dilluns, 2 de maig del 2011

GREIXONERA DOLÇA


 No vos podria dir des de quan existeix l'aroma i el sabor d'aquestes galetes dins la meva memòria . Els mallorquins i mallorquines som vertaders addictes a aquestes galletes d'oli nascudes per a ser el pa dels mariners , ens acompanyen des de ben petits quasi podríem dir fins a la mort . Quan de petits estàvem malalts i no existia el Dalsy ni l'apiretal  i no ens podíem aixecar del llit fins que havíem guanyat a la malaltia sempre ens donàvem per a menjar galletes d'oli obertes per la meitat amb una mica d'oli d'oliva , que ho eren de bones!!!!! , a l'escola per a berenar amb un poc de xocolata o obertes per la meitat amb sobrassada , amb formatge de maó i un poc de raïm, amb fuet , amb..........quan anam de viatge és la primera cosa que poses a la llista de les coses que t'ha de dur dins la maleta o la motxilla.

Amb els amics a vegades feim broma , perquè ens imaginem el que pensa la Benemèrita quan passen les maletes dels mallorquins i mallorquines amb la bossa de galletes d'oli que duen dins la maleta o la motxilla pels scanners:     "Vaya otro mallorquin que se va de viaje" , i si a més són de la marca Quely que a la seva bossa i davall de la marca dur la marca primigènia que es volia posar però no va ser possible per " cuestiones de la época" " El cor de Mallorca", i  al final el fundador com que era un fan de na Grace Kelly batià la marca en honor seu com a " QUELY El cor de Mallorca" , podríem dir que ens duim el cor de Mallorca per a tot el món. Noltros no podíem entendre perquè la fàbrica no impulsava la seva exportació a altres indrets ja que per a noltros " són les millors galletes del món" fins que un dia una persona de fora em va dir que , el gust no agrada de tot duna sinó que t'hi has d'acostumar. Em vaig quedar astorada.

La fàbrica Quely va patir un gran incendi i quedà molt malmesa. Però la gent d'Inca i sobre tot els empleats i els seus familiars es van abocar per apagar-lo ( cosa que prest es varen donar compte que era impossible) i com que va quedar una de les màquines antigues per a poder fer-les a mà en bon estat , tothom s'hi va aferrar perquè la distribució de les galletes no quedes aturada més del que era necessari i així els pobles de Mallorca no quedassin fora les seves galletes i l'empresa pogués remuntar . Avui en dia segueix sent un negoci familiar.

Però d'aquesta marca també hi ha altres productes , un d'ells és el bescuit com el que veig a la fotografia:





Són com a llesques de pa dolç torrat. A mi m'agrada molt mullar-les dins la llet , fent el que es diu sopes de llet per berenar el matí. La meva padrina amb aquest bescuit feia la greixonera dolça , normalment la feia com a postre el dia de Pasqua . I quan tenia ensaïmada de més d'un dia en la mateixa recepta substituint el bescuit feia un púding d'ensaïmada per llepar-se els dits. Però el que emprava la meva padrina , moltes vegades és llesques del " rollo" que és costum a Alcúdia i no sé si a cap altre poble que el padrí jove o la padrineta regala als seus fillols el Dijous Sant. És un costum que encara perdura . I com que moltes vegades en tens dos o tres , el que es fa es fer-ho llesques i donar-li un aire de forn i després dins bosses de plàstic es manté durant un temps i s'empra per a fer aquest púding.  Si el voleu fer haureu de preparar els següent:

  • Ingredients:
  1. 6 bescuits
  2. 6 ous
  3. 3/4 l de llet
  4. 7 cullerades de sucre ( es pot modificar al gust)
  5. Ratlladura d'una llimona
  6. canyella al gust
  • Elaboració:
      Dins un motlle hi posau els ous i els batem amb ràbia . Afegim la llet, el sucre , la canyella i la ratalladura de la llimona. Una vegada mesclat li anam posant el bescuit un poc trossejat i anam remenant . Ho abocarem dins una greixonera que abans haurem untat amb saïm i un poc de farina i ho enfornarem més o manco una hora . El forn ha d'estar molt calent abans de posar-hi la greixonera.

Com veis és un postre molt senzill que no té cap dificultat però anava molt bé per , primer de tot aprofitar els "rollos"  i a més com que dur poca feina i el dia de Pasco n'hi ha molta a la cuina per a fer el frit de mè era un postre adient. A més de postre també hi havia els robiols. Per aquest motiu dubtava de posar-ho però com que una de les funcions d'aquest bloc és la recollida de receptes pròpies he pensat que l'havia de posar.
 
Creative Commons License
obra de La cuina de son fe està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a lacuinadesonfe.blogspot.com
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a http://lacuinadesonfe.blogspo t.com/.