diumenge, 30 de gener del 2011

PASTIS DE MONIATO



El moniato , aquesta arrel tuberosa a vegades dóna la impressió que és menystinguda, és un dels aliments que ha estat i és fonamental per a combatre la desnutrició , sobre tot la infantil . És una vertadera font de salut amb propietats antioxidant el que fa que sigui efectiu contra malalties com el càncer o això és el que diuen . Fins i tot , va ser l'aliment escollit pel  Programa VITA A     ( Vitamina A per Àfrica) i així a l'any 2001 es van introduir varietats de moniato ataronjat a països del continent africà, aquesta iniciativa peruana per alleujar la deficiència de vitamina A ha obtingut premis però el més important és que ha tengut molts bons resultats , ha servit perquè molts nins amb problemes de nutrició i en manca d'aquesta vitamina tant important hagin aconseguit alleugerir  i fins tot eliminar la seva mancança  ,100 grams de moniato ataronjat es veu que són  suficient .

Té el seu origen a la Selva del Perú, Mèxic i Centreamèrica i els espanyols la conegueren abans que la patata i la dugueren a Europa i Àsia.

A mi em recorda  a una llaminadura que de ben petita en donaven, encara en faig i m'agrada  més que les  "xuxes", es talla el moniato en llesques primes i es fregeixen i una vegada fregides es posa sucre al damunt i a gaudir.  Al forn són una autèntica delícia i la confitura de moniato mmmhhhhhhhh!!!!!!.

Aquest pastís de moniato el faig cada any quan s'atraca Nadal i aquesta vegada era per a celebrar la consecució d'un objectiu aconseguit per una amiga i companya de feina . Per aquest motiu la vaig decorar com si fos el cim d'una muntanya amb el romaní que sempre trobam a les nostres muntanyes de la Serra de Tramuntana.  No sé si ho vaig aconseguir però el que si vos puc dir és que el pastis va agradar .



 Si la voleu fer haureu de preparar:

Ingredients :
  • 1 iogurt de pinya
  • 3 moniatos cuits al forn
  • 2 ous
  • 1 pell de llimona ratllada( la llimona ha de ser petita)
  • canyella
  • 1 tassó de llet 
  • 4 cullerades ben plenes de sucre
         Pasta quebrada:
  • 80 gr de mantequilla o margarina
  • 125 gr de farina
  • 1 vermell d'ou
  • 1 culleradeta de sucre glass.
  Elaboració:

Començam per la pasta , posam la farina sobre el marbre o taula , en forma de muntanyeta , enmig hi posam la mantequilla o la margarina fosa , el vermell d'ou i el sucre glass i mesclam en delicadesa. En feim una bolla i la deixam reposar al manco mitja hora. Una vegada untat el motlle amb margarina i farina , posam la pasta al motlle i amb una forquilla la punxam anant alerta a foradar , l'enfornam uns minuts i la treim per a posar la pasta de moniato. Mentres haurem preparat la pasta mesclant els moniatos ( ja cuits al forn i pelats), els dos ous, la ratlladura d'una llimona  ( millor si és petit), la canyella ,el tassó de llet , un iogurt de pinya i les quatre cullerades de sucre.

Omplirem el motlle amb tota la mescla i l'enfornarem i en donar-nos compte que la pasta quebrada ja està li donarem una mica  de grill per coure la part de damunt.

Aquest pastís normalment el faig quan em sobren moniatos que he cuit al forn  per així aprofitar-los.



Font: Recepta de Magdalena Parera









    17 comentaris:

    Ricard Sampere ha dit...

    Té molt bona pinta... Jo no soc gaire de dolç, però aquest si m'agradaria.... I content de veure de nou, continuitat en el teu bloc. Salut!.

    Margarida ha dit...

    A mi els moniatos també em porten bons records. Jo no me'ls menjava fregits, sinó al forn, després els pelava i els tirava al damunt unes quantes cullerades de sucre!
    Als meus fills no els agraden. Ho deuen haver heretat de son pare...

    En canvi els pastissets o la coca de moniatos sí que se'ls mengen. Qui els entén?

    Prenc nota d'aquest pastís perquè és diferent del que jo faig.

    Gemma ha dit...

    M'encanta el moniato!!!! Aquest any n'he fet una pila de receptes, i ja m'apunto aquesta teva per provar-la l'any que ve. Em sembla molt bona idea posar-hi un iogurt de pinya, ja tinc ganes de tastar-lo ;)

    xisca ha dit...

    Hola Ricard, jo també estic contenta de poder dedicar-li encara que sigui una estoneta de temps al bloc. Prova-la de fer ,no és excessivament dolça. Una abraçada.

    Hola Margarida , si la fas segur que et sortirà molt millor que jo i moltes vegades m'han demanat si era de brossat , tal vegada enganis als teus fills. Una abraçada.

    Hola Gemma , tasta-la i si la fas ja em diràs si t'ha agradat. El igourt de pinya li escau molt bé. Una abraçada

    Nadji ha dit...

    Je n'ai encore jamais fait de cake à la patate douce et j'adore ça.
    Je note.
    Bonne semaine et à bientôt.

    Teresa ha dit...

    No tinc costum, tret dels típics al forn, de fer-los servir, però veient aquest pastís em venen ganes de fer-lo!
    Petó i bona setmana!

    Mesilda ha dit...

    Me gusta tanto la calabaza como el moniato,en casa nunca faltan,mi padre planta todos los años,asi que esta tarta caera muy pronto...me encanta la decoracion con el romero,que toque mas bonito.
    Besets.

    anirac ha dit...

    és molt original i ha de quedar molt bo! s'haurà de provar l'any que ve!

    Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

    Xisca; Jo vaig està al Perú fa dos anys i la veritat, allà el moniato el fan servir força per cuinar, bé sigui fregit o també bullit etc.
    Aquest pastís de moniato, és esplendorós i ja l'he fet un "copiar i pegar" a la recepta.
    Que vagi de gust Xisca¡¡ :-D

    xisca ha dit...

    Nadji , bienvenue a notre maison. Je suis tres contente. Merci pour votre commentaire. Au revoir.

    Teresa ,l'has de provar quan et sobrin moniatos que hagis cuit al forn. Una abraçada

    Mesilda , moltes gràcies pel teu comentari . Tu si que en saps de decorar. Una abraçada

    Anirac, si l'he proves ja em diràs si t'ha agradat. Una abraçada

    Hola Josepb, jo també vaig anar al Perú , deu fer 10 anys o un poc més . Hi vàren anar amb pla motxila , vàrem començar a cuzco , passant per llac Titicaca , Nazca.... Vàrem fer el camí Inca a peu i t'he de dir que és dels països més impresionants que he vist. Em va encantar , gairebé hi vàrem estar un mes , i hi haurem de tornar ja que ens va mancar fer la selva i el nord. Si la fas ja em diràs si t'ha agradat. Una abraçada

    Maribel ha dit...

    Quina coca més "guapa"!
    Prenc nota de la recepta, a vegades en tenc i sempre els faig al forn, frits o bullits.
    Això que contes tu de la llepolia li ho dic sempre jo al meu fill! Quan veu que n'hi ha, arrufa el nas i jo li dic que aquesta era la "xuxe" dels padrins.
    Salut!

    Alfons ha dit...

    a casa som autèntics fans del moniato així és que un pastis como aquest no tindrà desperdici ...
    Una abraçada

    BAKING COLOURS ha dit...

    te conoci porque vi que sigues el tenedor rosa, q a mi tambien me encanta!... la receta esta exquisita y el blog es hermoso!...aqui me quedo!... bsss

    Massitet ha dit...

    Mmm...
    Una recepta de pastís de moniato... Ës que és un pastís que em ve molt de gust fer però encara no he fet mai... I aquest, com diu Ricard, té molt bona pinta!

    Buf, la llista de receptes pendents es fa interminable!!!

    Salut!

    Marina ha dit...

    Quina bona pinta que té aquest pastís de boniato! Hauré de provar-lo!
    Petons!

    Pepin ha dit...

    Una història ben maca i un resultat excel.lent.
    L'haurem de tastar.
    Salut,
    Pepin

    Francesc ha dit...

    A València fem "pastissets" o "panadetes" de moniato, però no un pastís tan espectacular com el teu. Segur que la teua amiga se'n devia llepar els dits. Per suposat que m'apunte la recepta!! T'ha quedat de primera!!! Salutacions

     
    Creative Commons License
    obra de La cuina de son fe està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons
    Creat a partir d'una obra disponible a lacuinadesonfe.blogspot.com
    Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a http://lacuinadesonfe.blogspo t.com/.