dijous, 1 d’abril del 2010

PANADES , ROBIOLS I FRIT . ES TRULL DE " Pasco" ( I Part)








Hi ho és un bon trull , però a mi m'encanta.

Tot comença una o dues setmanes abans de que arribi la Setmana Santa i comença d'aquesta manera:

Primer vas a comanar les confitures ( si no els fas a casa ) i el brossat a la botiga ja que després no et pots trobar sense.

Les confitures que es posen dins els robiols són una mica més espesses que les normals , no poden vessar . Les botigues , incloses les grans superficies gairebé dues setmanes abans ja ofereixen aquests productes en els seus establiments.

Si les fas a casa ja comences a fer-les , però abans comença la discusió , va més o manco així:

- I enguany, de que els hem d'omplir?

- de brossat segur , aquests agraden a tothom. També podem fer de confitura de carabassa. I d'albercoc . A jo m'han dit que hi ha gent que mescla albercoc i codony i diuen que queden molt bons.

- No ,no , val més no fer experiments ja que si després no queden bé haurem tudat la pasta.

-De Flam n'hem de fer són els primers que volen. Però no importa em facem una barbaritat. Em podem fer un parell ( mallorquí) de cada casta.

- A jo m'han dit que hi ha gent que els fa també de confitura de maduixa i també de poma.

- No , no jo en faria dels que més ens agraden a noltros . Si voleu també em podem fer alguns de cabell d'angel i de codony , per si el dia de " Pasco" venen visites. Els podem fer de la mida de refresc.

- Ja t'he dit que em podem fer un parell , però jo els faria quasi tots de brossat , de carabassa ( jo ja he fet la confitura , i ja està empotada) i de flam.

Això més o manco , es la discusió que hi ha dins cada família per a consensuar de que es feran els robiols . Llavors normalment passa a decidir quina recepta emprarem per a la pasta , que si sa veïnada m'ha dit que ella fan aquesta , que si sa meva companya fan aquesta altra , que s'altre dia a n'el programa de na Paquita Tomàs vàrem emprar aquesta altra...... i el final segur que es tria una de nova però també se'n fa de la de sempre , i no sé perquè sempre és més bona la nostra , la de tota la vida . Sempre s'acaba dient que l'any vinent ja no provarem de fer altra recepta però vos puc assegurar que no serà així .

A la feina , als sopars amb amics o coneguts , als actes públics la pregunta estrella és :

- I voltros quan feis les panades ?

Inmediatament deriva cap a de que els omplim , de que feim la pasta , si en feim de dolces ...... Es a dir de panades , robiols i frit em parlam no un , ni dos , ni tres dies sinó un parell de parells ( però mallorquí, que això vol dir més de dos).

El dia triat per a fer les panades es junta tota la família . Noltros a ca nostra normalment ens juntam a ca ma mare i ella s'encarrega de la intendència . Ja ha preparat els bols amb la carn trempada ( normalment de mè i porc) amb sal i pebre bò. Un altre bol amb pèsols i grells també trempats amb sal i pebre bò. Un plat amb pessics de sobrassada i un platet amb saïm ( sagí o llard) , rotlos de paper sulfuritzat , ja ho veis no hi ha dubte començam amb les panades.

Així comença una jornada a on anirem passant de panades a robiols i després crespells , però no són els crespells que es fan a la resta de Mallorca i que a Sa Pobla ( un poble del costat del meu) en diuen risses , sinó que són uns crespells d'Alcúdia . D'aquests crespells vos en faré cinq cèntims a un altre capítol dedicat a la " Pasco mallorquina".

Els que no fan les pastes normalment tenen la funció de anar a cercar el que en el darrer moment manca, sempre hi ha qualque descuit. també són els tastadors oficials per a saber si han sortit bones.

Un temps tothom anava al forn a coure les llaunes i per això, es posaven senyes per a no confondre-les i una de les funcions dels nins era anar cada cert temps a veure si ja estaven cuites i encarregar-se de tornar en les llaunes de la casa sense confondre's . Aquesta era una de les meves feines quan jo era una nina i feiem les pastes a ca la padrina.

Actualment tothom els cou a ca seva.

Un altres capítol són les " mostres" , entenent com a tals als diferents senyals que es fan a les panades per a saber de que són omplides .

Les panades poden ser :

- de peix ( mussola , gatí , ....) i pèsols ( estiraguessó , xítxaro....).
- de carn i pèsols ( mè o bè, conill, porc, indiot, ....)
- de carn tota sola
- de pèsols tota sola.
- d'altres més actuals com : tonyina, pebres torrats ....

I es fa una mostra per a cada farcit , però una vegada fetes ningú es recorda de quines són quines i acabes destapant mitja dotzena fins arribar a la que volies.

Pel que fa els robiols és exactament igual , es fa una mostra per a cada farcit i passa el mateix .

Però tot això forma part d'aquest trull de panades que a mi m'encanta . " Pasco" no seria el mateix sense aquest trull.

I a mi el que em passa és que quan estic fent panades recordes la gent que en solia fer anys endarrera el teu costat i que avui ja no hi són . I també recordes les seves particularitats fent les panades .

La meva padrina per part de mare , no li agradava fer-les i les solia fer grosses per acabar abans i quan ja veia que hi havia un cul del bol de pèsols i carn ja començava a dir : i si en fessim una de grossa amb lo que queda i així faríem més via . No mos donarà temps a fer els robiols.

En canvi la meva padrina per part paterna si que li agradava la cuina , i a mi m'agradava veure-la amb una balança al costat pesant la bolla de pasta que es convertiria amb la panada i la bolla que es convertiría amb la tapa , no fos cosa que en sortís una més grossa que l'altra . Li agradava que totes fossin iguales. Tenia molt bona mà.

Del meu padrí patern , que va ser el ferrer de la mina de Son Fe hem heretat una rodella que també ens serveix per tallar els robiols en la seva forma i per fer la mostra.

Com veis és una preciosa eina que guardam com or.


Vos pos la recepta que feim noltros a ca nostra per si en voleu fer. L' explicació de la manera de fer-los ho podeu veure a altres blocs a on està molt ben explicat com DIT I FET o ROSSEJAT.


Estris :

· Talla pastes amb diferents mostres.

· Aprimador.

· Bol pel farcit

· Ribell per a la pasta

· Un tassó petit de ví.

Ingredients per la massa:

· 250 g de saïm ( crec que tal vegada amb 200 g bastaria)

· 200 de sucre

· 1 tassó petit de suc de taronja

· 1 o mitj tassó d’aigua.

· 2 vermells ( rovells) d’ou

· 1 ou sencer

· La farina fluixa que es beu ( més o manco 1 kg)

Farcits tradicionals:

· Confitura de Albercoc, de cabell d’àngel, de codony, de carabassa,

· Brossat amb llimona ratllada i sucre.

· Flam un poc més espès del que és normal ( 1 paquet de flam royal i 250 ml de llet).

· Crema pastissera

Altres farcits:

· Nutella

· Confitura de maduixa ( també és més espessa del normal)


Elaboració pasta:

Es fon el saïm al foc , no importa estigui completament fus ja que hi ha perill que es cremi . Quan estigui quasi fus el remenam a fí d’acabar-ho de fondre fora del foc. Dins el ribellet anam posant la resta d’ingredients manco la farina que anirem incorporant a fí de saber quan està bé la pasta. No s’ha de fényer molt , és una pasta que no vul punys ni ser massa pastada. Quan estigui llesta la posam dins un bol i l’he deixam reposar una mica .







18 comentaris:

Mercè ha dit...

Xisca!! Quina alegria!! L'altre dia vaig mirar a veure si tenies blog, però no estava enllaçat al teu nom i avui ja veig que sí! :)
I m'encantarà conèixer de la teva mà les receptes tradicionals mallorquines (entre altres). Ja et visitaré sovint. ;)
Aquests rubiols tenen mooooolt bona pinta!! Jo no n'he tastat mai! Però crec que els de brossat serien dels meus. :p
Petons!

xisca ha dit...

Hola Mercè,

Quina alegria que m'hagis visitat. Com veus em manca molt per aprendre però tira a tira. Moltes gràcies per la teva generositat , venint d'una gran cuinera com tu em fa posar la cara vermella.

Una besada ben forta

Gemma ha dit...

Uau, quin estri més antic... no l'havia vist mai però així els robiols queden molt més bonics!
Aquestes receptes tradicionals on participa tota la família (almenys a la conversa, que a la cuina... je je je...) m'encanten! Els meus farcits preferits segur que serien el brossat i la confitura de carbassa!
I les panades, també n'he tastat farcides d'espinacs i brossat molt bones!

La cuina vermella ha dit...

Estimada Xisca, ens hem quedat estorats amb l'estri que ensenyes, és una autèntica obra d'art.
El teu post ens ha semblat una meravella i l'hem fruit des de la primera frase. Gràcies per ensenyar-nos els vostres tradicions i manera de fer.
Tens un bloc meravellós.

xisca ha dit...

Hola Gemma, la veritat és que de farcits depèn de la creativitat de cadascú. Les panades són com unes petites cassoletes que couen el vapor el que tu li hagis posat .Jo tenc una amiga que en fa de llom i pebres vermells torrats i no saps el que menjes i en robiols el mateix es deixen omplir del que tu vulguis. I tots són boníssims. A mi m'agraden molt els de carabassa i el cabell d'àngel.

Hola vermells, moltes gràcies pels vostrs compliments sou molt generosos .

Aquest estri que vos ha deixat estorats i que també li ha agradat a na Gemma està fet pel meu padrí (avi que li deis voltros) que era una persona molt especial . Supòs que com que la meva padrina li agradava tant la cuina i feia aquelles panades tant maques totes iguales li volgué fer un regal i aquest va ser el seu regal a ella i també a noltros que el seguim emprant.

dolçosdesdecasa ha dit...

Hola Xisca! com ha anat la Pasqua?
Aquests rabiols han d'estar boníssims! i no cal dir que aquest estri per tallar i segellar-los és una JOIA!!!
Petó (des de comacasa-res)

xisca ha dit...

Hola Teresa,

Ha anat molt bé. Molta feina dins la cuina , però com que és per dinars i sopars amb familia es fa en molt de gust.

Esper que a tu també t'hagi anat molt bé, i que prest veurem el teu bloc algunes d'aquestes coses que fas tant bones.

Una besada ben forta.

Margarida ha dit...

Quin post més bonic, Xisca!
M'ha encantat tot, sobretot l'eina del padrí! Una autèntica joia! Com no han de quedar bonics aquests robiols!
A mi m'encanten farcits de cabell d'àngel.
una abraçada

xisca ha dit...

Hola Margarida , que contenta que t'hagi agradat a tu.
Si aquesta eina és una joia , la foto no li fa justicia . No en sé gaire de fer fotografies , això ho he de millorar i molt.

A mi també m'encanta el cabell d'àngel

paco ha dit...

hola xisca, axi en diém empanaetes, si son salades per a mi me agraden es que se omplin de çeba fregida, peró també es fán en relleno dols, les tégues tenen una pinta pressiósa, al méu blog te é contestat.....cuidaet amb la dolors, jajajjaja, qué bonísima amiga és.........paco

Maribel ha dit...

Hola Xisca,

Acab de fer la passejadeta pel teu bloc i encara no me'n puc avenir! Avui ha estat un d'aquests dies on la màgia de la vida guanya per golejada a la rutina. Gràcies al comentari que m'has deixat al meu bloc he sabut del teu i, si no vaig errada, a part de compartir gustos i aficions, compartim llaços sanguinis. Saps qui som? Si vols alguna pista mira el meu post de la recepta de la sopa de nadal.
Te volia enviar un missatge privat, però no he vist com. Si vols, dona-li el teu correu a mom pare, que pel que sé sou amics del facebook!!
Per cert, noltros també feim els crespells d'Alcúdia cada any. És un dels trets alcudiencs que encara conservam.
M'ha encantat l'anècdota i felicitacions pel teu bloc.
Seguim en contacte.

Una besada,
Maribel

xisca ha dit...

Hola Maribel,

Tens tota la raó, jo si que no me puc avenir, he, he .... Ja sé qui ets i sense veure el post , encara que me'n vaig corrents a veure'l . Ja ho pots ben dir que la màgia a vegades fa de les seves .

Estic molt contenta que ens haguem trobat i t'he de dir que el trob magnífic el teu bloc . M'ha encantat.

És clar que seguirem en contacte.

Una abraçada i una besada .

Xisca

xisca ha dit...

Maribel , acab de veure el teu post i m'ha agradat molt . I tant que compartim llaços sanguinis . Noltros també esperavem en candaletes el tio Rafel. Era un ser molt especial , oh no?

A ca nostra també segueix sent el primer plat del dinar del dia de nadal.

Estic contenta que encara faceu crespells alcudiencs.

Fins aviat

Xisca

elionor ha dit...

També has de mostrar sa de la repadrina, el solet, que en Toni ens ha d'arreglar per l'any que ve, com cada any.
T'ha quedat molt guapo...
Ara falten els crespells... venga, aquest tema m'interessa a mi.
Una besada

elionor ha dit...

Esperduts!!! Jo que entrava per dir, que lo de les mostres està molt bé, sobretot pels robiols, sisisisisisi, el solet pels de cabell d'àngel, la parreta des padrí Rincón pels de carabassa, la rodeta pels de flam, las puntades de palillo pels de brossat, etc, etc, etc, etc, perquè sobretot ens anam de la rosca. I llavor una vegada cuits, com que no hi ha plànols fets ni llistes, la pregunta és "i quins eren els de cabell d'àngel?" i la resposta sovintejant "ui, aquí estàs tu, idò, no ho sé, per mi el solet, o era sa parreta".
Que s'ha de contar tot...!!!!
Però això no ho digueu a ningú que són afers familiars.

ELS PEIXOS ha dit...

Com s´ha m´´ ha passat aquest post ??...no havia vist que en tenies un de nou , perdona maca , però jo estava esperant que surtis un de nou i ara quan hi anat a veuret , hi vist que no ho havia vist.....res de res....
Que tonta que estic...
Quina passada de post !!!
Amb pocs dies ja ho saps fer tot , oi??
A veure si ens hauras de donar clsses a nosaltres...

Ara vaig a llegir tot.
Una abraçada.

ELS PEIXOS ha dit...

Ja saps que les fotos les pots fer una mica més grans , oi??
Aixi quede´n perfectes però ho pots fer si vols....
Aquesta forma que li dona aixó que no se com es diu ...és maravellos...
Molt maco Xisca..
Moltes felicitats ....estic molt contenta que et visiti tanta gent....

xisca ha dit...

Ja t'enyorava Dolors i també els teus consells.
No et creguis que ja ho sé fer tot..que va ,encara hi ha coses que no sé com fer-ho.

T'he enviat un e-mail.

Esper la teva resposta.

Una besada ben forta

 
Creative Commons License
obra de La cuina de son fe està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a lacuinadesonfe.blogspot.com
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a http://lacuinadesonfe.blogspo t.com/.