divendres, 24 de setembre del 2010

A LA FÍ L'ESTIU JA S'ACABA

 

M'havia proposat aquest estiu no fer vacances al bloc però em sembla que , aquesta proposició com les que et fas cada vegada que comences un any nou no ha estat possible. A l'estiu sembla que hi hagi un pany a la porta de ca teva que t'impideix entrar-hi gaire, només les hores justes pel repòs just i necessari per a tornar el dia següent. 

T'aixeques i dius " avui faré l'entrada del puding d'ensaïmada que vaig fer el diumenge" però quan et seus arriba algú i et poses a xerrar i no saps ben bé com ja tens una tovallola a la mà i et trobes anant cap al mar , o a fer un trempó a la vorera , o a una festa del teu poble ( el meu és un poble constantment en festes...) o al poble del veïnat i no tan veïnat , o a casa d'un altre , o a dins la cuina cuinant pels amics que vénen a la teva , o d'aniversari en aniversari , o el aniversari del teu fill , o......i així una darrera l'altra . Si a tot això li sumes que hem anat a Menorca a gaudir uns dies i a veure les Festes de Sant Nicolau a Mercadal , i a més que no saps ben bé com d'un dia per l'altre t'embarques amb un projecte amb els teus dos germans i la feina que ja és molta normalment es duplica . 

A més, la càmera de retratar que s'espatlla i per tornar-la a comprar entre una cosa i l'altra t'ha passat l'estiu com una exhalació i comences a pensar que de tot el que tenies planificat fer aquest estiu no has fet res de res , a on han quedat aquelles bones intencions???

D'aqui la meva admiració absoluta pels blocaires que han anant publicant com sempre les seves magnífiques entrades i el meu propòsit de l'any vinent fer el mateix.

I aquesta reflexió m'ha duit a fer una entrada ben diferent de la que m'havia proposat fer en un principi . Admiro molt, la gent que té la capacitat de fer moltes coses al mateix temps i totes fer-les bé . Jo penso que és gent que té un grau d'autodisciplina molt gran, i si a més a això li afegeixes  que aquest tipus de feina la realitzen no pel seu benefici sinó per el benefici de tots, llavors jo trobo que és gent excepcional .

Aquest és el cas d'un apotecari de Llucmajor , en Montserrat Pons i Boscana. És l'autor del llibre " Les figueres a les Illes Balears".

  En aquest llibre dóna  les causes que han fet que les figueres i les figues estiguin actualment en desús segons ell l'encariment de les feines , la pèrdua d'interès com a aliment del ramat porcí, el seu abandonament com a aliment de consum humà i la marginació de l'agricultura a favor d'altres activitats enonòmiques han estat el motiu del seu abandonament.

  Ha creat un camp experimental a Son Mut Nou .Ha anat sembrant figueres de varietats conegudes i desconegudes a Mallorca i n'ha recuperat d'altres quasi totalment perdudes.N'ha sembrades dues de cada classe . També ha fet la gran tasca d'identificar-les amb l'ajuda dels pagesos .

   En aquest llibre estableix 72 descriptors , d'entre els quals podem trobar : el color , la grossària, la forma , la data de maduració , l'esponera de l'arbre, l'edat , la forma de conreu, les característiques de les fulles, .......és un vertader llibre de camp , semblant els que empren els ornitòlegs per a identificar els aucells .

Totes aquestes dates fiables i fotografia de cada una de les varietats és el contigut d'aquest admirable llibre "Les figueres a les Illes Balears" ,fruit d'una gran tasca no només de recerca , feina de camp sinó també de classificació.

A Son Mut Nou , hi ha més de 170 varietats diferents . És una valuosa feina feta per a futures generacions.

Com molt bé diu Montserrat Pons: " Son Mut no és una plantació qualsevol , és un sentiment , una part de Mallorca , de la nostra identitat i de la nostra cultura".

Son Mut Nou hauria de ser una visita obligada dels més joves com la visita que solen fer a la finca de Sa Canova .

En Montserrat Pons és també el suministrador de les figues que són exposades a la festa des Sequer ( el primer diumenge de setembre) a Lloret de Vista Alegre.



Jo vos recomano que el manco el fulletjeu , aquest llibre sens dubte és i serà una joia , una gran tasca feta per en Montserrat Pons per a tots noltros.

Gràcies Montserrat per tota la teva tasca.

Bono  , no ha estat ben bé una entrada de cuina però ha estat un començament . Ja vos he dit que el meu poble és un poble en festa , idò el cap de setmana següent és la fira del poble i tenim molta de feina i un projecte en marxa , veurem com anirà tot. 
Un dels actes centrals de la fira és la Mostra de Cuina , a on la gent que vulgui , també molt generosament i en benefici d'alguna causa enguany és pel Projecte home fa un plat dolç o salat perquè la gent que vulgui anar a sopar ho pugui fer i els doblers recaptats van a la causa solidària que ha estat triada . Vos he de dir que hi participa molta gent i sempre es recapten bastants de diners . Tots els plats que s'han fet s'edita en un petit llibret de receptes a on apareix cada una d'elles contada i signada per la persona que l'ha feta , que al mateix dia de la fira ja es vénen .

Ja vos podeu imaginar idò , quina serà la meva propera entrada o al  manco esperem que la mandra aquesta vegada no en guanyi.



dilluns, 5 de juliol del 2010

SORBET DE GIN AMB LLIMONADA


"l'àvia Miquela contava rondalles, sempre diferents perquè en sabia moltes: la d'en Patufet, la de sa favera o la d'en Ciuronet. Na Marieta no es cansava mai d'escoltar , però allò que li agradava més que res en el món eren les llegendes, com la de la naveta des Tudons o la de sa novia d'Algendar.......

Sa novia d'Algendar
avui serà a terra
i demà serà a mar.
Avui menja capons i gallines,
demà menjarà sardines
a la vora de la mar."

"Un somni dalt sa murada" de Margarida Cardell Torrent

L'amor és un gran afecte cap a les persones , objectes,  o coses. En el meu cas en aquesta entrada parlaré del meu amor cap a un lloc , Ciutadella i  cap a una festa , les festes de Sant Joan

Aquesta estimació ve de molt endarrera, d'avior , és un amor heretat , un enamorament del meu padrí Sebastià que ens va encomanar a poc a poc i d'aquella manera que no et dones ni compte .Era  pescador de  llagostes , i aquesta era la causa de anar-se'n cada estiu a Ciutadella . Quan era un infant i feia de mariner a la barca del seu padrí i quan ja era més gran i era ell el patró. Era una persona afable, riolera , amb bon humor i sobre tot bona persona. Tots noltros esperàvem sempre les seves històries , les de veritat i les de mentida.
Aquells "contes de cagallones", que no s'acabaven mai i que sempre li havíem de recordar a on havia finalitzat la darrera vegada , els personatges sempre anaven passant per a diferents pobles i ciutats , com la de Liorna (Livorno) a on les fonts rajaven " coca cola" i "fanta" i on les faroles eren de caramel,.... i també el nombre de personatges anava creixent , o quan ens contava com de ben petit anava a fer feina a la barca del seu padrí i que en arribar a Port la seva feina era , anar a peu de " lloc " en "lloc"  ( casa del camp , com li diuen a Menorca) per bescanviar el peix per productes de la terra, i que ell en trobà infants que jugaven no es podia contenir i s'aturava per a jugar amb ells , cosa que després li comportava un càstig per part del padrí. Sempre ens deia : " A Ciutadella , la gent és més moderna , allà els nuvis poden anar aferrats no només del bracet com per aquí" . Ens parlava dels tarongers del pati de Cal Bisbe, i de com es rentava a la font del Born per anar al "casino" a ballar.

Si hagués estat pel meu padrí ma mare i tota la família hauríem anat a viure a Ciutadella , però la meva padrina mai volgué deixar Alcúdia i Mallorca, i el meu padrí que estimava la seva dona i la seva família renunciar a viure-hi , però mai oblidà Ciutadella . Sempre va tenir el cor xapat entre Alcúdia i Ciutadella. Quan ja era més gran , els seus fills el convidaren anar en barca a Ciutadella i ell no s'ho pensà dues vegades , es va anar a comprar ensaïmades i embarcar cap allà, però quan va tornar va dir que no hi tornaria  mai més ja que els seus amics i coneguts ja no hi eren i per a ell ja no era el mateix.

Allà encara tenim família i sempre un poc abans de Sant Joan ens demanen si enguany hi anam , durant molts anys he anat a Sant Joan i sempre al manco un pic he d'anar a tocar mare a Ciutadella, i heu de creure que quan entram amb el vaixell dins el Port el meu cor s'exaimpla i quan pujo les escales de baixa mar em sembla que estic a casa i com no sempre , sempre record el meu padrí i penso les vegades que ell va pujar aquella mateixa escala.

Ara ja fa uns anys que no hi vaig , però sempre quan comença el juny tenc a Sant Joan present i també a Ciutadella . M'imagino els tocs de flabiols que ja es deuen sentir per tots els carrers i com Ciutadella es prepara per a començar a viure un altre Sant Joan. Enguany ha estat diferent ja que ni tant sols ho he pogut veure des de la televisió ja que no em trobava a les illes , però el dia 25 de Juny ( Sant Joanet) vaig poder veure "els jocs des Pla" que tornàven a fer a IB3 , mostraven imatges de la festa de Sant Joan dels anys 50 i jo em vaig imaginar que una d'aquelles persones que es veien era el meu padrí. No ho vaig poder veure tot , i la meva germana em va contar que ella havia enviat un missatge dient que el meu padrí tenia una "carota" sencera  , i els comentaristes feren menció d'aquest missatge demanant-se que havia estat d'aquella carota.

A Ciutadella , el dia 23 de juny està ple de " berenetes" a casa d'amics ciutadellencs on a més de menjar també hi ha el gin  amb llimonada , és un dels protagonistes d'aquestes festes , com també les avellanes , les dolces mullades amb anís de les convidades del caixer senyor als altres caixers, de canyes verdes , de caragols  , de replecs , de "rronses" , de tocs de flabiol, de jaleo , ..... Encara que s'ha de dir , que les festes no són només "gin amb llimonada" ,les festes són un sentiment i respecte per els cavalls, cavallers i caixers , per  a mi les festes no són anar fins a dalt de gin amb llimonada sinó anar seguint els protocols i  disfrutar-les molt . La primera vegada que vaig anar a un Sant Joan tenia cinc anys , i recordo el meu padrí demanant capadetes els cavallers per a poder-me emmirallar i així demanar el desitj de tornar l'any vinent.

Ara som jo que pens que l'any vinent hi aniré amb el meu fill de sis anys .Són unes festes pageses , organitzades per la junta de caixers i esper que sigui així durant molts anys.

Ahir vàrem tenir dinar familiar per a celebrar el sant de ma mare , que és Joana i la vinguda nostra del Delta amb un bon arròs de marisc i carn fet amb arròs que havíem duit d'allà. Com que teníem els " pastissets" no menorquins sinó del delta com a postre que havíem duit vaig pensar fer un sorbet de gin amb llimonada per a poder celebrar una mica la festa .



Si el voleu fer , haureu de preparar :

INGREDIENTS :

  • 1/2 litre d'aigua.
  • 200 gr. de sucre
  • 4 llimones
  • 2 clares d'ou
  • gin xoriguer
ELABORACIÓ:
Es bull 15 minuts l'aigua amb el sucre. Es suquen les llimones i s'afegeixen a la mescla anterior.  Es pugen les clares d'ou a punt de neu i també s'incorporen .Es posa tot dins la gelera fins que es refredi . Es mescla i es posa al congelador , tenint cura d'anar remenant de tant en quant perquè no es geli. S'afegeix un rajolí o un raig , segons el gust de cadascú de gin. 

Si voleu granissat enlloc de sorbet no heu d'afegir les clares d'ou.


 Si qualque dia anau a les festes de Sant Joan i teniu ocasió heu d'anar a veure la sarsuela constumista escrita a l'any 1885 per Joan Benejam i música del mestre Francesc Rosselló Sintes ( mestre Russó ). S'estrenà el 28 de juliol de 1885 I des de llavors es representa cada any abans de les festes de Sant Joan.  En ella apart del fet principal que és l'amor entre en Bartomeu i na Francisca, fa esment dels costums del passat , el present amb l'escenificació dels actes principals de les Festes amb la presència dels cavallers , del venedor d'avellanes ( en Toni que era conegut per en " Carrelet") i també el futur que es veu representat per l'amor entre en Bartomeu i na Francisca , els quals es suposa es casen i donen pas a una nova generació.

  • " Sa sort meva és complerta , complert es meu desig; que des de que m'estima som s'homo més feliç"-Bartomeu
  •  "  Benhaja aquella festa, sa Festa de SANT JOAN , que vaig obrir es meu cor a un amor lleial"- Francisca.
  • " Me'n vaig a vendre faves, anous i cacauets; guardau sempre memòria , memòria d'aquest fet."- Toni
 ( Foc i Fum )
Córrer abraçats
Un  botet ...per favor!!!!








 Primer toc de flabiol

Jo sent com reçona
es tambor i es fabiol,
no hi ha res a sa vida
que em doni tan bon consol.

Per fer gins amb llimonada
diuen que som avencs,
capells i avellanes
feim bulla es ciutadallencs.

I hem de viure ses festes
des poble més gran,
neixen aquestes festes,
ses festes de Sant Joan.


Visca Sant Joan !!!!!!!








dissabte, 12 de juny del 2010

PASTIS DE TUMBET



Quan arriba l'estiu tota cuca viu , diuen . Sempre he pensat que aquesta dita era una de les més encertades que hi ha . Sembla que a l'estiu ja no necessitam menjar en grans quantitats i que en molt poc ens basta, encara que és una de les estacions de l'any a on tenim una explosió de fruites , de verdures ..... Tot neix a l'estiu , arbres , plantes .... tot sembla no necessitar res més que la llum del sol per viure. Mirau quin esplet d'albercocs que ens va regalar el nostre pagès particular , el meu sogre  ara no fa una setmana .




Amb ells hem fet : una coca d'albercoc , confitura i sobre tot menjar-ne uns quants cada dia . Boníssims.
Però , el protagonista d'aquesta entrada no són els  albercocs sinó , el tumbet . M'atreviria a dir que a l'estiu mallorquí hi ha dos plats que són els reis, un és el trempó i l'altre el tumbet.  Quan arriben les tomàtigues , aquelles que són madurades a la mateixa tomatiguera amb aquell aroma , ben madures crec que tots pensam el mateix , avui que feim per a sopar : trempó o tumbet???. 

Aquest plat , és un plat principal encara que avui en dia es fa servir molt per acompanyar tant carn com peix.( sobre tot serviola o llampuga). Però el tumbet tradicional es composa tant sols de patata, albergínia i pebre vermell i una salsa de tomàtiga que el cobreix i que acaba la seva cocció amb un aire de forn per a confitar-lo. Normalment ,a ca nostra el feim quan tenim les primeres tomàtigues , però aquesta vegada hem fet una excepció. Ara ja en tenim de verdes i encara ens quedava un pot de salsa de tomàtiga de l'any anterior però no era prou gros per  a poder emprar-la per acompanyar pasta , Així idò, vàrem mirar si teníem patates , albergínies i pebre vermell  i ens decidirem per a fer aquest pastis de tumbet.

Ja fa molts anys , aprop de vint anys o més vaig fer un curset de cuina amb el magnífic  cuiner Joan Abrines del restaurant Can Carrossa a Lloseta, pitjau aquí si voleu veure una entrevista ( no és que sigui molt bona , però vos podeu fer una idea de la seva manera de cuinar ). Em va agradar molt , i em va obrir un ventall de possibilitats molt gran . Ell amb el llibre base que qualsevol dona tenia com a referència per a cuinar , que era el llibre de madò Coloma ( avui en dia exhaurit) , en feia la seva pròpia lectura i diríem de qualque manera l'actualitzava . Va ser el primer defensor de la cuina mallorquina  i de la cuina estacional ( feta en productes de temporada ) en una època en que es tenia per una cuina de segona . I un dels plats que em va quedar més va ser EL PASTIS DE TUMBET.  A la manera tradicional el tumbet es cuina  , fregint en primer lloc les patates tallades en làmines no molt fines però tampoc no molt gruixades i una vegada fregides es posen dins una greixonera , després es fregeixen les albergínies sense pelar i també tallades en làmines ( prèviament posades una mitja hora amb aigua i sal)  i una vegada fregides es posen damunt les patates per acabar en pebre vermell tallat a trossos ni molt grossos ni molt petits i també sense pelar , una vegada fregit es posa a la greixonera damunt les albergínies . Per acabar es posa per damunt la salsa de tomàtiga i s'acaba la cocció al forn. Però ell ens va fer el tumbet fregint cada part i posant fent capes dins un motlle llarguer i enlloc de posar salsa de tomàtiga ens ensenyar a fer salsa de pebres vermells  , i fet al forn allò va ser boníssim.

D'ença d'aquell dia amb la seva base de salsa n'he fet en tota classe de verdures , vos he de dir que la que agrada més és la de pebre vermell i la de mongeta.

Amb el pas del anys ,aquest pastis de tumbet s'ha anat adaptant al nostre paladar i no és ben bé el que ens va fer aquell dia en Joan Abrines , és una altra versió .




Si el voleu fer , aquí vos explicam com el feim a ca nostra.

INGREDIENTS:

  • 2 albergínies
  • 4 patates
  • 2 pebres vermells
  • 4 tomàtigues madures
  • un porro
  • 3 ous
  • sal  i pebre bo
  • farina
ELABORACIÓ:

 Primer de tot tallarem les albergínies en làmines ni molt gruixades ni molt fines i les posarem en remull amb aigua i sal, li deixarem al manco mitja hora. Posarem els pebres vermells al forn .Posarem una pella amb oli ( noltros empram oli de girasol) al foc. Tallarem les patates amb làmines i una vegada estigui calent l'oli les fregirem , una vegada estiguin les posarem dins un plat amb paper per absorbir l'oli sobrant. Escorrerem les làmines d'albergínia i les enfarinarem i començarem a fregir-les , una vegada fregides les posarem també a un plat amb paper per llevar-li l'oli sobrant. Si a la pella encara tenim molt d'oli en treurem a fí de que ens quedi una mica d'oli per a poder fer la salsa de tomàtiga . Una vegada estiguin fets els pebres vermells els pelarem i reservarem. Dins un motlle ( tipus plum cake) hi posarem paper sulfuritzat , i començarem a fer capes : primer posarem una capa de patates , a damunt hi posarem un poc de salsa de tomàtiga ( només n'hi hem de posar una mica ), després  posarem una capa d'albergínia i una altra vegada damunt de l'alberginia una mica de salsa de tomàtiga  , seguirem amb una capa de pebre vermell i damunt d'ell una mica més de salsa de tomàtiga . Noltros vàrem fer una capa més de patata i un altre d'albergínia. Dins una cassoleta hi posarem una mica de l'oli sobrant de fregir les hortalisses , tallarem una ceba a bocins ben petits i li posarem una vegada l'oli estigui calent , tallarem el porro també ben petit i li afegirem . Quan la ceba estigui transparent i una mica confitada li afegirem la resta de pebre vermell. Quan vegeu que el sofregit està a punt li afegiu o una mica de crema de llet , o de nata líquida o de llet fins a cobrir les verdures i una miqueta més ( dependrà de la quantitat de salsa que vulgueu fer). Noltros li solem posar llet . Li posau sal i pebre bo a gust . Una vegada hagi pegat un bull tot junt el llevau el foc i ho triturau , si ho voleu més fí  ho podeu passar pel xinès. Bateu els tres ous i els abocau al motlle . Remenau el motlles a fí de repartir bé els ous. Posau per damunt la salsa de pebre vermells i ho posau al forn que prèviament ja haureu preescalfat a uns 200º fins que hagi quallat , dependrà de cada forn . Al nostre  normalment està uns vint minuts .

Cada vegada que fregiu una de les hortalisses ho podeu salpebrà al gust.



Bon profit



dilluns, 24 de maig del 2010

Coca ràpida de taronja i maduixa




Després d'unes setmanes amb molta de feina ,tant a nivell laboral com a nivell personal , per fi em puc posar davant l'ordinador " tranquilament" i amb un suc de taronja per a mostrar-vos algunes dels plats que hem estat cuinant a la nostra cuina, cosa que hem fet però comptant amb molt poc temps per a fer-ho.

Aquesta coca  la vàrem fer en motiu d'una celebració . Al meu fill li ha començat a sortir un queixal , el primer queixal diu ell .  El primer queixal conscient deim noltros, ja que en té d'altres que han sortit primer sense que s'hagi en temut, però ben alerta a dir-li , si ell troba que és el primer així és.

Idò , el divendres de l'altra setmana ho va voler celebrar i noltros que teníem molta de feina li anàvem a dir que no teníem temps però , el vàrem veure tant il·lusionat que no vaig ser capaç de negar-li , així idò vaig pensar amb una coca de taronja  ràpida del llibre de cuina de na  Antònia Serrano que es diu " Les receptes de na Tonina". És una coca que a vegades faig quan no tenc  molt de temps . Però com que també tenia fraules vaig pensar fer una petita variació .

A més la il·lusió era tanta  que em va dir : " l'hem de fer en forma de queixal" , no sé si creureu que ho sembla però a ell si que li va semblar ben bé el seu queixal que començava a néixer.

Com que erem un parell ( mallorquí) a sopar i a més em sobrava massa , vaig fer diferents variacions de pastissets individuals.







No és una coca per a tirar coets però és un pa de pessic humit i que té un sabor molt bo a taronja , a ca nostra agrada molt.


Si la voleu fer necessitareu:

INGREDIENTS:

  • 115 gr de mantega
  • 115 gr de sucre
  • 115 gr de farina
  • dos ous
  • Mitja taronja
  • Una culleradeta caramull de llevat ràpid
  • Fraules
  • Mantega , sucre llimona i farina per untar el motlle.
ELABORACIÓ:
Tallau les fraules en unes quantes a làmines , deixau reposar amb un poc de suc de llimona i sucre.
Dins un ribellet , mesclau la mantega tèbia amb el sucre i els ous. Hi afegim el suc i la clovella ratllada de la mitja taronja i finalment la farina i el llevat ràpid tamisats. Posau les fraules tallades a làmines al fons del motlle  gran ( com ho feim per un pastís invertit) en forma d'estrella
Abocau la mescla dins el motlle i l'enfornarem mitja hora al forn a 160 graus.


ENLLUSTRAT:

  • 150 grams de sucre en pols 
  • El suc de mitja taronja
Fondrem el sucre dins el suc de taronja . Desmotllarem les coques i en calent les regarem amb la meitat de la mescla . Quan sigui freda , la regarem amb l'altra  meitat.

Bon Profit.

Aqui teniu la coca amb les espelmes a punt de bufar per a celebrar el " primer queixal del meu fill"



 
















diumenge, 2 de maig del 2010

PASTIS DEL PEIX FANTÀSTIC

Sant Jordi al meu poble , Alcúdia a més de celebrar-se el dia de Sant Jordi en paradetes de llibres i roses que et regalen quan compres llibres té una celebració important , l'aniversari del Peix Fantàstic de Can TorróAquest peix habita aquest casal des de que els nins i nines del poble de fa vint anys decidiren que fos així ,  és a dir ells triaren que fos un peix i també el nom . Enguany ha fet 20 anys, són molts no ho trobau?.
Des del dia en que un nin va dir que no hi havia cap festa d'aniversari sense un pastís , en feim un i tots bufam les espelmes per donar-li els Molts d'Anys!!!!!.
Quan em va fer quinze vàrem pensar fer un pastís especial i així decidirem fer un motllo en forma de peix per a poder fer un super pastís entre tots. I així , cada 5 anys feim aquest pastís tan especial.
 
Quan arriba les cinc de la tarda tenim el motllo preparat , bols amb la llet i el cacau mesclat , les galletes preparades per a mullar dins la llet i el cacau , microones per a fondre una mica la nutella  i una thermomix per a fer la cobertura.
Tots ens rentam les mans i una vegada ben netes , noltros i tots els nins i nines , així com pares i mares ens posam a fer el pastís . Primer feim una primera capa de galletes mullades amb llet i cacau , després ja tenim la nutella un poc fusa i l'escampam per damunt la cap de galletes , tornam a fer una altra capa  i així fins que duim unes 4 o 5  capes , acabam escampant per damunt la cobertura (enguany era de xocolata blanca) que hem fet allà mateix en la thermomix  i així com fa cinc anys vàrem posar per damunt la cobertura de xocolata negra virutes de sucre de diferents colors  , aquest any vàrem posar lacasitos.
Idò heu de creure i pensar i creure , com diuen a les rondalles que d'aquest pastís vàrem fer 500 racions , no molt grosses i encara va sobrar un bocí de coa.
Pel meu gust és una mica massa dolç ,però vos puc assegurar que triomfa  , tant entre els petits com entre els grans.

Noltros , l'equip de la Biblioteca d'Alcúdia Can Torró ens havíem acabat de menjar la coca de brossat del post anterior , podeu veure que talent no hem passam gaire.

Aquí vos pos un parell  ( mallorquí , que són més de dos) de fotos d'una part de les activitats que hi va haver per Sant Jordi a la biblioteca.



Aquest Sant Jordi malauradament també serà recordat per a noltros per un succés trist . Permeteu-me ja que aquest post no és cent per cent gastronòmic  ,fer un petit homenatge a un Muntanyer que per desgràcia ja no veurem més , en Tolo Calafat. Des d'aquí la nostra família es vol sumar a l'homenatge que des del món de munyanya mallorquí se li ha fet. Adéu Tolo , fins sempre.







dimecres, 28 d’abril del 2010

COCA DE BROSSAT


Aquesta coca de brossat és una de les que més m'agrada fer i també menjar. És una coca molt agraïda , dur poca feina i és de l'agrat de tothom, bé de tothom que li agradi el brossat.

La pasta la trob molt bona i l'he emprada per altres tipus de coques.

La recepta és de Mestre Tomeu Esteva , un andritxol nascut l'any 1920 i que va ser un dels pocs mallorquins que es dedicà profesionalment a la cuina en el seu temps , conegut internacionalment i que des de l'any 1967 donà classes a l'Escola d'Hoteleria de les Illes Balears a on romangué fins l'any 1985. Va ser el mestre de la majoria de cuiners de les Illes.

Idò fa molts anys, el Diario de Mallorca va editar amb fascicles el llibre "La Cuina Mallorquina" de Mestre Tomeu Esteva . Llibre que vaig fer fascicle a fascicle i que és de les coses que estic més contenta d'haver fet. Ara aquest mateix diari torna a publicar en fascicles un altre col·leccionable de mestre Tomeu Esteva actualitzat per en Toni Pinya .

El dia de Sant Jordi per a mi també és un dia molt especial , ja que a la biblioteca can torró, que és el meu lloc de feina cumplim anys. Enguany era el nostre vintè aniversari, EL PEIX FANTÀSTIC HA FET 20 ANYS. Aquest ha estat el motiu de la meva tardança en publicar un nou post. Com que és un dia de molta de feina amb molts actes durant tot el dia , vàrem dinar a la bliblioteca tot l'equip i aquesta coca va ser el nostre postre.

Si la voleu fer aqui teniu la recepta:

INGREDIENTS PER A LA PASTA:

  • 150 gr de manequilla o margarina
  • 300 gr de farina fluixa
  • 1 ou
  • 1 sobre de llevadura Royal
  • Una miqueta de canyella
  • Ratlladura d'una llimona
  • 80 gr de sucre
  • 2 cullerades soperes d'anís
INGREDIENTS DEL FARCIMENT:

  • 400 gr de brossat
  • 4 vermells d'ou
  • 4 clares montades a punt de neu
  • Ratlladura d'una llimona
  • un poc de vainilla en pols
  • 180 gr de sucre
  • una cullerada no molt grossa de maizena

ELABORACIÓ:


Posar la farina en forma de volcà, afegir en el centre la resta d'ingredients, la mantequilla en pomada. Fényer primer els ingredients del centre i després la farina , una vegada feta deixar-la reposar al manco mitja hora.

Una vegada ha reposat , posar una mica de farina damunt una superfície i tornar-la a fényer una miqueta . Estirar la pasta amb un aprimador (si vos sobra pasta la podeu reservar , no molt de temps) i folrar el motllo ja untat amb saïm o mantequilla , un poc de farina i ensucrat llevant el sobrant.

Pel farciment: triturar el brossat , el sucre, els vermells d'ou i els aromàtics juntament amb la maizena.

Muntar les clares a punt de neu . Mesclar amb el farciment anant molt alerta i posar dins el motllo. Coure a foc suau (180 º) uns 20 o 25 minuts. Podeu posar sucre en pols per damunt si ho desitjau.

A vegades he fet una petita variació posant el mateix excepte de brossat , que pos 250 de brossat i 150 de nata liquida.


Bon Profit!!!

dimarts, 13 d’abril del 2010

Crema de verdures Sonfenianes







Aquestes verdures que veis aquí són la nostra primera collita d'enguany .No han sortit afavorides però no és culpa seva sinó , de la madona que encara es baralla en la càmera de retratar.

Vos explicaré que fa uns anys vàrem fer un curset per a poder fer a ca nostra un hort ,que ens permetés fer totes les verdures i hortalisses de manera ecològica a ca nostra .

La vida a vegades et dóna oportunitats que has d'aprofitar , la cera és quan cau que l'has d'agafar diuen
, així idò vàrem saber que l'Ajuntament del nostre poble havia organitzat un curs per a fer un hort ecològic a casa per a consum domèstic i a més seria un curs molt pràctic ja que, faríem l'hort a una de les escoles del poble. Ja vos podeu imaginar que ens vàrem apuntar totduna.

Aquest tipus d'hort es diu Parades en crestall , ideat per un mallorquí en Gaspar Caballero de Segovia , segurament molts de voltros ja n'heu sentit a parlar , el feis o l'heu vist , per exemple a la Fundació Miró de Barcelona, ja que és un tipus d'hort amb un disseny atractiu ( sembla un jardí) i a més no necessites molt d'espai i és ideal per a fer un hort urbà o fins i tot es pot fer a una terrassa o balcó d'un pis, és un hort molt eficient i ecològic.

Idò ahir, quan vàrem tenir les verdures al davant : carabassa, espinacs, bledes ,porros , col i lletuga de la classe fulla de roure , ens va fer molta il·lusió i no ens poderem resistir a fer una crema de verdures per a sopar. Al meu fill li va encantar sobre tot perquè hi havia un caragol que es volia menjar la crema.








No és cap gran meravella des del punt de vista culinari , és una crema normal i corrent però vos asseguro que era boníssima .

Si la voleu fer, aquí hi ha la recepta:

  • Ingredients:
- 200 g de carabassa
- 50 g de pastanagó
- 50 g d'espinacs
- una ceba grosseta
- una tomàtiga
- un porro
- mitj carabassó
- un all
- brou de carn
- una patata grossa o dues de mitjanes

  • Elaboració:
Es netegen totes les verdures . Es posa un poc d'oli a la cassola . Tallam la ceba , l'all i el porro i es posa a sofregir . Seguidament anam tallant la tomàtiga, la carabassa, el pastanagó i el carabassó . Quan veim que ja està sofregit hi tiram el brou de carn , només fins a cobrir les verdures . Posam un poc de sal i nou moscada. Quan bulli el brou li afegim els espinacs. Una vegada cuit , ho tastam i rectificam de sal . Ho trituram i ho passam pel xinès.

Bon Profit







dijous, 8 d’abril del 2010

Carme Riera i les panades . ( Part II)




Vos demanareu que té a veure l'escriptora Carme Riera i les panades . Jo vos contestaré que tot o res.

Al seu llibre DINS EL DARRER BLAU , aquesta escriptora mallorquina parla dels xuetes i d'un fet real que passà a la Ciutat de Mallorca el 1668 en l'intent de fugida dels xuetes cap a Liorna ( Livorno), provocada per la forta persecució per part de la Inquisició. No ho aconseguiren pel mal temps a la mar , el vaixell anglès en qui havien de partir no va tenir més remei que retornar a Port i allà hi havia els inquisidors que els esperaven. D'aqui vé l'expresió mallorquina Qui va Liorna , no torna.

Després de passar un temps empresonats a la presó de la Inquisició popularment coneguda com a Casa Negra ( actual Plaça Major de Palma) foren condemnats prop de seixanta cinc persones en tres Actes de Fe , els quals són narrats fins el més mínim detall al llibre del Pare Francesc Garau anomenat " La Fe Triunfante".

D'aquest tema en podríem parlar molt , però això seran figues d'un altre paner.

Es diu que la panada mallorquina, emparentada amb les empanadas o els pastelicos sefardites, descendeix d'un antic plat hebreu descrit al Talmud, anomenat paixtida.

El crític gastronòmic Jaume Fàbrega en el seu llibre "La cuina del País dels Càtars: cultura i plats d'Occitànica de Gascunya a Provença" diu :

" Les panades mallorquines dites de Pasco ( Pasqua ; Paschor en Occità trobadoresc) es fan en xai, però també n'hi ha de conill i de peix. Les sense xuia ( cansalada), indubtablement , poden tenir un origen jueu....."

Aquest mateix crític també diu que no s'ha de confondre els jueus catalans ( descendents d'Elom) que serien Elomites amb els jueus sefardites.

L'origen de la panada no és conegut tot són hipòtesis , tal vegada és jueva o no.

El que sí és cert és que , noltros a ca nostra tenim una diferència respecte a la majoria de gent quan fa panades i és que noltros no hi posam xuia ( cansalada) sinó que hi posam un pessic de saïm ( llard de porc) i un pessic de sobrassada . Tant pot ser que sigui per qüestió de gustos o per que noltros venim de xuetes.




Si les voleu fer , aquí vos pos la nostra recepta que ha passat a la meva família de generació en generació . Hi ha tantes receptes com a famílies.


Estris:

  • Aprimador
  • Bols per els farciments
  • Ribell per a la pasta
  • Llaunes
  • Paper sulfuritzat


Ingredients per a la pasta:


  • 200 gr. de saïm.
  • 2 vermells d'ou.
  • Un tassó petit d'oli
  • Un tassó petit de taronja
  • Un tassó petit d'aigua
  • Un poc de bicarbonat
  • Un poc de sal
  • La farina fluixa que es begui ( més o manco 1 kg).


Elaboració:


Es fon el saïm i quan està ja quasi fus s'acaba de fondre fora del foc. Es posa dins el ribellet i s'hi posen tots els altres ingredients excepte la farina , que es va incorporant a poc a poc fins que la pasta estigui bé. No s'ha de pastar amb els punys . No vol ser molt pastada . Una vegada feta s'ha de deixar reposar. Després es preparen els farciments , un bol en carn a la qui haurem posat sal i pebre bo i una altre amb pèsols i grells ( cebes tendres) amb les coes i tot , també trempades amb sal i pebre bo. Es fa una bolla per a fer la panada damunt el paper sulfuritzat , s'endinsa el dit gros i es fa rodar a fi de fer com una canastreta . Es posa un pessic de saïm i un pessic de sobrassada i es posa la carn ( , conill , porc , cabrit....) i després es posa pèsols o no i a damunt tornam a posar un pessic de sobrassada i un pessic de saïm . S'agafa pasta i es fa una bolla més petita i s'aprima amb l'aprimador per a fer la tapa , es posa al damunt i es tanca fent la mostra . Aquesta serà diferent depenent del farciment. Quan hem omplit una llauna es posa al forn a 180º.


També les podeu congelar crues i quan les vulgueu menjar les descongelau i les coueu , seran com acabades de fer.


Bon Profit






dijous, 1 d’abril del 2010

PANADES , ROBIOLS I FRIT . ES TRULL DE " Pasco" ( I Part)








Hi ho és un bon trull , però a mi m'encanta.

Tot comença una o dues setmanes abans de que arribi la Setmana Santa i comença d'aquesta manera:

Primer vas a comanar les confitures ( si no els fas a casa ) i el brossat a la botiga ja que després no et pots trobar sense.

Les confitures que es posen dins els robiols són una mica més espesses que les normals , no poden vessar . Les botigues , incloses les grans superficies gairebé dues setmanes abans ja ofereixen aquests productes en els seus establiments.

Si les fas a casa ja comences a fer-les , però abans comença la discusió , va més o manco així:

- I enguany, de que els hem d'omplir?

- de brossat segur , aquests agraden a tothom. També podem fer de confitura de carabassa. I d'albercoc . A jo m'han dit que hi ha gent que mescla albercoc i codony i diuen que queden molt bons.

- No ,no , val més no fer experiments ja que si després no queden bé haurem tudat la pasta.

-De Flam n'hem de fer són els primers que volen. Però no importa em facem una barbaritat. Em podem fer un parell ( mallorquí) de cada casta.

- A jo m'han dit que hi ha gent que els fa també de confitura de maduixa i també de poma.

- No , no jo en faria dels que més ens agraden a noltros . Si voleu també em podem fer alguns de cabell d'angel i de codony , per si el dia de " Pasco" venen visites. Els podem fer de la mida de refresc.

- Ja t'he dit que em podem fer un parell , però jo els faria quasi tots de brossat , de carabassa ( jo ja he fet la confitura , i ja està empotada) i de flam.

Això més o manco , es la discusió que hi ha dins cada família per a consensuar de que es feran els robiols . Llavors normalment passa a decidir quina recepta emprarem per a la pasta , que si sa veïnada m'ha dit que ella fan aquesta , que si sa meva companya fan aquesta altra , que s'altre dia a n'el programa de na Paquita Tomàs vàrem emprar aquesta altra...... i el final segur que es tria una de nova però també se'n fa de la de sempre , i no sé perquè sempre és més bona la nostra , la de tota la vida . Sempre s'acaba dient que l'any vinent ja no provarem de fer altra recepta però vos puc assegurar que no serà així .

A la feina , als sopars amb amics o coneguts , als actes públics la pregunta estrella és :

- I voltros quan feis les panades ?

Inmediatament deriva cap a de que els omplim , de que feim la pasta , si en feim de dolces ...... Es a dir de panades , robiols i frit em parlam no un , ni dos , ni tres dies sinó un parell de parells ( però mallorquí, que això vol dir més de dos).

El dia triat per a fer les panades es junta tota la família . Noltros a ca nostra normalment ens juntam a ca ma mare i ella s'encarrega de la intendència . Ja ha preparat els bols amb la carn trempada ( normalment de mè i porc) amb sal i pebre bò. Un altre bol amb pèsols i grells també trempats amb sal i pebre bò. Un plat amb pessics de sobrassada i un platet amb saïm ( sagí o llard) , rotlos de paper sulfuritzat , ja ho veis no hi ha dubte començam amb les panades.

Així comença una jornada a on anirem passant de panades a robiols i després crespells , però no són els crespells que es fan a la resta de Mallorca i que a Sa Pobla ( un poble del costat del meu) en diuen risses , sinó que són uns crespells d'Alcúdia . D'aquests crespells vos en faré cinq cèntims a un altre capítol dedicat a la " Pasco mallorquina".

Els que no fan les pastes normalment tenen la funció de anar a cercar el que en el darrer moment manca, sempre hi ha qualque descuit. també són els tastadors oficials per a saber si han sortit bones.

Un temps tothom anava al forn a coure les llaunes i per això, es posaven senyes per a no confondre-les i una de les funcions dels nins era anar cada cert temps a veure si ja estaven cuites i encarregar-se de tornar en les llaunes de la casa sense confondre's . Aquesta era una de les meves feines quan jo era una nina i feiem les pastes a ca la padrina.

Actualment tothom els cou a ca seva.

Un altres capítol són les " mostres" , entenent com a tals als diferents senyals que es fan a les panades per a saber de que són omplides .

Les panades poden ser :

- de peix ( mussola , gatí , ....) i pèsols ( estiraguessó , xítxaro....).
- de carn i pèsols ( mè o bè, conill, porc, indiot, ....)
- de carn tota sola
- de pèsols tota sola.
- d'altres més actuals com : tonyina, pebres torrats ....

I es fa una mostra per a cada farcit , però una vegada fetes ningú es recorda de quines són quines i acabes destapant mitja dotzena fins arribar a la que volies.

Pel que fa els robiols és exactament igual , es fa una mostra per a cada farcit i passa el mateix .

Però tot això forma part d'aquest trull de panades que a mi m'encanta . " Pasco" no seria el mateix sense aquest trull.

I a mi el que em passa és que quan estic fent panades recordes la gent que en solia fer anys endarrera el teu costat i que avui ja no hi són . I també recordes les seves particularitats fent les panades .

La meva padrina per part de mare , no li agradava fer-les i les solia fer grosses per acabar abans i quan ja veia que hi havia un cul del bol de pèsols i carn ja començava a dir : i si en fessim una de grossa amb lo que queda i així faríem més via . No mos donarà temps a fer els robiols.

En canvi la meva padrina per part paterna si que li agradava la cuina , i a mi m'agradava veure-la amb una balança al costat pesant la bolla de pasta que es convertiria amb la panada i la bolla que es convertiría amb la tapa , no fos cosa que en sortís una més grossa que l'altra . Li agradava que totes fossin iguales. Tenia molt bona mà.

Del meu padrí patern , que va ser el ferrer de la mina de Son Fe hem heretat una rodella que també ens serveix per tallar els robiols en la seva forma i per fer la mostra.

Com veis és una preciosa eina que guardam com or.


Vos pos la recepta que feim noltros a ca nostra per si en voleu fer. L' explicació de la manera de fer-los ho podeu veure a altres blocs a on està molt ben explicat com DIT I FET o ROSSEJAT.


Estris :

· Talla pastes amb diferents mostres.

· Aprimador.

· Bol pel farcit

· Ribell per a la pasta

· Un tassó petit de ví.

Ingredients per la massa:

· 250 g de saïm ( crec que tal vegada amb 200 g bastaria)

· 200 de sucre

· 1 tassó petit de suc de taronja

· 1 o mitj tassó d’aigua.

· 2 vermells ( rovells) d’ou

· 1 ou sencer

· La farina fluixa que es beu ( més o manco 1 kg)

Farcits tradicionals:

· Confitura de Albercoc, de cabell d’àngel, de codony, de carabassa,

· Brossat amb llimona ratllada i sucre.

· Flam un poc més espès del que és normal ( 1 paquet de flam royal i 250 ml de llet).

· Crema pastissera

Altres farcits:

· Nutella

· Confitura de maduixa ( també és més espessa del normal)


Elaboració pasta:

Es fon el saïm al foc , no importa estigui completament fus ja que hi ha perill que es cremi . Quan estigui quasi fus el remenam a fí d’acabar-ho de fondre fora del foc. Dins el ribellet anam posant la resta d’ingredients manco la farina que anirem incorporant a fí de saber quan està bé la pasta. No s’ha de fényer molt , és una pasta que no vul punys ni ser massa pastada. Quan estigui llesta la posam dins un bol i l’he deixam reposar una mica .







 
Creative Commons License
obra de La cuina de son fe està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a lacuinadesonfe.blogspot.com
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a http://lacuinadesonfe.blogspo t.com/.