dilluns, 7 de febrer de 2011

MATANCES , MATANCERES I MATANCERS








"Sentia el plor d'una criatura petita a la granja de veïnat, i també sentia  a la mare que, per adormir-la, li cantava una hermosa tonada del país, molt monòtona, molt trista, molt àrab. Però aleshores, unes altres veus no tan poètiques em recordaren la part grotesca de Mallorca. Els porcs em van despertar...." Aquestes són les paraules de Georges Sand al seu llibre " Un hivern a Mallorca" una estada de gairebé 100 dies, de desembre de 1838 a gener de 1839 de George Sand ,els seus dos fills i Chopin. Aquell país que per a ella anava enrere més de 300 anys , encara que elogiava el paisatge i no els seus habitants. Probablement tenia raó vist des de la perspectiva d' una parisenca a qui li agradava dur vestimenta masculina i fumar en pipa .

En Chopin enlloc de millorar de la seva malaltia empitjorava . Segurament vàren ser victimes del tòpic de que un hivern a Mallorca és molt més calurós del que és en realitat , un hivern cru i mal de passar i a més es degueren trobar amb uns habitants que passaven fam , austers , de mal caràcter i a qui no li agradaven gens ni mica les estrafolàries maneres d'aquela dona mascle i aquell home que estava malalt sense saber si allò que tenia era contagiós o no. Segurament no s'imaginaven el que trobarien el que es desprén de les paraules de Chopin a una carta enviada als seus amics:
 
"Som a Palma, entre palmeres, cedres, àloes, tarongers, llimoneres, figueres i magraners, els arbres que el Jardí de les Plantes no té sinó gràcies a les seves estufes. El cel és de turquesa, el mar, blau; les muntanyes, de maragdes. L'aire? L'aire és justament com el blau del cel. Tot el dia el cel brilla, i tothom es vesteix d'estiu, ja que fa calor. De nit, hores i hores se senten cançons i sonar de guitarres. Les cases tenen balcons enormes, dels quals pengen els pàmpols, i els seus murs daten dels àrabs... la ciutat, com tot quan hi ha aquí, recorda Àfrica... Amb una paraula, una vida deliciosa!" .

I així el dia 13 de febrer de 1839 salparen amb "El Mallorquin" cap a Barcelona amb una important càrrega de porcs i quatre passatgers com a excés de càrrega."És emocionant l'esment i la tendresa amb què són tractats aquests cavallers (no parlo dels passatgers) i l'afecte amb què se'ls deixa a terra", deixà escrit Sand al recull de memòries Un hivern a Mallorca , m'imagim que irònicament.

I així segurament era , el mallorquí a qui venera és al porc , del porc se'n aprofita tot , i quan dic tot és tot. Encara ara , és un dels animals a qui es venera , d'ell se'n treu  el saïm ( que seria de l'ensaïmada sense aquest ingredient) , la sobrassada , el botifarró, el camaiot , la varia , els ossos salats per fer bollit , els raïssons, el saïm vermell ( aquest si que ja és l'aprofitament de l'aprofitament), les llangonisses......Com veis l'amor que tenien els mallorquins pels porcs era molt superior en aquell moment que el turisme selecte com podia ser la estada d'aquella escriptora i aquell músic per molt importants que fossin. 

Tota aquesta introducció només és per mostrar-vos un dels productes que es treuen de la matança com  és el saïm vermell ,  un temps escampat damunt el pa i millor si el pa era calent , torrat al caliu era un dels berenars més bons del que gaudien els infants  , també s'emprava i s'empra per al sofregit quan començam unes sopes mallorquines......

En aquesta entrada vos faré cinc cèntims d'aquest saïm i a la propera vos mostraré el plat, un poc de misteri sempre convé.

Una vegada s'han cuit dins la caldera els botifarrons i els camaiots es lleva del foc i quan ha refredat a l'aigua s'ha format una crosta de greix , amb un cullerot l'anam llevant i posant dins una olla , la posarem al foc i la farem bullir , una vegada l'aigua s'hagi evaporat queda el saim vermell que es posa dins potets i es guarda per a l'hivern . Normalment es menja damunt el pa torrat quan encara està calent. Avui en dia com que ja hi ha molta gent que no fa matances es pot comprar a les botigues, he de dir que jo ,tot i ser néta d'un mariner que ens els mesos de mala mar com era el novembre i desembre feia de matancer , no m'agrada veure com maten el porc , som d'aquelles que s'estimem més estar a la cuina i no veure molta cosa del que passa a defora fins que arriba l'hora de fermar la sobrassada o les llangonisses , també he de dir que no m'importa fer els budells nets o cosir-los , però normalment sempre arribo quan el porc ja és mort i del seu cos ja se'n ha fets trossos.



El nostre grup d'amics solem fer matances cada any , encara que com que som molts a repartir i només tenim un porc l'únic que feim són sobrassades , llangonisses i botifarrons i una vegada feta "la perxa" ( la foto de dalt de tot és una de les d'enguany) ens la repartim com a bons germans i també feim saïm i saïm vermell . A ca nostra no som molt d'enprar-ne encara que n'hi ha un del grup que tot i ser francès com na Georges Sand li encanta , i molts de vespres menja el seu pa torrat amb saïm vermell per damunt. Mirau que contenta que està na Cati (la seva dona) amb els botifarrons.



25 comentaris:

Gemma ha dit...

Quina entrada més interessant! Haig de confessar que jo no sóc de matances, tampoc suporto veure com maten el porc... :(
Però reconec que és una tradició ben bonica i que es mereix que es conservi, oi? I amb aquestes botifarres i el saïm vermell a punt, no m'estranya que les cares dels amics demostrin tanta alegria, je je je...

xisca ha dit...

Hola Gemma,

Si jo també penso que s'han de conservar. La veritat és que la d'enguany ens ha sortit molt bona i a n'hi ha que ja no en tenen . És un dia de molta de feian pèrò quan proves la sobrassada ja estàs pensant en l'any vinent. Una abraçada

Ricard Sampere ha dit...

Bona tarda. Només he participat en una matança i tot i que et parlo de fa quasi 20 anys, ja va ser feta a la manera "moderna".. El porc el van matar en un escorxador i ens varen lliurar l'animal en canal. La vaig organitzar jo (una enredada als meus ex sogres, que els va quedar tota la feinada de netejar el lloc) i em va agradar viure'n una. Però ja vaig dir que massa feinada per mi... :).
Això no treu, que m'agradi sentir que la gent en gaudeix i que es converteix en una activitat / festa social.
I d'aquesta que ens contes, començant per l'estada de Chopin a Mallorca, com sempre... un plaer de llegir. Salut!.

xisca ha dit...

Hola Ricard, la veritat és que Georges Sand no va estar molt bé entre noltros , erem uns salvatges que tractavem més bé els porcs que a les persones, je,je.. La veritat és que és una festa , amb molta de feina però una festa . Hi ha tanta activitat a defora com a dins la cuina , ara feim el frit per a berenar i les sopes , ara toca començar l'arròs brut per a soopar i el dinar ???? no n'hi ha , hi ha massa feina per a dinar. Quedam esclatats però ara ja tornam a pensar en l'any vinent. Una abraçada

mesilda ha dit...

La matanza del cerdo me trae muchos recuerdos,mis abuelos la hacian todos los años,yo como soy la mayor de las nietas,me tocaba rodar la maquina de las morcillas y las longanizas,a un me acuerdo del olor....lastima que se pierdan estas tradiciones,porque como tu dices era mucho trabajo,pero una fiesta,toda la familia reunida y el tastet...de probar al final los embutidos era genial.
Besets.

xisca ha dit...

Hola Mesilda, la veritat és que jo també tinc el record de quan els padrins i els meus pares en feien i també lo típic ens deixaven omplir qualque sobrassada , ara són els nostres fills que ho fan i la veritat és que esteim molt orgullosos de poder donar-li's aquest record que segur valoraran més endavant. Una abraçada

mercè ha dit...

Jo vaig nar a una quan era joveneta i vam arribar quan l'animal ja era mort. Vaig gaudir moltíssim veient com es feien tota mena de butifarres i com s'aprofitava tot. Sempre m'ha quedat a la memòria i m'agradaria moltíssim que les meves filles ho poguessin veure també. Crec que cal mantenir aquestes tradicions si bé es pot optar per estalviar veure matar l'animal. Les fotografíes son un testimoni preciós!A REVEURE.

Caty ha dit...

El record que tenc de les matances no era agradable, si be m'agrada menjar els productes no gaire el proces d'elaboració, quan era petita a casa de la padrina feien matances cada any, l'únic que si m'agradava era que la casa s'omplia de gent, ara desprès de molts d'anys ho veig diferent però no he tornat a anar a matances.

xisca ha dit...

Hola Mercè ,la veritat és que jo sempre una mica tard encara hi ha el porc present però si puc , m'estalvio veure com el maten i sort tenc que els altres no en diuen res , ja que gairebé arribo a l'hora del berenar , després si puc em fico a la cuina i només surto de tant en tant , per cosir els budells i fermar les sobrassades o els botifarrons. La feina de la cuina també és importanmt ja que el menjar ha d'estar quan toca , normalment ens posam per grups , a una banda " els homes" amb el porc , a l'altra banda les dones fent els budells nets i els altres a la cuina. Els nostres fills , la veritat és que estan acostumats a veure matar animals per a menjar , ja que també a ca nostra es sol matar gallines, conills i ànecs. Que hem de fer , si volem menjar carn .... Una abraçada

xisca ha dit...

Hola Caty, vaig estar un temps que per motiu de feina no podia consultar blocs i vaig veure l'altre dia el que t'havia passat, em sap molt de greu de veres,però estic segura que a un moment o a l'altre et tornarà sorgir el moment de fer realitat el teu somni . D'això n'estic segura. Les matamnces són molta de feian , però també molta de festa i es necessiten moltes mans , però la sobrassada feta en casa és molt més bona que la comprada i noltros la solem fer amb un mica menys de greix que la normal. Gràcies per a visitar-me i mnolts ànims. Una besada ben forta

Teresa ha dit...

Quina entrada més maca!!! i quants records m'ha portat!!! El dia que es matava el porc era festa per a nosaltres, la canallona, erem matiners, focs encara, i ens deixaven estirar la cua al porc mentre un el desagnava...! el crit del pobre porc encara el sento! l'olor de quan el xamusquen i obren en canal, també...les dones fent el mandongo, la iaia fent-nos casquetes cuites a la brasa... el caldre al foc bullint l'aigua esperant les botifarres... Quin gran dia! Gràcies Xisca per l'entrada!!
Petó

xisca ha dit...

Idò ja ho saps , Teresa. l'any vinent n'organitzau una i ens la contes , que tu segur que saps molt bé com fer-ho. Els nostres nins i nines es passetgen tot el dia amb la cua del porc , aqui a Mallorca és típic fer broma posant un cordó i posar-la com si fos teva . Ells temabé s'aixequen molt dematí , encara és fosc.

Que bé que t'hagi agradat. Que són casquetes????

Una abraçada

Maribel ha dit...

Mare meva santissimeta!! Aquesta perxa fa goig!!
Noltros ja no en feim a ca nostra. Record quan era petita i les féiem a ca la meva padrina. Passava tota la setmana esperant el dia i li demanava una vegada i un altra a ma mare: M'has preperat el devantal? M'has preparat el devantal? Les matances sense el meu davantalet no eren res! I no vol dir que els nins féssim massa feina, però jugàvem, el vespre féiem una actuació, fèiem bromes (un any possàrem sal al meló!! Quin desastre!) Res que ens ho passàvem bomba. Però ara els padrins ja no hi són, els pares han tornat majors i quan ens ha tocat als joves, la veritat és que hem passat un poc de tota la feinada, així ja fa bastants d'anys que no en feim. Però és cert que quan menges una bona llesca de pa amb sobrassada cassolana, la feina com a que t'és un poc igual!
Enhorabona per l'entrada. M'ha agradat molt.
Ah! Me'n record que el padrins parlaven moltes vegades de la matança de ca'l teu padrí.
Una besada,

xisca ha dit...

Hola cosineta,

Que bé que t'hagi agradat!!!! no els he tenia totes ja que a vegades la matança no té molt bona premssa,je,je... La veritat és que els nins el que fan és passar-s'ho bé , i jo com tu trob que el davantal és molt important , per això sempre els dic que els hi faré un davantal a cadascú , però cada any arriba el temps i encara no ho he fet. El meu padrí disfrutava de posar-nos les mans dins la sang , que a mi em feia molta angunia però ell s'ho passava pipa. Bé tu ja saps com ho era de la broma, jo sempre el record omplint les sobrassades amb el xigarro a la boca , aquell xigarro que liava i el tenia hores i hores als morros i un de preparat a l'orella.

Una abraçada

MªJose-Dit i Fet ha dit...

Fa molt temps que no he anat a matances, de petita m´agradava molt (menys la part de matar el porc, com tu) perquè era una festa gran...i com la matança de casa res...les teves fotos m´han portat a aquells anys...un petonàs

xisca ha dit...

Hola Mª José , estic contenta que t'hagi duit bons records. Les matances són un aconteixement familiar a on les mans mai son suficients. Una besada ben forta

Teresa ha dit...

Hola Xisca, les casquetes no és més que les closques dels ous, aprofitaven les closques dels que posaven a les botifarres d'ou, que només obrien la closca una mica per dalt, i les farcien amb els retallets de carn o bé amb el mandongo de les llonganisses, les posaven a coure al foc, colgades de cendra i per sobre brases... quedaven boníssimes!
Petó!

xisca ha dit...

Gràcies Teresa, no ho havia sentit mai. Ja ho crec que devia ser bo. Una abraçada

xisco ha dit...

mem, ara fent un exercici de vanitat, m'he cercat al facebook, i he vist que en Francesc t'havia comentat es post de s'espinagada, i tu, li has dit que haviem estat ballant devora i no m'has dit res... no m'ho puc creure? tanta cara de bord faig? :P
Esper que la propera vegada me diguis coses! serà un HONOR ballar amb tu!

Les matances una monada, és un gustasso fer un post sobre elles!!!, jo enguany també el vaig fer de ses que faig a sant llorenç amb uns amics.

bé, me diràs qui ets? vagi bé!!!

xisca ha dit...

Hola Xisco, no és tu facis cara de bord és que jo som molt empegueïdora , vaig estar a punt de dir-te que visitava el teu bloc , però bé em va fer una mica de vergonya. Ara estic un poc rovellada perquè fa estona que ja no don classes i a més ja no vaig a tants ballades i m'he quedat una mica endarere , però la propera vegada que et vegi et promet que et diré qualque cosa i l'HONOR serà meu.

Ara vaig a veure el teu post de les matances.

Fins aviat

Francesc ha dit...

No he pogut assistir mai a una matança del porc. Tot i que sempre n'he sentit a parlar a casa que se'n feien fa molts i molts anys (a l'època de la joventut dels meus pares). Sí que és veritat que del porc se n'aprofita tot!!! Ai, l'embotit de Mallorca!!! Tinc uns quants "mitxelins" marca "camaiot", "botifarró", "sobrassada" o "llangonissa"... Per no parlar dels que duen el nom d'"ensaïmada".
Ara, això del "saïm vermell" no ho he tastat mai.
Per cert, a València del "saïm" en diem "sagí". Salutacions

Fem un mos ha dit...

La de records de infantesa que hem porta la matança, veig que la vareu desfruitar al màxim
Petons

Mercè ha dit...

Xisca, saps? M'has fet venir imatges de quan era petita i fèiem la matança amb la família, però d'allò ja no en queda res. :( I entre les botifarres, el saïm vermell quina enveja!! ;)
Petons!

Josepb. ha dit...

Xisca; Com molt bé dius, del porc s'ha aprofita tot... inclós el nom... :-D
El llibre un hivern a Mallorca, l'he llegit, un llibre on explica les vicisituts, que van passar per anar amb el "clipper" cap a Mallorca...quant compre'n una cabra per tenir llet fresca, doncs la que els hi portaven, cada día era més i més aigualida... Un molt bon llibre de viatges¡¡.
Com també bones botifarres i botifarrons... que vagi de gust Xisca¡¡ :-D :-D :-D

StHilari ha dit...

magnifica entrada!!... con la perxa del cap d'amunt... esplendida!!!
Una abraçada

 
Creative Commons License
obra de La cuina de son fe està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a lacuinadesonfe.blogspot.com
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a http://lacuinadesonfe.blogspo t.com/.