dilluns, 2 de maig del 2011

GREIXONERA DOLÇA


 No vos podria dir des de quan existeix l'aroma i el sabor d'aquestes galetes dins la meva memòria . Els mallorquins i mallorquines som vertaders addictes a aquestes galletes d'oli nascudes per a ser el pa dels mariners , ens acompanyen des de ben petits quasi podríem dir fins a la mort . Quan de petits estàvem malalts i no existia el Dalsy ni l'apiretal  i no ens podíem aixecar del llit fins que havíem guanyat a la malaltia sempre ens donàvem per a menjar galletes d'oli obertes per la meitat amb una mica d'oli d'oliva , que ho eren de bones!!!!! , a l'escola per a berenar amb un poc de xocolata o obertes per la meitat amb sobrassada , amb formatge de maó i un poc de raïm, amb fuet , amb..........quan anam de viatge és la primera cosa que poses a la llista de les coses que t'ha de dur dins la maleta o la motxilla.

Amb els amics a vegades feim broma , perquè ens imaginem el que pensa la Benemèrita quan passen les maletes dels mallorquins i mallorquines amb la bossa de galletes d'oli que duen dins la maleta o la motxilla pels scanners:     "Vaya otro mallorquin que se va de viaje" , i si a més són de la marca Quely que a la seva bossa i davall de la marca dur la marca primigènia que es volia posar però no va ser possible per " cuestiones de la época" " El cor de Mallorca", i  al final el fundador com que era un fan de na Grace Kelly batià la marca en honor seu com a " QUELY El cor de Mallorca" , podríem dir que ens duim el cor de Mallorca per a tot el món. Noltros no podíem entendre perquè la fàbrica no impulsava la seva exportació a altres indrets ja que per a noltros " són les millors galletes del món" fins que un dia una persona de fora em va dir que , el gust no agrada de tot duna sinó que t'hi has d'acostumar. Em vaig quedar astorada.

La fàbrica Quely va patir un gran incendi i quedà molt malmesa. Però la gent d'Inca i sobre tot els empleats i els seus familiars es van abocar per apagar-lo ( cosa que prest es varen donar compte que era impossible) i com que va quedar una de les màquines antigues per a poder fer-les a mà en bon estat , tothom s'hi va aferrar perquè la distribució de les galletes no quedes aturada més del que era necessari i així els pobles de Mallorca no quedassin fora les seves galletes i l'empresa pogués remuntar . Avui en dia segueix sent un negoci familiar.

Però d'aquesta marca també hi ha altres productes , un d'ells és el bescuit com el que veig a la fotografia:





Són com a llesques de pa dolç torrat. A mi m'agrada molt mullar-les dins la llet , fent el que es diu sopes de llet per berenar el matí. La meva padrina amb aquest bescuit feia la greixonera dolça , normalment la feia com a postre el dia de Pasqua . I quan tenia ensaïmada de més d'un dia en la mateixa recepta substituint el bescuit feia un púding d'ensaïmada per llepar-se els dits. Però el que emprava la meva padrina , moltes vegades és llesques del " rollo" que és costum a Alcúdia i no sé si a cap altre poble que el padrí jove o la padrineta regala als seus fillols el Dijous Sant. És un costum que encara perdura . I com que moltes vegades en tens dos o tres , el que es fa es fer-ho llesques i donar-li un aire de forn i després dins bosses de plàstic es manté durant un temps i s'empra per a fer aquest púding.  Si el voleu fer haureu de preparar els següent:

  • Ingredients:
  1. 6 bescuits
  2. 6 ous
  3. 3/4 l de llet
  4. 7 cullerades de sucre ( es pot modificar al gust)
  5. Ratlladura d'una llimona
  6. canyella al gust
  • Elaboració:
      Dins un motlle hi posau els ous i els batem amb ràbia . Afegim la llet, el sucre , la canyella i la ratalladura de la llimona. Una vegada mesclat li anam posant el bescuit un poc trossejat i anam remenant . Ho abocarem dins una greixonera que abans haurem untat amb saïm i un poc de farina i ho enfornarem més o manco una hora . El forn ha d'estar molt calent abans de posar-hi la greixonera.

Com veis és un postre molt senzill que no té cap dificultat però anava molt bé per , primer de tot aprofitar els "rollos"  i a més com que dur poca feina i el dia de Pasco n'hi ha molta a la cuina per a fer el frit de mè era un postre adient. A més de postre també hi havia els robiols. Per aquest motiu dubtava de posar-ho però com que una de les funcions d'aquest bloc és la recollida de receptes pròpies he pensat que l'havia de posar.

26 comentaris:

Teresa ha dit...

Hola Xisca! ja et trobava a faltar!!quina greixonera més bona!!! i quin fill i fillol més eixerits!!i ben engalanats els vas posar! petó fort!

Catypol ha dit...

Quins records, tot el que has contat ho tenc ben present, jo també berenava les galetes, quan estudiava; a classe de màrqueting varem fer un estudi i les galetes Queli es venen a Japó, i els japonesos els aprecien molt de fet es ven com article de luxe. Un petó.

Glòria ha dit...

Amb el teu post m'has transportat a la meva infantesa!. Quan era petita, a casa en menjàvem tot sovint de cors de Mallorca, obertes pel mig, amb sobrassada, ummmm, que bones!. A mi sí que em van agradar a la primera!.

El que no sé si es troba a Barcelona el biscuit, ho miraré, m'has fet ganes de tastar la greixonera, que haurà de ser amb biscuit, perquè el rollo sí que no es fa per aquí.

I molt curiosa la història del nom de les galetes.

paco ha dit...

Xisca, yo veo bizcochos y dulces, con una pinta buenisima, y por lo que explicas de un sabor exquisito,......saludos paco

Visc a la Cuina ha dit...

Que guapo tot el que expliques, a casa el meu home és un fan de les quelites però de "bizcochos" no n'he vist mai, buscaré a veure què trobo perquè aquesta recepta s'ha de provar!

xisca ha dit...

Hola Teresa moltes gràcies pel teu comentari. És un postre molt bo , no és excesivament dolç, és típic de Pasqua. Una besada

Hola Caty , estic segura que tens els mateixos records , que seria dels Mallorquins sense aquets cors nostres. Una besada

Hola Glòria , no sé si n'hi ha fora de Mallorca de bescuit , aqui no sempre n'hi ha . Però el Rollo amb un aire de forn és gairebé igual. Una pena que no els deixassin registrar el nom en mallorquí , encara que no era tan comercial el defineix més bé. Són els nostres cors. Si ho proves ja em diras. Una besada

xisca ha dit...

Hola Paco, moltes gràcie pel teu comentari i la teva visita. Una besada


Hola Mª Angels , jo li he dit llesques però noltros li solem dir dolces . No sé si en trobaràs fora d'aqui , és com un pa de llet rostit al forn. Una besada

starbase ha dit...

Ostres, esteu tan aprop i sou tan desconeguts per a mi... alguna cosa no estem fent bé (sobretot jo) quan conec moltes més característiques de cuines més llunyanes que no pas la vostra... :(

Mesilda ha dit...

Hola Xisca,que postre mas bueno nos presentas,la Greixonena nos gusta mucho en casa,tambien tengo la receta puesta en el blog,claro que con otros bizcochos,estos que nos muestras por aqui no se ven.Que foto mas simpatica la de los chicos...estan chulisimos con la rosca.
Besets.

xisca ha dit...

Hola Oscar, en això li hem de posar remei , eh!!! no pot ser. Una abraçada


Hola Mesilda , si és un poste típic de setmana santa , encara que jo aquesta vegada ho he fet amb una altre motlle i no amb greixonera. Gràcies per donar-me a conéixe el bloc de na Barbara , he vist unes ensa<ímades increibles. Una besada

Ricard Sampere ha dit...

Sempre que passo pel teu bloc aprenc coses noves... I noms nous... I històries noves. Gràcies per compartir-les..!.

xisca ha dit...

Moltes gràcies Ricard, a mi m'agrada compartir-les , jo també aprenc molt amb el teu bloc. Salutacions

Fem un mos ha dit...

Com molt bé diu en Ricard, passar pel teu blog es aprendre coses noves, i costums de la vostre terra que no es tan llunyana per nosaltres.
Els dos xiquets estan molt guapos amb el rosco al coll
Molts petons

Cristina ha dit...

Sempre s´aprenen coses!.

T´he descobert a través del bloc de la Gemma. Em quedo a tafanejar el teu.

Mercè ha dit...

ostres Xisca, m'has fet recordar que aquesta recepta la tinc a pendents de fa un munt de temps! :( Quin fill i fillol més eixerits i ben engalanats. ;)
Petons!

Gemma ha dit...

Pa dolç torrat? Crec que no l'he tastat mai, deu fer una greixonera boníssima!
El teu fill i el teu fillol estan divertídissims amb aquest rollo per collaret, je je je...

Xavier ha dit...

M'ha encantat la història de les galetes d'oli (o d'Inca); no la coneixia! A mi també m'encanten i no em va faltar gaire temps per a avesar-m'hi.

Francesc ha dit...

Recepta boníssima la d'aquesta greixonera. Me l'apunte a "pendents". Salutacions.

Laura (Recetas Trucos y Tips) ha dit...

Té molt bona pinta, mai l'he tastada però ha de ser molt bona amb aquests ingredientes .)

salutacions

Xavier ha dit...

Aprofite per a convidar-te a inscriure't al grup gastronòmic Mengívol per a parlar de la nostra cuina tradicional.

Ací tens més informació: http://rossejat.blogspot.com/2011/10/mengivol-la-nostra-llista-de.html
Gràcies!

Lo forner de Ponent ha dit...

Com em recorda a Eivissa, illeta daurada...

Carmen ha dit...

Me encanta la receta, en casa este tipo de postres nos vuelven locos, me la guardo con tu permiso y me quedo en tu blog.
Un beso enorme

Unknown ha dit...

Gracias, mi abuela me hacía una cada semana, lindos recuerdos,y gracias atí por poner la receta, llevaba muchos años buscandola,ahora me toca ami hacérsela a mis nietos.Graciasssss

xisca ha dit...

Molt bé Maria magdalena

Bruixes a la cuina ha dit...

Hola Xisca!

No sabria dir-te què m'ha agradat més si la recepta o tota la història que expliques. M'encanten les receptes que van lligades a la vida de la gent i aquesta greixonera i els cors de Mallorca estan ben arrelats. Malauradament l'Oscar té raó: és una pena que tots plegats sapiguem tant poc de la cuina regional dels veïns...

Una abraçada

P.S - m'ha agradat molt descobrir el teu bloc!

xisca ha dit...

Moltes gràcies Dolors. A veure si poso més receptes aviat.
Una abraçada

 
Creative Commons License
obra de La cuina de son fe està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a lacuinadesonfe.blogspot.com
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a http://lacuinadesonfe.blogspo t.com/.