Cada any Sa Nostra , l'entitat bancària edita el calendari de l'any en receptes a on cada mes es tria un producte de temporada com a protagonista i es fa una recepta amb altres productes de les illes. En aquest d'enguany hi ha una recepta de torrada de tomàtiga de ramallet confitada amb formatge tendre mallorquí , pertany al juliol que és quan la tomàtiga neix i creix , però aquest tipus de tomàtiga és la que es penja quan ja finalitza l'estiu i s'empra durant l'hivern sobre tot per a fer el pa amb oli, fregada damunt del pa . S'enfilen per a la seva conservació durant l'hivern , també els anomenam tomàtigues de penjar. Si en voleu saber res més podeu clicar aquí .
Aquestes que he emprat són les que vàrem enfilar a finals d'aquest estiu , a ca nostra els empram molt , normalment quasi bé sempre la ratllo per emprar-la en els sofregits , trobo que queda més bé i més bo, ja que té un gust molt particular , molt diferent a altra tipus de tomàtiga.
Aquest és el pot que ens tocà a noltros .La recepta original del calendari es fa amb pa moreno amb formatge tendre mallorquí per damunt , es posa al forn uns minuts i una vegada tret del forn es posa per damunt la tomàtiga de ramallet confitada i una anxova . Jo la vaig modificar.
Si la voleu fer , necessitareu :
Ingredients:
- 1 kg de tomàtiga de ramallet.
- 100 gr de sucre
- Una mica de sal
- Oli
- herbes aromàtiques: julivert , farigola , romaní...
- saïm vermell
- Pasta de fulls
- Llavors de sèsam , lino.....
Elaboració :
Escaldam les tomàtigues de ramallet per a poder llevar-li la pell més bé, treure les llavors i tallar a quarts. Posar una mica d'oli dins una cassola , les tomàtigues i una mica de sal. Deixar a foc mitjà fins que s'evapori tot el líquid. Mentres tallar unes tires de pasta de fulls , pintar-les amb ou i posar a les puntes les llavors de sèsam o lino i enfornau-les , vigilant que no es cremin. Quan estigui evaporat el líquid de les tomàtigues afegir el sucre i les herbes aromàtiques , uns deu minuts . Treure la pasta de fulls i totduna en sortir del forn posar-li a cada una per damunt sense tocar les puntes amb llavors una mica de saïm vermell , i a damunt la tomàtiga confintada . Servir ben calenta .
La flor que surt a la fotografia és la flor de la Porrassa , bé realment és la flor de l'albó , ja que la porrassa és la planta de la que neix (congria) l'albó. la seva arrel s'emprava un temps per a fer pa . La flor és comestible i a vegades les posam a les ensalades. Dóna nom a una cançó d'en Biel Majoral que em fa ganes posar-vos , en vista a l'ambient electoral que esteim visquent actualment a les Illes , ja que encara hi ha gent que empra electoralment el tema de la llengüa , cosa que no hauria de ser així. En paraules del mateix Majoral , com diu un bocí de la cançó:
Què té aquesta terra nostra
que congria traïdors,
diputats i senadors,
hi ha mestres i professors,
i també el senyor rector,
i aquests són els pitjors:
ells diuen que són senyors
i sols en tenen per mostra,
semblen tot triats a posta.
No es veu ni es sent gaire bé, vos asseguro que en directe es sent molt millor.
Entrades
