divendres, 24 de setembre del 2010

A LA FÍ L'ESTIU JA S'ACABA

 

M'havia proposat aquest estiu no fer vacances al bloc però em sembla que , aquesta proposició com les que et fas cada vegada que comences un any nou no ha estat possible. A l'estiu sembla que hi hagi un pany a la porta de ca teva que t'impideix entrar-hi gaire, només les hores justes pel repòs just i necessari per a tornar el dia següent. 

T'aixeques i dius " avui faré l'entrada del puding d'ensaïmada que vaig fer el diumenge" però quan et seus arriba algú i et poses a xerrar i no saps ben bé com ja tens una tovallola a la mà i et trobes anant cap al mar , o a fer un trempó a la vorera , o a una festa del teu poble ( el meu és un poble constantment en festes...) o al poble del veïnat i no tan veïnat , o a casa d'un altre , o a dins la cuina cuinant pels amics que vénen a la teva , o d'aniversari en aniversari , o el aniversari del teu fill , o......i així una darrera l'altra . Si a tot això li sumes que hem anat a Menorca a gaudir uns dies i a veure les Festes de Sant Nicolau a Mercadal , i a més que no saps ben bé com d'un dia per l'altre t'embarques amb un projecte amb els teus dos germans i la feina que ja és molta normalment es duplica . 

A més, la càmera de retratar que s'espatlla i per tornar-la a comprar entre una cosa i l'altra t'ha passat l'estiu com una exhalació i comences a pensar que de tot el que tenies planificat fer aquest estiu no has fet res de res , a on han quedat aquelles bones intencions???

D'aqui la meva admiració absoluta pels blocaires que han anant publicant com sempre les seves magnífiques entrades i el meu propòsit de l'any vinent fer el mateix.

I aquesta reflexió m'ha duit a fer una entrada ben diferent de la que m'havia proposat fer en un principi . Admiro molt, la gent que té la capacitat de fer moltes coses al mateix temps i totes fer-les bé . Jo penso que és gent que té un grau d'autodisciplina molt gran, i si a més a això li afegeixes  que aquest tipus de feina la realitzen no pel seu benefici sinó per el benefici de tots, llavors jo trobo que és gent excepcional .

Aquest és el cas d'un apotecari de Llucmajor , en Montserrat Pons i Boscana. És l'autor del llibre " Les figueres a les Illes Balears".

  En aquest llibre dóna  les causes que han fet que les figueres i les figues estiguin actualment en desús segons ell l'encariment de les feines , la pèrdua d'interès com a aliment del ramat porcí, el seu abandonament com a aliment de consum humà i la marginació de l'agricultura a favor d'altres activitats enonòmiques han estat el motiu del seu abandonament.

  Ha creat un camp experimental a Son Mut Nou .Ha anat sembrant figueres de varietats conegudes i desconegudes a Mallorca i n'ha recuperat d'altres quasi totalment perdudes.N'ha sembrades dues de cada classe . També ha fet la gran tasca d'identificar-les amb l'ajuda dels pagesos .

   En aquest llibre estableix 72 descriptors , d'entre els quals podem trobar : el color , la grossària, la forma , la data de maduració , l'esponera de l'arbre, l'edat , la forma de conreu, les característiques de les fulles, .......és un vertader llibre de camp , semblant els que empren els ornitòlegs per a identificar els aucells .

Totes aquestes dates fiables i fotografia de cada una de les varietats és el contigut d'aquest admirable llibre "Les figueres a les Illes Balears" ,fruit d'una gran tasca no només de recerca , feina de camp sinó també de classificació.

A Son Mut Nou , hi ha més de 170 varietats diferents . És una valuosa feina feta per a futures generacions.

Com molt bé diu Montserrat Pons: " Son Mut no és una plantació qualsevol , és un sentiment , una part de Mallorca , de la nostra identitat i de la nostra cultura".

Son Mut Nou hauria de ser una visita obligada dels més joves com la visita que solen fer a la finca de Sa Canova .

En Montserrat Pons és també el suministrador de les figues que són exposades a la festa des Sequer ( el primer diumenge de setembre) a Lloret de Vista Alegre.



Jo vos recomano que el manco el fulletjeu , aquest llibre sens dubte és i serà una joia , una gran tasca feta per en Montserrat Pons per a tots noltros.

Gràcies Montserrat per tota la teva tasca.

Bono  , no ha estat ben bé una entrada de cuina però ha estat un començament . Ja vos he dit que el meu poble és un poble en festa , idò el cap de setmana següent és la fira del poble i tenim molta de feina i un projecte en marxa , veurem com anirà tot. 
Un dels actes centrals de la fira és la Mostra de Cuina , a on la gent que vulgui , també molt generosament i en benefici d'alguna causa enguany és pel Projecte home fa un plat dolç o salat perquè la gent que vulgui anar a sopar ho pugui fer i els doblers recaptats van a la causa solidària que ha estat triada . Vos he de dir que hi participa molta gent i sempre es recapten bastants de diners . Tots els plats que s'han fet s'edita en un petit llibret de receptes a on apareix cada una d'elles contada i signada per la persona que l'ha feta , que al mateix dia de la fira ja es vénen .

Ja vos podeu imaginar idò , quina serà la meva propera entrada o al  manco esperem que la mandra aquesta vegada no en guanyi.



30 comentaris:

Catypol ha dit...

Benvinguda, tens tota la raó, l’estiu es per sortir de casa i fer visites i anar a la platja i fer un poc el que ens dona en gana, be que has fet. M’agrada la recomanació d’aquest llibre, fa gola...petons.

Gemma ha dit...

Benvinguda de nou! Està molt bé fer vacances de bloc també, no?
Així tornes carregada d'energies ni noves idees ;)
No hauria dit mai que pogués haver-hi tantes varietats de figues... No em puc imaginar un paisatge illenc sense una figuera en algun racó, je je je...
Que tingueu unes bones festes, ja explicaràs què tal la Mostra de Cuina ;)

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Xisca; benvinguda de nou, i amb aquesta arrencada... espectacular... com espectacular -de ben segur- serà l'entrada dels actes de la Mostra de Cuina.
Benvinguda de nou, i, esperant els teus nous comentaris, siguin o no de cuina, fins la propera.

Mesilda ha dit...

Benvinguda de nou Xisca.Ya veo que vienes con las pilas bien cargadas...es muy interesante todo lo que nos cuentas,no sabia que hubiera tanta variedad de higos,sin duda es un libro para tener encuenta....ya nos contaras como ha ido el concurso.
Besets.

xisca ha dit...

Hola a tots i a totes, moltes gràcies per tornar a ca nostra ja vos enyorava.

Vos he de dir que a Son Mut Nou , en Montserrat té unes 2000 figueres sembrades i més de 500 són de varietats diferents , el nombre que vos don de més de 170 es refereixen només a les autoctònes.

Si teniu un poc més de curiositat o voleu veure uns quants noms vos don dos enllaços:

http://www.pocapoc.net/pdfsgt/fruiters.pdf

És un trític de Slow food a on parla dels arbres fruiters .

O si voleu la pàgina web de Son Mut Nou que està en construcció ,
http://www.sonmutnou.com

Una abraçada a tots i a totes

paco ha dit...

Xisca bén retornada, cuánt em trobe bé, totes les dies vaij a caminar en un altre compañ, y cuánt anem a la part baxa del poble tot son terres de producçió de fruites, com molt bé saps cada temporada es fán varies varitats de fruites, y com resultat de la tempranera del hora que aném, sempre agafem, llimones, taronges, figues, faves tendres, peró en molt poca cuantitat, tan solament per a dues dies, ademés sempre diem el méu compañ i jó, que per totes les finques que aném "son nostres"........salutaçións Xista...........paco

mercè ha dit...

Bentornada!,jo crec que si has estat ben distreta i gaudint de l'estiu sense necessitat de fer res al blog has fet bé!.Això sí, amb el que ens expliques ara et toca fer unes receptes amb figues que ens facin salivar a tots i tenir la impressora ben a punt!.A REVEURE!

xisca ha dit...

Hola Paco, moltes gràcies per la teva visita. A mi també m'agrada caminar. Una abraçada ben forta


Hola Mercè , estic avergonyida de no haver pogut actualitzar el bloc en tot l'estiu però és que apart de passar-m'ho bé he tengut molta de feina , ja vos aniré explicant....
Prenc nota del teu suggeriment.
Una aferrada pel coll

Gràcies a tots dos per la visita a ca nostra

Xavier ha dit...

Xisca guapa!

Tinc la mateixa sensació que tu pel que fa a l'estiu. És més, jo que comencí a treballar al juliol (feia estona que no tenia feina) i cada vegada em costa més actualitzar.

Cada vegada més m'agrada més l'agricultura. M'agradaria comprar-me un trosset de terra. Aquest llibre que ressenyes deu ser molt bo, vejam si el trobe per alguna biblioteca de Ciutat i me'l mire. M'encanten les figues, en sóc un apassionat, però és una fruita que no es comercialitza gaire... i si no tens cap amic que te'n done, són difícils de menjar en bon estat (a més, les de compra són foc!!! [de cares, eh?]).

Una abraçada de l'altra punta de la Roqueta estant!

Xavier

Xavier ha dit...

A propòsit, en quina vila hi ha Son (Çon!) Mut Nou?

xisca ha dit...

Hola Xavier,

Son Mut Nou es troba a Sa Marina de Llucmajor o sigui que ho tens més aprop tu que jo. Si vas a la pàgina web ( encara està en construcció) veuràs que hi ha un mapa de localització

www.sonmutnou.com

Si no el trobes per Ciutat i vols venir a Alcúdia , a la nostra biblioteca el tenim . Però segur que a la Biblioteca de Culura Artesana a la Mirsericòrdia hi és . L'ha presentat a moltes biblioteques i a molts pobles .

A mi també cada vegada m'agrada més el món del camp. Noltros ja pensam posar un porc per engraixar-lo i així poder tenir una carn més ecològica.

Tens raó que són molt cares , encara que segur que si coneixes d'algú que tengui un trosset de terra per petit que sigui , segur que té una figuera , oh no!!!!

Les nostres ara després d'aquesta ploguda s'han badat i ja no és le mateix.

Si vols saber res més ,digueu!!!!

Una abraçada

Visc a la Cuina ha dit...

Ja et trobàvem a faltar... m'ha agradat tot el que ens has explicat!

Glòria ha dit...

Quina millor raó que gaudir de l'estiu per fer vacances del blog?. Ara ja som a la tardor, per tant, ja el podràs reprendre, oi?.

No hagués dit mai que hi podia haver tantes varietats de figues. Aquest llibre ha de ser un autèntic tractat del tema. Enhorabona!

xisca ha dit...

Hola a totes dues,

Jo també vos enyorava a voltros , encara que no deixàs comentari entrava als vostre blocs .

Estic contenta que vos hagi agradat aquesta entrada , és tot un món el de les figues i la veritat que a Mallorca ha estat un molt bon aliment tant per les persones com pels animals que treien un poc la fam que es patia.

Moltes gràcies per tornar a ca nostra.

Una besada ben forta a totes dues

Teresa ha dit...

Bentornada!!! ja se't trobava a faltar, ja!!! quin bé de deu de figues!!! i que bones!! Ja ens faràs cinc cèntims de les festes!!!
Petó

xisca ha dit...

Hola Teresa, gràcies per a tornar. No passeu pena ja vos en faré cinc cèntims .

Una abraçada

Ricard Sampere ha dit...

Tal com vaig dir en el darrer post... m'encanta la teva manera d'escriure i descriure le coses. Tens una capacitat de fer veure i imaginar les coses que escrius... Se que em repeteixo, però m'agrada dir-ho. Salut!.

xisca ha dit...

Hola Ricard , moltes gràcies per a tornar a ca nostra i pels teus compliments . Que bé que t'ho passis bé quan ens visites. Serà la meva manera de tornar-te la meva llista de bons restaurants pendents a Barcelona per a visitar i gaudir.

Una abraçada

ELS PEIXOS ha dit...

Jo sé a qui li agradarà molt aquest llibre ...demà mateix el compro ...gracies per ensenyar-lo !!!!

Com estas Xisca?? Veig que molt bé i me'n alegro molt !!!
Tens molta raó quan dius que hi ha gent que sap fer moltes coses a L'hora i que totes les fa bé ....Jo penso que tu ets de les que les fas molt bé ...és igual si no les fas totes a l'hora ,el cas és fer-les bé i tan bé com tu ho fas....

Una abraçada guapa!!!

xisca ha dit...

Hola Dolors,

Que bé que t'hagi servit per a regalar aquest magnífic llibre. Ja em diràs si li ha agradat.

Moltes gràcies per a tornar a ca nostra i no t'atreveixis a deixar-ho com dius al teu bloc . Que faríem tots sense tu i el teu bloc???

Una Besada ben forta

starbase ha dit...

Hola Xisca,

El teu bloc també m'ha agradat molt i molt. Unes entrades molt interessants i treballades.

Així que et poso al blogroll per seguir-te, que és la meva eina de seguiment de blocs interessants :)

Aquesta feina de recuperació i documentació de figues és sensacional. Em recorda una mica al que estàn fent al Vallés recuperant les varietats locals de tomàquet. Tot i que fer-ho amb figueres és una feina tremenda!

Una abraçada.

xisca ha dit...

Hola Starbase , benvingut a ca nostra . Moltes gràcies per a tot.

Si que és excepcional , en té més de 2000 sembrades i en té de moltes bandes del món. També venen productes relacionats com a figues envinagrades, figues al forn , pa de figues , confitura de figa .... Realment aquesta tasca és una tasca faraònica .
Ho vaig veure en alguns dels vostres blocs el que s'està fent al Vallés i està molt bé. Noltros enguany també vàrem sembrar tomàtigues de cor de bou i són boníssimes i ens han anat molt bé.

Una abraçada

Celes ha dit...

Bienvenida!!!! Hay que ver a veces en que se nos quedan los buenos propositos,jejeje. A mi me paso igual y ahora voy poniendome al dia poco a poco.

Bsss

Francesc ha dit...

A veure si puc fer-me amb aquest llibre que esmentes. Ha de ser un goig poder llegir-lo. Salutacions i ben retornada. Ja et trobàvem a faltar. ;D

Alfons ha dit...

benvinguda de nou al ciberespai gastronomic .... Jo també crec que si ets dels afortunats que tenim feina continuada, unes petites vacances senten de meravella .... però és també d'admirar, com bé dius, a tots aquells que no les necessiten i continuen fent la seva activitat sense caure en el desànim....
Anims, i esperem la teva propera entrada gastronomica que amb tanta teoria segur que anira de figues ... no?
Una abraçada

Maribel ha dit...

Eiii!!

Ja ens tornam a trobar!
Gràcies pel comentari que me deixares, i a n'Elionor també. M'encanten les figues i no me puc creure que n'hi hagi prop de 200 varietats. Per al meu padrí, un plat de figues suposava una llepolia, no hi havia res que el fes més content.
Quina feina encomiable la d'en Montserrat Pons! Si no fos per gent com ell, què de coses ens perdríem noltros i les generacions futures. Mira tu si a Mossèn Alcover no li hagués pegat per fer el diccionari! La societat no els podrà agrair mai el que suposa la seva tasca, ni la seva dedicació, moltes vegades totalment desinteressada.
Una besada ben forta,
Ja ens contaràs cosetes de la fira.

Xavier ha dit...

Xisca,
M'has deixat meravella amb la informació de les mocadorades que m'has aportat. De veres, que t'estic molt agraït. El Diccionari català-valencià-balear circumscriu a la muntanya de Mallorca la mocadorada, però tu has donat més dades per pensar que estava estesa per tot l'illa i ara haja pogut quedat en algun racó.

La glosa és molt bona. Voldria incorporar-la en la meua entrada. La trbe fantàstica.

Cada vegada pense més que hauríem de fer alguna mena de reunió del blogs cuina a Mallorca.

N'aprendríem força els uns dels altres.

Una abraçada sincera,
Xavier

xisca ha dit...

Hola Xavieret,

Que bé que t'hagi agradat no estava molt segura de posar-ho. A mi també m'agraden molt les tradicions i ho havia llegit feia molta estona , crec recordà que posava que venia de l'arribada del rei Jaume I , però bé no sé massa bé si això és cert.

Clar que si que la pots emprar , és una glosa mallorquina popular , és a dir , és una glosa de tots.

Jo també penso com tu que ho podríem fer , crec que és cert que n'apendriem molt de tots i totes .

Una aferrada pel coll

Xavier ha dit...

Que bé!
Doncs podem pensar com fer-ho!
S'accepten idees i més coses!

Una besada.

Catypol ha dit...

Xisca, mira es teu correu, hi ha s'invitació per dissabte...ptons

 
Creative Commons License
obra de La cuina de son fe està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a lacuinadesonfe.blogspot.com
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a http://lacuinadesonfe.blogspo t.com/.