Aquesta coca de brossat és una de les que més m'agrada fer i també menjar. És una coca molt agraïda , dur poca feina i és de l'agrat de tothom, bé de tothom que li agradi el brossat.La pasta la trob molt bona i l'he emprada per altres tipus de coques.
La recepta és de Mestre Tomeu Esteva , un andritxol nascut l'any 1920 i que va ser un dels pocs mallorquins que es dedicà profesionalment a la cuina en el seu temps , conegut internacionalment i que des de l'any 1967 donà classes a l'Escola d'Hoteleria de les Illes Balears a on romangué fins l'any 1985. Va ser el mestre de la majoria de cuiners de les Illes.
Idò fa molts anys, el Diario de Mallorca va editar amb fascicles el llibre "La Cuina Mallorquina" de Mestre Tomeu Esteva . Llibre que vaig fer fascicle a fascicle i que és de les coses que estic més contenta d'haver fet. Ara aquest mateix diari torna a publicar en fascicles un altre col·leccionable de mestre Tomeu Esteva actualitzat per en Toni Pinya .
El dia de Sant Jordi per a mi també és un dia molt especial , ja que a la biblioteca can torró, que és el meu lloc de feina cumplim anys. Enguany era el nostre vintè aniversari, EL PEIX FANTÀSTIC HA FET 20 ANYS. Aquest ha estat el motiu de la meva tardança en publicar un nou post. Com que és un dia de molta de feina amb molts actes durant tot el dia , vàrem dinar a la bliblioteca tot l'equip i aquesta coca va ser el nostre postre.
Si la voleu fer aqui teniu la recepta:
INGREDIENTS PER A LA PASTA:
- 150 gr de manequilla o margarina
- 300 gr de farina fluixa
- 1 ou
- 1 sobre de llevadura Royal
- Una miqueta de canyella
- Ratlladura d'una llimona
- 80 gr de sucre
- 2 cullerades soperes d'anís
- 400 gr de brossat
- 4 vermells d'ou
- 4 clares montades a punt de neu
- Ratlladura d'una llimona
- un poc de vainilla en pols
- 180 gr de sucre
- una cullerada no molt grossa de maizena
ELABORACIÓ:
Posar la farina en forma de volcà, afegir en el centre la resta d'ingredients, la mantequilla en pomada. Fényer primer els ingredients del centre i després la farina , una vegada feta deixar-la reposar al manco mitja hora.
Una vegada ha reposat , posar una mica de farina damunt una superfície i tornar-la a fényer una miqueta . Estirar la pasta amb un aprimador (si vos sobra pasta la podeu reservar , no molt de temps) i folrar el motllo ja untat amb saïm o mantequilla , un poc de farina i ensucrat llevant el sobrant.
Pel farciment: triturar el brossat , el sucre, els vermells d'ou i els aromàtics juntament amb la maizena.
Muntar les clares a punt de neu . Mesclar amb el farciment anant molt alerta i posar dins el motllo. Coure a foc suau (180 º) uns 20 o 25 minuts. Podeu posar sucre en pols per damunt si ho desitjau.
A vegades he fet una petita variació posant el mateix excepte de brossat , que pos 250 de brossat i 150 de nata liquida.
Entrades
22 comentaris:
Aquesta és una de les coques dolces mallorquines que més m’agrada a mi també! La fiu fa temps però perdí la recepta i no l’he tornada a fer pus. Gràcies al teu escrit, trobe que podre tornar-la a fer!
Recorde que la vaig fer a uns amics valencians i tots se’n lleparen els dits!!!
Unes postres exceŀlents!
Treballes a una biblioteca? Quina feima mes bonica... M'imagino que el dia de Sant Jordi ha de ser molt important per vosaltres! Segur que els teus companys de feina van trobar bonissima aquesta coca de brossat, t'ha quedat favulosa.
M'encanta el mato o brossat, penso que deu quedar molt semblant al flao, oi?
Xavier tens tota la raó, és bonissima i tothom se'ls va llepar. Fes-la , t'agradarà molt.
Gemma, si treballo a una biblioteca si qualque dia vens per aqui ja ho saps . Si que és molt bonic i el dia de Sant Jordi que el meu poble es celebra en paradetes de llibres al carrer i roses , a més a la biblio celebrem aniversari . Vàrem fer un superpastis gegant en forma de peix entre tots . Ja vos posaré imatges.
Si que es sembla al flaó, un dia li he de posar herbasana . Et promet que et posaré la recepta que tenc de flaó , però aquesta també et serviria.
Xisca, què bona aquesta coca! el brossat m'agrada molt, encara que actualment és difícil trobar-ne si es que no te'l fas.
Petons!
Hola Teresa , si que és ver que és molt bona . Vaig trobar aquest video al Youtube que explica com fer-lo et poso l'enllaç per si ho vols mirar
http://www.youtube.com/watch?v=gRXIOS6ZNnw
Bé , esper que et servesqui.
Moltes gràcies per la teva visita i el teu comentari
Xisca, aquest pastís també és dels meus! ;) Que bo!! I tens raó, és molt semblant al que vaig fer amb la menta i les roses. Tot i així, si fas com jo que et fas el brossat a casa, porta un xic de feina. ;)
Petons!
Del brossat no havia sentit parlar-ne, però amb la teva explicació, deu d’estar molt bo. M’agrada molt sabé preparacions de plats ó pastissos nous per a mi.
Molts petons
Aquest postre sembla molt suau, els teus companys de feina devien quedar ben contents! compartir el que es fa a gust és el millor de la cuina,oi?A reveure Xisca.
Mercè , tens tota la raó , si fas el brossat a casa dur el seu temps . Jo tenc la sort que tenc una amiga que quan son pare em fa em vaig a cercar.
Sion , l'has de probar de fer . Segur que t'agrada.
Mercè (destapant cassoles)si que és cert que és suau i molt aromàtica , i tens tota la raó ,els meus companys estaven ben contents.
Moltes gràcies pels vostres comentaris.
Quina coca més bona!!! Encara que trobe que aquesta recepta l'hauré de deixar per a més endavant. Salutacions.
Gràcies Francesc, jo tampoc la puc fer a ca nostra . La faig quan he d'anar a qualque banda i que no torni a ca nostra.
Moltes gràcies per la teva visita.
Ànims
xisca, per a mi els coqes me agraden de consevol manera, dolses y salades, peró soc un negat per a fer-les dolçes, salades si en prepare, la que has preparat sense cap dup-te es maravellosa.......salutaçións paco
Hola Xisca!
Què bona la coca!
Ja és ben ver el que "xerràvem" l'altre dia sobre el trets comuns de les cuines familiars. Quan l'he vista tot d'una he recordat la que feia la meva padrina Maria fa mil anys i que jo tenia oblidada. Un dia l'hauré de fer!!
Per cert, del llibre aquest de mestre Esteva en tenc un exemplar que va col·leccionar el meu padrí. Crec que va juntar fascicles per fer-en un parell (per ma mare, per la meva tia, per ell..) i jo en tenc un. M'encanta i el consult sovint.
Ah! i el dia de Sant Jordi vaig estar a punt de pegar un bot a Alcúdia (mon pare hi era), però finalment vaig anar a Manacor amb el nin i una amigueta seva, si arrib a saber que feieu festa a Can Torró no m'ho hagués pensat... I més si hi havia aquesta coca!!!
Una besada,
Hola guapísima ....ja et trovaba a faltar ....i ara veig que ja ho vas penjar dimecres ...però noia amb la feina d´aquesta setmana amb la festa de dissabte em anat una mica malament de temps i no he vingut fins ara.
Aquesta coca no la conec ja li ensenyaré al meu marit que segur que ell si ....
Un petó maca , ja et diré quan arribi el que ha d´arribar...
Ooooooooooh! que bona que ha de ser aquesta coca de brossat. Deu quedar semblant al flaó, potser?, encara que aquesta teva no porta menta, oi?.
Paco , l'has de provar de fer , és molt bona de fer . Anima't a fer-la.
Hola Glòria , benvinguda a ca nostra . Si que és cert que es sembla al flaó, només li vaig posar l'herbasana per decorar la coca no en té , encara que crec que un dia n'hi posaré una mica.
Hola Dolors, t'arribarà , em vaig estorbar una mica a enviar-t'ho , hem tengut molta de feina a casa però....arribarà. Esper que t'agradi.
Hola Maribel, ja ho crec que és cert el que xerràvem . Jo crec que la manera de cuinar també s'hereda i clar tu i jo ens hem de semblar , oh no!!!! venim d'allà mateix.
L'has de fer , sempre dóna molt bon resultat. Jo faig la pasta molt fineta , lo més fina que puc i sempre em sobra pasta però així tenc l'excusa per ferne una altra.
No el vaig poder veure a ton pare , encara que sé que hi era signant llibres perquè no ens vàrem moure de Can Torró en tot el dia .L'any que ve has de venir. Una besada.
Una abraçada a tots i a totes , els vostres comentaris sempre són ben rebuts i m'encanta que ens visiteu.
Fins aviat
Quina feina més bonica aquesta de treballar en una biblioteca de poble!
A mi m'encantaria estar envoltada de llibres tot el dia, però no sé si m'agradaria que me'ls toquessin gaire!!!
Aquesta coca de mató ha de ser super fina. I quina presentació més maca!
Una abraçada
Moltes gràcies Margarida pel teu compliment, però tu si que ets una artista amb presentació. A mi també m'agrada la meva feina i et puc assegurar que la nostra és una biblioteca molt especial , a la nostra els llibres es toquen i molt.
És una coca amb un gust boníssim i el dia després ho és encara més.
Moltes gràcies per a visitar-me.
Una abraçada
Bona pinta té aquest coca... No sabia pas que era brossat... Una cosa més que he aprés. Gràcies. Una abraçada!
Ricard
T'acabo de descobrir gràcies al teu comentari i només d'obrir el teu blog he vist aquesta coca de brossat que feia temps que buscava. Seguiré mirant!
Perdona , no havia vist el teu comentari. Primer de tot , benvinguda a ca nostra i gràcies per a la teva visita. Que bé, que hagis trobat el que cercaves. Si la proves de fer m'has de dir que tal t'ha anat.
Moltes gràcies i fins aviat.
Una abraçada
Hola Ricard,
Perdona però no havia vist el teu comentari . Estic contenta que t'agradi , si la proves de fer ja em diràs si t'ha agradat.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada