dilluns, 5 de juliol del 2010

SORBET DE GIN AMB LLIMONADA


"l'àvia Miquela contava rondalles, sempre diferents perquè en sabia moltes: la d'en Patufet, la de sa favera o la d'en Ciuronet. Na Marieta no es cansava mai d'escoltar , però allò que li agradava més que res en el món eren les llegendes, com la de la naveta des Tudons o la de sa novia d'Algendar.......

Sa novia d'Algendar
avui serà a terra
i demà serà a mar.
Avui menja capons i gallines,
demà menjarà sardines
a la vora de la mar."

"Un somni dalt sa murada" de Margarida Cardell Torrent

L'amor és un gran afecte cap a les persones , objectes,  o coses. En el meu cas en aquesta entrada parlaré del meu amor cap a un lloc , Ciutadella i  cap a una festa , les festes de Sant Joan

Aquesta estimació ve de molt endarrera, d'avior , és un amor heretat , un enamorament del meu padrí Sebastià que ens va encomanar a poc a poc i d'aquella manera que no et dones ni compte .Era  pescador de  llagostes , i aquesta era la causa de anar-se'n cada estiu a Ciutadella . Quan era un infant i feia de mariner a la barca del seu padrí i quan ja era més gran i era ell el patró. Era una persona afable, riolera , amb bon humor i sobre tot bona persona. Tots noltros esperàvem sempre les seves històries , les de veritat i les de mentida.
Aquells "contes de cagallones", que no s'acabaven mai i que sempre li havíem de recordar a on havia finalitzat la darrera vegada , els personatges sempre anaven passant per a diferents pobles i ciutats , com la de Liorna (Livorno) a on les fonts rajaven " coca cola" i "fanta" i on les faroles eren de caramel,.... i també el nombre de personatges anava creixent , o quan ens contava com de ben petit anava a fer feina a la barca del seu padrí i que en arribar a Port la seva feina era , anar a peu de " lloc " en "lloc"  ( casa del camp , com li diuen a Menorca) per bescanviar el peix per productes de la terra, i que ell en trobà infants que jugaven no es podia contenir i s'aturava per a jugar amb ells , cosa que després li comportava un càstig per part del padrí. Sempre ens deia : " A Ciutadella , la gent és més moderna , allà els nuvis poden anar aferrats no només del bracet com per aquí" . Ens parlava dels tarongers del pati de Cal Bisbe, i de com es rentava a la font del Born per anar al "casino" a ballar.

Si hagués estat pel meu padrí ma mare i tota la família hauríem anat a viure a Ciutadella , però la meva padrina mai volgué deixar Alcúdia i Mallorca, i el meu padrí que estimava la seva dona i la seva família renunciar a viure-hi , però mai oblidà Ciutadella . Sempre va tenir el cor xapat entre Alcúdia i Ciutadella. Quan ja era més gran , els seus fills el convidaren anar en barca a Ciutadella i ell no s'ho pensà dues vegades , es va anar a comprar ensaïmades i embarcar cap allà, però quan va tornar va dir que no hi tornaria  mai més ja que els seus amics i coneguts ja no hi eren i per a ell ja no era el mateix.

Allà encara tenim família i sempre un poc abans de Sant Joan ens demanen si enguany hi anam , durant molts anys he anat a Sant Joan i sempre al manco un pic he d'anar a tocar mare a Ciutadella, i heu de creure que quan entram amb el vaixell dins el Port el meu cor s'exaimpla i quan pujo les escales de baixa mar em sembla que estic a casa i com no sempre , sempre record el meu padrí i penso les vegades que ell va pujar aquella mateixa escala.

Ara ja fa uns anys que no hi vaig , però sempre quan comença el juny tenc a Sant Joan present i també a Ciutadella . M'imagino els tocs de flabiols que ja es deuen sentir per tots els carrers i com Ciutadella es prepara per a començar a viure un altre Sant Joan. Enguany ha estat diferent ja que ni tant sols ho he pogut veure des de la televisió ja que no em trobava a les illes , però el dia 25 de Juny ( Sant Joanet) vaig poder veure "els jocs des Pla" que tornàven a fer a IB3 , mostraven imatges de la festa de Sant Joan dels anys 50 i jo em vaig imaginar que una d'aquelles persones que es veien era el meu padrí. No ho vaig poder veure tot , i la meva germana em va contar que ella havia enviat un missatge dient que el meu padrí tenia una "carota" sencera  , i els comentaristes feren menció d'aquest missatge demanant-se que havia estat d'aquella carota.

A Ciutadella , el dia 23 de juny està ple de " berenetes" a casa d'amics ciutadellencs on a més de menjar també hi ha el gin  amb llimonada , és un dels protagonistes d'aquestes festes , com també les avellanes , les dolces mullades amb anís de les convidades del caixer senyor als altres caixers, de canyes verdes , de caragols  , de replecs , de "rronses" , de tocs de flabiol, de jaleo , ..... Encara que s'ha de dir , que les festes no són només "gin amb llimonada" ,les festes són un sentiment i respecte per els cavalls, cavallers i caixers , per  a mi les festes no són anar fins a dalt de gin amb llimonada sinó anar seguint els protocols i  disfrutar-les molt . La primera vegada que vaig anar a un Sant Joan tenia cinc anys , i recordo el meu padrí demanant capadetes els cavallers per a poder-me emmirallar i així demanar el desitj de tornar l'any vinent.

Ara som jo que pens que l'any vinent hi aniré amb el meu fill de sis anys .Són unes festes pageses , organitzades per la junta de caixers i esper que sigui així durant molts anys.

Ahir vàrem tenir dinar familiar per a celebrar el sant de ma mare , que és Joana i la vinguda nostra del Delta amb un bon arròs de marisc i carn fet amb arròs que havíem duit d'allà. Com que teníem els " pastissets" no menorquins sinó del delta com a postre que havíem duit vaig pensar fer un sorbet de gin amb llimonada per a poder celebrar una mica la festa .



Si el voleu fer , haureu de preparar :

INGREDIENTS :

  • 1/2 litre d'aigua.
  • 200 gr. de sucre
  • 4 llimones
  • 2 clares d'ou
  • gin xoriguer
ELABORACIÓ:
Es bull 15 minuts l'aigua amb el sucre. Es suquen les llimones i s'afegeixen a la mescla anterior.  Es pugen les clares d'ou a punt de neu i també s'incorporen .Es posa tot dins la gelera fins que es refredi . Es mescla i es posa al congelador , tenint cura d'anar remenant de tant en quant perquè no es geli. S'afegeix un rajolí o un raig , segons el gust de cadascú de gin. 

Si voleu granissat enlloc de sorbet no heu d'afegir les clares d'ou.


 Si qualque dia anau a les festes de Sant Joan i teniu ocasió heu d'anar a veure la sarsuela constumista escrita a l'any 1885 per Joan Benejam i música del mestre Francesc Rosselló Sintes ( mestre Russó ). S'estrenà el 28 de juliol de 1885 I des de llavors es representa cada any abans de les festes de Sant Joan.  En ella apart del fet principal que és l'amor entre en Bartomeu i na Francisca, fa esment dels costums del passat , el present amb l'escenificació dels actes principals de les Festes amb la presència dels cavallers , del venedor d'avellanes ( en Toni que era conegut per en " Carrelet") i també el futur que es veu representat per l'amor entre en Bartomeu i na Francisca , els quals es suposa es casen i donen pas a una nova generació.

  • " Sa sort meva és complerta , complert es meu desig; que des de que m'estima som s'homo més feliç"-Bartomeu
  •  "  Benhaja aquella festa, sa Festa de SANT JOAN , que vaig obrir es meu cor a un amor lleial"- Francisca.
  • " Me'n vaig a vendre faves, anous i cacauets; guardau sempre memòria , memòria d'aquest fet."- Toni
 ( Foc i Fum )
Córrer abraçats
Un  botet ...per favor!!!!








 Primer toc de flabiol

Jo sent com reçona
es tambor i es fabiol,
no hi ha res a sa vida
que em doni tan bon consol.

Per fer gins amb llimonada
diuen que som avencs,
capells i avellanes
feim bulla es ciutadallencs.

I hem de viure ses festes
des poble més gran,
neixen aquestes festes,
ses festes de Sant Joan.


Visca Sant Joan !!!!!!!








47 comentaris:

Gemma ha dit...

Tinc pendent anar a Menorca per Sant Joan i gaudir de les festes de Ciutadella... He estat a les festes d'altres pobles però em falta la més grossa!
Segur que la teva mare va quedar encantada amb aquesta celebració, entre els pastissets del Delta i aquesta "pomada" tan bona ;)

xisca ha dit...

Hi has d'anar , les altres també estan bé sobre tot la de Ferreries però com les de Ciutadella cap. Avui en dia ja està molt massificat , la veritat és que m'agradava més abans quan no hi havia tanta gent, però.... Els pastissets del Delta van ser molt bons i el sorbet també , en quan pugui tenir qualque foto faré l'entrada del Delta.

Si vas a Ciutadella i et senten demanar una " pomada" , ai , ai els ciutadellencs . Diran aquesta és de maó o de Mallorca , ells no ho diuen ni en broma , je,je,...

És molt refrescant , jo només em poso un rajolí però hi queda molt bé amb la llimona.

Una abraçada

Ricard Sampere ha dit...

Escrius molt be i m'agrada la teva narrativa... quasi m'imaginava veien-te amb el teu padrí... Es com si el text fos il·lustrat amb imatges... Una abraçada.

Mesilda ha dit...

Que entrada mas bonita y emotiva,a mi tambien me encantaban las historias y las canciones antiguas,no tengo la suerte de conocer Menorca,pero la fiesta de San Juan por aqui tambien esta muy masificada,las playas estan arrebosar de gente,pero me encanta esta fiesta y lo que conlleva,la noche de las brujas,el solsticio del verano.....a mi hijo el mayor le puse Juan,es mi nombre preferido.
Besets.

xisca ha dit...

Carai Ricard , moltes gràcies pel teu compliment i estic contenta que t'hagi agradat , per a mi és una festa molt especial i la veritat és que m'esforç per a poder transmitir el que jo sí que veig amb imatges. Una abraçada.


Hola Mesilda , si es una pena lo de la masificación pero es verdad que es una noche especial . Si algún dia tu hijo tiene la oportunidad de ir a celebrar su fiesta a Ciutadella seguro que le gustará mucho.

Una abraçada

ELS PEIXOS ha dit...

Hola Xisca !!!!
Estic avergonyida de no entrar en el teu bloc tan bonic....
Quines explicacions més maques i quan que m´agrada llegir.te .Cada vegada que entro tinc més ganes de venir , però aquest any tampoc puc ...
Molt maco tot el que ens expliques....!!!!!

Si en Ricard diu que escrius bé ...pensa que ell més que ningú hi entenc molt ...un dia ja t´explicare perquè....:-))))

Un petó ven fort ...maca.

xisca ha dit...

Hola Dolors,

Noltros si que t'enyoram i ja esperam que sigui el setembre per a poder entrar al teu. Que bé que t'hagi agradat, ara la que està avergonyida som jo, ja m'explicaràs perquè hi enten tant el Ricard....:)))

Quina pena que no puguis venir , però esper que l'any que vé si , eh!!!!

Una aferrada pel coll i cuida't molt.

Francesc ha dit...

Has escrit un post preciós i entranyable. No conec Menorca i mira que m'agradaria anar-hi!! Ciutadella ha de ser preciosa. Segur que el teu sorbet és molt millor que la meua "orxata" d'arròs. Besades

Catypol ha dit...

Visca Sant Joan!! I no hi ha res que perdonar, el relat i el sorbet (i també les fotos) son molt bons, m’agrada’t molt. Un petó.

xisca ha dit...

Benvolgut Francesc, pots estar segur que la teva orxata d'arròs és una proposta a tenir encompte i com t'he dit , la penso fer . Ja et diré si ens ha agradat. Has d'anar a Ciutadella , és una ciutat molt polida i la gent també , estic segura que t'agradaria molt.
Una besada.

Hola Caty, moltes gràcies . Estic contenta que t'hagi agradat . Tu si que tens imatges de Sant Joan , eh??? és la festa més polida i "guapa" no ho trobes???

Una besada ben forta.

Visc a la Cuina ha dit...

Que bonic el que expliques! Tinc pendent anar a aquestes festes tan guapes de Sant Joan, algun dia serà! El gin amb llimonada ha de ser boníssim!

MªJose-Dit i Fet ha dit...

Que maco tot això que ens escrius, m´agrada molt com ho fas...i la recepta també...petonets

Fem un mos ha dit...

Que bo que es el gin amb llimonada, això si amb gin Xoriguer, no es lo mateix amb un altre ginebra, molt maca i emotiva l`història
Petons

xisca ha dit...

Visca a la cuina , hi has d'anar està molt bé , jo et recomano que abans t'informis una mica a la pàgina de l'Ajuntament o d'altres dels protocols. I vigila amb els cavalls. Una abraçada

Hola Mª José , moltes gràices pels teus compliments. Probeu i veuràs que bo que és el gin amb llimonada , si li poses un poc d'herbasana , boníssima ( allà en diuen " pellofa"). Si el proves ja em diràs. Una aferrada pel coll

xisca ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
xisca ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Maribel ha dit...

Tiroriiii!!
M'encanta Menorca! Noltros hi solem anar per Sant Bartomeu a les de Ferreries però a les de Ciutadella no hi hem anat mai, les trobo, com dius, un poc massificades.
T'ha quedat un post molt "guapo" per la recepta, pel que contes i per com ho contes.
Ai!! els contes de "cagallones" on totes les coses eren enormes, descomunals! N'he sentit parlar tant d'ells! Me n'he enrecordat molt del tio Sebastià, el "coleguilla" del meu padrí.
Encara tenim una botella de Xoriguer sense encetar de la darrera vegada que hi anàrem. Crec que ha arribat l'hora de obrir-la i ens farem el teu sorbet i.. qualque ginet!
Una besada!

xisca ha dit...

Hola Maribel, és cert entre el teu padrí , el tio rafel i el meu formaven un bon trio però no el de "la , la ,la" , s'ho passaven bé i ens ho feien passar bé.

Les de Ferreries són les que més m'agraden després de les de Ciutadella , i tal vegada enguany hi anem amb el meu fill . Em fa molta il·lusió que ho vegi. Veurem!!!!

Si el fas ja em diràs que tal.

Una besada ben forta

xisca ha dit...

Ai, Sion . No havia vist el teu comentari . És que no em va molt bé , no sé que ha passat. Tens tota la raó , aquest sorbet s'ha de fer amb gin xoriguer amb els altres no és bo.

Una abraçada

Margarida ha dit...

Una entrada molt maca, gairebé ens has fet reviure amb tu tots els teus records!
Aquest éx un viatge qeu tenim pendent tota la famaília, perquè una de les meves filles sempre ha estat una enamorada de Menorca, i del Cris Juanico!!! La cançó "Què fan els cavalls per Sant Joan????" l'hem sentit al cotxe mils de vegades!

Una pregunta: quina diferència hi ha entre el gin normal i el gin xoriguer? No tenen el mateix gust?

Una abraçada

paco ha dit...

xisca faltava el méu comentari, peró per el moment no puc possarlo, problemes de coordinació... disculpa xisca, pronte estaré bé.......paco

crismas ha dit...

Preciosa entrada!!! los recuerdos de la infancia perduran siempre...una historia muy emotiva.
Besos

xisca ha dit...

Hola Margarida , jo també som una fan del Cris Juanico fa dos anys va venir a la biblioteca i va fer un concert una mica més intimista al pati. Hi heu d'anar , encara que avui en dia hi ha molta ,molta de gent. Si hi anau jo vos recomano quan la revetlla de Sant Joan ( dia 23) cau en dilluns , ja que el diumenge anterior és el dia d'es be i així veurieu tota la festa completa, els festers, la vetlla des be , el diumenge des be.... són quatre dies de festa. Es diumenge des be també és molt polit i sempre hi ha molt manco gent que el dia de la revetlla .

El gin xoriguer té un gust especial no és igual que els altres gins , si pitges la paraula " gin xoriguer" que hi ha els ingredients et durà a un enllaç de la casa xoriguer que és la que el fabrica . Apart de les baies de ginebró ( a Menorca no n'hi ha i les duien de Mallorca) tenen una mescla d'altres espècies que encara avui en dia es guarden en secret i és el que li dóna aquest gust especial . Avui en dia encara es fa completament artesanal , com un temps i el combustible segueix sent la llenya. Té un gust molt característic. Ara quan vàrem ser el delta , vaig voler fer el sorbet ja que un dels companys és Joan i no en vaig poder trobar .

Jo et recomano que el facis en gin xoriguer , mai l'he fet amb cap altre.

Una abraçada

xisca ha dit...

Hola estimat Paco, no has de demanar disculpes de res , només faltaria. Estic molt contenta que ens visites i quan et vengui bé , que segurament serà ben prest , ja ens deixaràs els comentaris.

Cuida't molt i una abraçada ben forta

xisca ha dit...

Hola Cris, la veritat és que en tenc molts de records de la infància i de Sant Joan , però no ho podia posar tots. No sé si ha quedat una mica massa personal , però és que no puc pensar en Ciutadella i no pensar amb el meu padrí . Una abraçada

Joan Benlloch ha dit...

Aquest sorbet de gin amb llimonada és perfecta per a aquesta nit a les deu de la nit ... espero.

xisca ha dit...

hola Oteador de los Mercados, ja em diràs si t'ha agradat . Has d'emprar gin xoriguer , que sinó no surt igual. Una abraçada

Gemma ha dit...

I com en diuen a Ciutadella de la pomada?

xisca ha dit...

gin amb llimona o ginet, si dius pomada , bono serà gross, je,je....

Ricard Sampere ha dit...

Per al•lusions....:)). Quan la Dolors (Els Peixos) diu que “hi entenc molt”, ho diu simplement perquè em té estimació, però es confon en el meu nivell formatiu. Si que a nivell tècnic, soc una persona amb formació, però no pas a nivell literari i ella es pensa que si ... Això no treu que no sàpiga valora la teva capacitat narrativa...

xisca ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
xisca ha dit...

Hola Ricard, no et preocupis " la broma" perquè així m'ho vaig pendre jo , va quedar aqui. Jo valoro molt la teva opinió tant si tens coneixements literaris com si no , quan ho vaig fer no tenia cap intenció literària , però si he de ser sincera em va agradar molt el teu comentari. Una abraçada ben forta

Petita cuina ha dit...

Hola!!! ara em pendria aquest granissat amb aquesta caloreta que fa...

No l'he feta mai, o sigui que em posaré mans a l'obra!!

mercè ha dit...

Caram xisca, m'has fet reviure la imatge que tinc de Ciutadella. Jo hi he estat 2 cops a Menorca i n'estic enamorada, però sobretot de Ciutadella i el seu port. Has fet un escrit molt descriptiu i clar.Felicitats per saber transmetre tan bones sensacions!Una abraçada sincera.

Mesilda ha dit...

Xisca,nosotros tambien hacemos el all-i-oli con patata y ajo,sobre todo para acompañar un plato de hervido...esta buenisimo.
Besets y buen fin de semana.

Anònim ha dit...

Josepb. -Menja de bacallà-

Una festa que estic pendent de fer algú dia... espero que no quedi com a "llegenda" i poguer-ho fer algú día realitat.
Bona festa, sens cap dubte Xisca¡¡
Josepb. -Menja de bacallà-

Teresa ha dit...

Quin post més bonic! Xisca, tens gairebé un any per endavant... Sant Joan 2011 ! per organitzar una trobada de blocaires... ja veus que a tots ens agradaria!!! ... és broma eh?
Un petonàs!

Anònim ha dit...

No coneixia el teu blog, a partir d'ara et segueixo.
Em quedo una estona chafardejant.
Salut.

xisca ha dit...

Moltes gràcies a tots ,

A tu Josepb ( Menja de bacallà) esper que no es quedi en una llegenda , jo et recomano que hi vagis , crea adicció. Una abraçada

Ai Teresa!!!! ja m'agradaria ja , je,je.... No se si pel 2011 però si puc més endavant ja et diré coses, je,je... Una abraçada ben forta

Hola Mr. Blogger , benvingut a ca nostra , em vaig a fer una volteta pel teu blog. Una abraçada

Xavier ha dit...

Uep, com estàs?
Perdona el retard... Espere que veuràs ací el missatge.

El blat de xeixa el compre al mercat ecològic de Santa Maria que fan cada diumenge. És d'un pollencí que tenen una empresa que es diu Arc al Cel. Per ventura el pots aconseguir a Pollença que et para més prop.

El pa negre (com es deia més genuïnament a Mallorca) o moreno (com diu majoritàriament ara la gent) té sal, però molt poqueta per a la quantitat de farina i d'aigua que té. Per tant, encara que té una mica de sal, el pa parà dolç (o fat, com dieu per la Roqueta!).

Posa'ns les teues receptes de pa... jo fa pot que comencí i m'agrada bona cosa!!!

Besets

Per anar fent gana ha dit...

HOLA !!! m'afet molta gracias legir , som de maó y he vist que es gin enb llimonada que aqui en deim pomada sensa que se m'os envadi ningu . la has fet ben divertit , una histroia ben polida
una abr´çada en gust de pomada
o si vol gin en llimonada
una besade

Massitet ha dit...

Benvolgut, benvolguda:
Et deixo aquest missatge per fer-te saber que he inclòs un enllaç del teu bloc al nostre, Olleta de verdures. Resulta que tenim una secció del bloc on incloem tots els blocs de cuina en català que coneixem, i allà l’hem posat. Si no et fa gràcia constar-hi, si us plau feu-nos-ho saber, val? No volem posar-hi a ningú que no vulgui ser-hi!
I felicitats pel bloc. Ara mateix vaig a donar-li un cop d’ull…

xisca ha dit...

Benvingut a ca nostra Massitet, i tant que em fa gràcia . Jo el visito moltes vegades al vostre bloc i és un bloc de referència dins el món blocaire .

I tant que hi vull ser , moltes gràcies .

Una abraçada des de les illes.

xisca ha dit...

Benvinguda M.E.E.G.,

Ara fa poc van ser a Menorca , a Mercadal a les festes de Sant Nicolau i per tot llegia " POMADA GRANISSADA" i vaig pensar que dient pomada pots ser de tots els llocs excepte de la meva estimada Ciutadella.

He de dir que Maó també m'agrada encara que per altres raons tenc el cor ciutadellenc.

Merci pels teus compliments i estic contenta que t'hagi agradat.

Una besada amb gust de "ginet".

Ricard Sampere ha dit...

Hola... Com ja saps entro sovint al teu blog... I ja fa molt que no renoves... :). Es per donar-te ànims... Salut!!. Ricard

ELS PEIXOS ha dit...

Hola Xisca ....com estas ??
No sabem de tu i ja estem patín ...estas bé ??
A mi em costa molt tornar-hi pot ser et passa a tu el mateix??
Un petó maca.

xisca ha dit...

Hola Ricard i Dolors,

Gràcies per a preoupar-vos per a mi , no em passa res més que tenir un poc de vessa, mandra que li deis voltros.

I és cert que he tengut el bloc una mica abandonat però és que tenia la càmara de fer fotos espatllada.

Moltes gràcies per a visitar-me i animar-me a tornar a començar.

Una abraçada a tots dos

 
Creative Commons License
obra de La cuina de son fe està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a lacuinadesonfe.blogspot.com
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a http://lacuinadesonfe.blogspo t.com/.