SORBET DE GIN AMB LLIMONADA

"l'àvia Miquela contava rondalles, sempre diferents perquè en sabia moltes: la d'en Patufet, la de sa favera o la d'en Ciuronet. Na Marieta no es cansava mai d'escoltar , però allò que li agradava més que res en el món eren les llegendes, com la de la naveta des Tudons o la de sa novia d'Algendar.......

Sa novia d'Algendar

avui serà a terra

i demà serà a mar.

Avui menja capons i gallines,

demà menjarà sardines

a la vora de la mar."

"Un somni dalt sa murada" de Margarida Cardell Torrent

L'amor és un gran afecte cap a les persones , objectes,  o coses. En el meu cas en aquesta entrada parlaré del meu amor cap a un lloc , Ciutadella i  cap a una festa , les festes de Sant Joan

Aquesta estimació ve de molt endarrera, d'avior , és un amor heretat , un enamorament del meu padrí Sebastià que ens va encomanar a poc a poc i d'aquella manera que no et dones ni compte .Era  pescador de  llagostes , i aquesta era la causa de anar-se'n cada estiu a Ciutadella . Quan era un infant i feia de mariner a la barca del seu padrí i quan ja era més gran i era ell el patró. Era una persona afable, riolera , amb bon humor i sobre tot bona persona. Tots noltros esperàvem sempre les seves històries , les de veritat i les de mentida.
Aquells "contes de cagallones", que no s'acabaven mai i que sempre li havíem de recordar a on havia finalitzat la darrera vegada , els personatges sempre anaven passant per a diferents pobles i ciutats , com la de Liorna (Livorno) a on les fonts rajaven " coca cola" i "fanta" i on les faroles eren de caramel,.... i també el nombre de personatges anava creixent , o quan ens contava com de ben petit anava a fer feina a la barca del seu padrí i que en arribar a Port la seva feina era , anar a peu de " lloc " en "lloc"  ( casa del camp , com li diuen a Menorca) per bescanviar el peix per productes de la terra, i que ell en trobà infants que jugaven no es podia contenir i s'aturava per a jugar amb ells , cosa que després li comportava un càstig per part del padrí. Sempre ens deia : " A Ciutadella , la gent és més moderna , allà els nuvis poden anar aferrats no només del bracet com per aquí" . Ens parlava dels tarongers del pati de Cal Bisbe, i de com es rentava a la font del Born per anar al "casino" a ballar.

Si hagués estat pel meu padrí ma mare i tota la família hauríem anat a viure a Ciutadella , però la meva padrina mai volgué deixar Alcúdia i Mallorca, i el meu padrí que estimava la seva dona i la seva família renunciar a viure-hi , però mai oblidà Ciutadella . Sempre va tenir el cor xapat entre Alcúdia i Ciutadella. Quan ja era més gran , els seus fills el convidaren anar en barca a Ciutadella i ell no s'ho pensà dues vegades , es va anar a comprar ensaïmades i embarcar cap allà, però quan va tornar va dir que no hi tornaria  mai més ja que els seus amics i coneguts ja no hi eren i per a ell ja no era el mateix.

Allà encara tenim família i sempre un poc abans de Sant Joan ens demanen si enguany hi anam , durant molts anys he anat a Sant Joan i sempre al manco un pic he d'anar a tocar mare a Ciutadella, i heu de creure que quan entram amb el vaixell dins el Port el meu cor s'exaimpla i quan pujo les escales de baixa mar em sembla que estic a casa i com no sempre , sempre record el meu padrí i penso les vegades que ell va pujar aquella mateixa escala.

Ara ja fa uns anys que no hi vaig , però sempre quan comença el juny tenc a Sant Joan present i també a Ciutadella . M'imagino els tocs de flabiols que ja es deuen sentir per tots els carrers i com Ciutadella es prepara per a començar a viure un altre Sant Joan. Enguany ha estat diferent ja que ni tant sols ho he pogut veure des de la televisió ja que no em trobava a les illes , però el dia 25 de Juny ( Sant Joanet) vaig poder veure "els jocs des Pla" que tornàven a fer a IB3 , mostraven imatges de la festa de Sant Joan dels anys 50 i jo em vaig imaginar que una d'aquelles persones que es veien era el meu padrí. No ho vaig poder veure tot , i la meva germana em va contar que ella havia enviat un missatge dient que el meu padrí tenia una "carota" sencera  , i els comentaristes feren menció d'aquest missatge demanant-se que havia estat d'aquella carota.

A Ciutadella , el dia 23 de juny està ple de " berenetes" a casa d'amics ciutadellencs on a més de menjar també hi ha el gin  amb llimonada , és un dels protagonistes d'aquestes festes , com també les avellanes , les dolces mullades amb anís de les convidades del caixer senyor als altres caixers, de canyes verdes , de caragols  , de replecs , de "rronses" , de tocs de flabiol, de jaleo , ..... Encara que s'ha de dir , que les festes no són només "gin amb llimonada" ,les festes són un sentiment i respecte per els cavalls, cavallers i caixers , per  a mi les festes no són anar fins a dalt de gin amb llimonada sinó anar seguint els protocols i  disfrutar-les molt . La primera vegada que vaig anar a un Sant Joan tenia cinc anys , i recordo el meu padrí demanant capadetes els cavallers per a poder-me emmirallar i així demanar el desitj de tornar l'any vinent.

Ara som jo que pens que l'any vinent hi aniré amb el meu fill de sis anys .Són unes festes pageses , organitzades per la junta de caixers i esper que sigui així durant molts anys.

Ahir vàrem tenir dinar familiar per a celebrar el sant de ma mare , que és Joana i la vinguda nostra del Delta amb un bon arròs de marisc i carn fet amb arròs que havíem duit d'allà. Com que teníem els " pastissets" no menorquins sinó del delta com a postre que havíem duit vaig pensar fer un sorbet de gin amb llimonada per a poder celebrar una mica la festa .

Si el voleu fer , haureu de preparar :

INGREDIENTS :

• 1/2 litre d'aigua.
• 200 gr. de sucre
• 4 llimones
• 2 clares d'ou
• gin xoriguer

ELABORACIÓ:

Es bull 15 minuts l'aigua amb el sucre. Es suquen les llimones i s'afegeixen a la mescla anterior.  Es pugen les clares d'ou a punt de neu i també s'incorporen .Es posa tot dins la gelera fins que es refredi . Es mescla i es posa al congelador , tenint cura d'anar remenant de tant en quant perquè no es geli. S'afegeix un rajolí o un raig , segons el gust de cadascú de gin. 

Si voleu granissat enlloc de sorbet no heu d'afegir les clares d'ou.

 Si qualque dia anau a les festes de Sant Joan i teniu ocasió heu d'anar a veure la sarsuela constumista escrita a l'any 1885 per Joan Benejam i música del mestre Francesc Rosselló Sintes ( mestre Russó ). S'estrenà el 28 de juliol de 1885 I des de llavors es representa cada any abans de les festes de Sant Joan.  En ella apart del fet principal que és l'amor entre en Bartomeu i na Francisca, fa esment dels costums del passat , el present amb l'escenificació dels actes principals de les Festes amb la presència dels cavallers , del venedor d'avellanes ( en Toni que era conegut per en " Carrelet") i també el futur que es veu representat per l'amor entre en Bartomeu i na Francisca , els quals es suposa es casen i donen pas a una nova generació.

• " Sa sort meva és complerta , complert es meu desig; que des de que m'estima som s'homo més feliç"-Bartomeu

•  "  Benhaja aquella festa, sa Festa de SANT JOAN , que vaig obrir es meu cor a un amor lleial"- Francisca.

• " Me'n vaig a vendre faves, anous i cacauets; guardau sempre memòria , memòria d'aquest fet."- Toni

 ( Foc i Fum )

Córrer abraçats

Un  botet ...per favor!!!!

 Primer toc de flabiol

Jo sent com reçona
es tambor i es fabiol,
no hi ha res a sa vida
que em doni tan bon consol.

Per fer gins amb llimonada
diuen que som avencs,
capells i avellanes
feim bulla es ciutadallencs.

I hem de viure ses festes
des poble més gran,
neixen aquestes festes,
ses festes de Sant Joan.

Visca Sant Joan !!!!!!!