pa torrat amb saïm vermell per damunt. Mirau que contenta que està na Cati (la seva dona) amb els botifarrons.



 
Creative Commons License
obra de La cuina de son fe està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a lacuinadesonfe.blogspot.com
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a http://lacuinadesonfe.blogspo t.com/.