HOMENATGE A SANTI SANTAMARIA

Quan Starbase del bloc  decuina.net ens va convidar a fer un homenatge a Santi Santamaria em va fer molta il·lusió apuntar-me a aquest homenatge d'un gran cuiner com era en Santi Santamaria , tot i que sabia que no tenia càmera per a poder retratar la recepta y que a més tenia molt poc temps per a poder fer-la . Tal vegada la forma de dir les coses és el que produïa rebuig pel que defensava , no era politicament  correcte. Jo pens que s'ha de poder defensar les teves idees sense ofendre als altres, però he de confessar que jo estic d'acord amb part del que ell defensava, crec que en certes coses no anava desencaminat.

Vaig decidir fer aquesta Terrina de pebre vermell aromatitzat amb estragó que vaig trobar el seu bloc. La vaig triar perquè s'empra el pebre vermell o pebrot que és un dels productes com la tomàtiga que varia molt el seu gust si és acabat de collir de l'hort o pel contrari és comprat.

La recepta la podeu trobar el seu bloc . Jo l'he decorada una mica diferent i em vaig decidir per fer racions individuals. Vàrem emprar oli que enguany hem fet de les nostres olives i enlloc de sal grisa vaig emprar sal d'olives negres .

Perdonau per la fotografia però està feta amb la càmara del meu fill que és de Toys Story  3. Però no volia faltar a la meva paraula d'afegir-me a aquest homenatge.

Gràcies Starbase per aquesta magnífica idea .


Fins sempre , Santi.

MATANCES , MATANCERES I MATANCERS

"Sentia el plor d'una criatura petita a la granja de veïnat, i també sentia  a la mare que, per adormir-la, li cantava una hermosa tonada del país, molt monòtona, molt trista, molt àrab. Però aleshores, unes altres veus no tan poètiques em recordaren la part grotesca de Mallorca. Els porcs em van despertar...." Aquestes són les paraules de Georges Sand al seu llibre " Un hivern a Mallorca" una estada de gairebé 100 dies, de desembre de 1838 a gener de 1839 de George Sand ,els seus dos fills i Chopin. Aquell país que per a ella anava enrere més de 300 anys , encara que elogiava el paisatge i no els seus habitants. Probablement tenia raó vist des de la perspectiva d' una parisenca a qui li agradava dur vestimenta masculina i fumar en pipa .

En Chopin enlloc de millorar de la seva malaltia empitjorava . Segurament vàren ser victimes del tòpic de que un hivern a Mallorca és molt més calurós del que és en realitat , un hivern cru i mal de passar i a més es degueren trobar amb uns habitants que passaven fam , austers , de mal caràcter i a qui no li agradaven gens ni mica les estrafolàries maneres d'aquela dona mascle i aquell home que estava malalt sense saber si allò que tenia era contagiós o no. Segurament no s'imaginaven el que trobarien el que es desprén de les paraules de Chopin a una carta enviada als seus amics:
 

"Som a Palma, entre palmeres, cedres, àloes, tarongers, llimoneres, figueres i magraners, els arbres que el Jardí de les Plantes no té sinó gràcies a les seves estufes. El cel és de turquesa, el mar, blau; les muntanyes, de maragdes. L'aire? L'aire és justament com el blau del cel. Tot el dia el cel brilla, i tothom es vesteix d'estiu, ja que fa calor. De nit, hores i hores se senten cançons i sonar de guitarres. Les cases tenen balcons enormes, dels quals pengen els pàmpols, i els seus murs daten dels àrabs... la ciutat, com tot quan hi ha aquí, recorda Àfrica... Amb una paraula, una vida deliciosa!" .

I així el dia 13 de febrer de 1839 salparen amb "El Mallorquin" cap a Barcelona amb una important càrrega de porcs i quatre passatgers com a excés de càrrega."És emocionant l'esment i la tendresa amb què són tractats aquests cavallers (no parlo dels passatgers) i l'afecte amb què se'ls deixa a terra", deixà escrit Sand al recull de memòries Un hivern a Mallorca , m'imagim que irònicament.

I així segurament era , el mallorquí a qui venera és al porc , del porc se'n aprofita tot , i quan dic tot és tot. Encara ara , és un dels animals a qui es venera , d'ell se'n treu  el saïm ( que seria de l'ensaïmada sense aquest ingredient) , la sobrassada , el botifarró, el camaiot , la varia , els ossos salats per fer bollit , els raïssons, el saïm vermell ( aquest si que ja és l'aprofitament de l'aprofitament), les llangonisses......Com veis l'amor que tenien els mallorquins pels porcs era molt superior en aquell moment que el turisme selecte com podia ser la estada d'aquella escriptora i aquell músic per molt importants que fossin. 

Tota aquesta introducció només és per mostrar-vos un dels productes que es treuen de la matança com  és el saïm vermell ,  un temps escampat damunt el pa i millor si el pa era calent , torrat al caliu era un dels berenars més bons del que gaudien els infants  , també s'emprava i s'empra per al sofregit quan començam unes sopes mallorquines......

En aquesta entrada vos faré cinc cèntims d'aquest saïm i a la propera vos mostraré el plat, un poc de misteri sempre convé.

Una vegada s'han cuit dins la caldera els botifarrons i els camaiots es lleva del foc i quan ha refredat a l'aigua s'ha format una crosta de greix , amb un cullerot l'anam llevant i posant dins una olla , la posarem al foc i la farem bullir , una vegada l'aigua s'hagi evaporat queda el saim vermell que es posa dins potets i es guarda per a l'hivern . Normalment es menja damunt el pa torrat quan encara està calent. Avui en dia com que ja hi ha molta gent que no fa matances es pot comprar a les botigues, he de dir que jo ,tot i ser néta d'un mariner que ens els mesos de mala mar com era el novembre i desembre feia de matancer , no m'agrada veure com maten el porc , som d'aquelles que s'estimem més estar a la cuina i no veure molta cosa del que passa a defora fins que arriba l'hora de fermar la sobrassada o les llangonisses , també he de dir que no m'importa fer els budells nets o cosir-los , però normalment sempre arribo quan el porc ja és mort i del seu cos ja se'n ha fets trossos.

El nostre grup d'amics solem fer matances cada any , encara que com que som molts a repartir i només tenim un porc l'únic que feim són sobrassades , llangonisses i botifarrons i una vegada feta "la perxa" ( la foto de dalt de tot és una de les d'enguany) ens la repartim com a bons germans i també feim saïm i saïm vermell . A ca nostra no som molt d'enprar-ne encara que n'hi ha un del grup que tot i ser francès com na Georges Sand li encanta , i molts de vespres menja el seu pa torrat amb saïm vermell per damunt. Mirau que contenta que està na Cati (la seva dona) amb els botifarrons.

PASTIS DE MONIATO

El moniato , aquesta arrel tuberosa a vegades dóna la impressió que és menystinguda, és un dels aliments que ha estat i és fonamental per a combatre la desnutrició , sobre tot la infantil . És una vertadera font de salut amb propietats antioxidant el que fa que sigui efectiu contra malalties com el càncer o això és el que diuen . Fins i tot , va ser l'aliment escollit pel  Programa VITA A     ( Vitamina A per Àfrica) i així a l'any 2001 es van introduir varietats de moniato ataronjat a països del continent africà, aquesta iniciativa peruana per alleujar la deficiència de vitamina A ha obtingut premis però el més important és que ha tengut molts bons resultats , ha servit perquè molts nins amb problemes de nutrició i en manca d'aquesta vitamina tant important hagin aconseguit alleugerir  i fins tot eliminar la seva mancança  ,100 grams de moniato ataronjat es veu que són  suficient .

Té el seu origen a la Selva del Perú, Mèxic i Centreamèrica i els espanyols la conegueren abans que la patata i la dugueren a Europa i Àsia.

A mi em recorda  a una llaminadura que de ben petita en donaven, encara en faig i m'agrada  més que les  "xuxes", es talla el moniato en llesques primes i es fregeixen i una vegada fregides es posa sucre al damunt i a gaudir.  Al forn són una autèntica delícia i la confitura de moniato mmmhhhhhhhh!!!!!!.

Aquest pastís de moniato el faig cada any quan s'atraca Nadal i aquesta vegada era per a celebrar la consecució d'un objectiu aconseguit per una amiga i companya de feina . Per aquest motiu la vaig decorar com si fos el cim d'una muntanya amb el romaní que sempre trobam a les nostres muntanyes de la Serra de Tramuntana.  No sé si ho vaig aconseguir però el que si vos puc dir és que el pastis va agradar .

 Si la voleu fer haureu de preparar:

Ingredients :

• 1 iogurt de pinya
• 3 moniatos cuits al forn
• 2 ous
• 1 pell de llimona ratllada( la llimona ha de ser petita)
• canyella
• 1 tassó de llet 
• 4 cullerades ben plenes de sucre

         Pasta quebrada:

• 80 gr de mantequilla o margarina
• 125 gr de farina
• 1 vermell d'ou
• 1 culleradeta de sucre glass.

  Elaboració:

Començam per la pasta , posam la farina sobre el marbre o taula , en forma de muntanyeta , enmig hi posam la mantequilla o la margarina fosa , el vermell d'ou i el sucre glass i mesclam en delicadesa. En feim una bolla i la deixam reposar al manco mitja hora. Una vegada untat el motlle amb margarina i farina , posam la pasta al motlle i amb una forquilla la punxam anant alerta a foradar , l'enfornam uns minuts i la treim per a posar la pasta de moniato. Mentres haurem preparat la pasta mesclant els moniatos ( ja cuits al forn i pelats), els dos ous, la ratlladura d'una llimona  ( millor si és petit), la canyella ,el tassó de llet , un iogurt de pinya i les quatre cullerades de sucre.

Omplirem el motlle amb tota la mescla i l'enfornarem i en donar-nos compte que la pasta quebrada ja està li donarem una mica  de grill per coure la part de damunt.

Aquest pastís normalment el faig quan em sobren moniatos que he cuit al forn  per així aprofitar-los.



Font: Recepta de Magdalena Parera

Espinagada per a Sant Antoni

Sant Antoni és sens dubte el més estimat per gairebé tota Mallorca , és la festa més polida i participativa , no sé ben bé si el mèrit és de Sant Antoni o del dimoni . El dimoni és crec, més estimat . A Sant Antoni no el veim però el dimoni , dimonis ,dimonions i dimoniones el dia 16 fan acte de presència a tot arreu. Et pot sortir de qualsevol cap de cantó o carrer.  Mallorca s'omple de foc , fum i dimonis , no sé com serà l'infern però ens podríem fer una idea vegent Mallorca des de l'aire el dia 16 de gener de cada any.

A Artà criden " Digue'm Visca Sant Antoni!!!" però qui són estimats i seguits pels carrers són els dimonis que van ballant i ballant , una i una altra vegada. Sant Antoni farà acte de presència a les beneïdes a on serà continuament temptat pel Dimoni.  Si els voleu veure feis un click al següent enllaç:

ball de dimonis davant la sala a Artrà

Al meu poble, Alcúdia també hi ha dimonis que surten el capvespre a les 16:00 , tots els nins i nines els esperen en nervis , amb la il·lusió i la por a la cara , i els dimonis surten  de l'Ajuntament com " endimoniats" , amb unes ganes loques de molestar i fer grollerades i es fan tot el poble seu , pegant en graneres a tothom , petits i grans.

De foguerons , dimonions , correfocs, gloses i ximbombades n'hi ha per a tot però a prop de ca nostra hi ha un poble que ho té arrelat dins el cor, encara que no sigui la festa del seu patró, ha esdenvingut la seva festa major . Aquest poble és Sa Pobla.  Pagesos , gent forta i valenta, a on el berenar de mitjan matí és un dret irrenunciable , gent que viu l'Albufera no com  un lloc hostil ans el contrari , per a ells ha estat un lloc de supervivència , de caça d'anguiles , de rates de prat...... Quan vàrem anar al Delta de l'Ebre a mi em va semblar que els unia una mateixa manera de viure i de ser amb un passat molt semblant. I un poble que són de bon menjar  , tenen per aquest dia  un menjar per excelència : les espinagades. Les vertaderes diuen són les d'anguiles  però també es fan de llom amb col com la que he fet jo.

De receptes de pasta n'hi ha tantes com a famílies , com alcudienca no tenc una recepta heretada però quan vaig decidir compartir la vida amb amb un pobler i que a més és Toni , celebram el dia 17 de gener fent espinagada per a sopar .

 Ingredients :

• Pasta:  de mesura noltros empram un tassonet de vi

1. Un tassonet petit d'aigua
2. Un tassonet d'oli de girasol
3. Un tassonet de suc de taronja 
4. Un tassonet de saïm ( sagí), més o manco dues cullerades.
5. Farina fluixa , la que es begui ( dependrà del tassonet que haureu triat com a mesura).

• Farciment:

1. Un manat de grells .
2. Una col borratxona no molt grossa
3. Un porro 
4. 1/4 de col-i- flor
5. 1 ceba
6. 2 alls
7. 300 gr de llom de porc
8. 100 gr de ventresca de porc
9. Panses
10. sa i pebre bo
11. Pebre bord dolç i coent.

• El·laboració: Preparau primer la pasta , mesclau tots els ingredients ( el saïm el foneu, vigilant que no es cremi) dins un bol . Anau afegint farina fins que la pasta sigui manejable i es desferri de les mans. Posau-li un pedaç per damunt i deixau-la reposar uns 3/4 d'hora , mentres preparau el farciment. Tallau la carn en bocinets primets i adobau-la amb oli, sal pebre bo  i bord dolç i coent ( el coent depen del gust de cadascú) , mesclau-la en les mans a fí de repartir bé l'adob.  Netejau les fulles de la col  i la col-i-flor. La deixam degotar dins un colador. Pelam i tallam els alls ben finets , pelau la ceba i xapau-la pel mig i feis-ne tallades primetes. Eliminau el tronc central de la col i tallau-la ben fineta , i també tallau la col-i-flor en brotets petits. Posau totes les verdures en un recipient gros. Afegiu les panses i adobau-la amb oli d'oliva , un poc de sal, pebre bo i pebre bord dolç i si el voleu més gustós també del coent. Mesclau amb les mans. Agafau una llauna o una safata del forn amb un paper de forn.  Agafau un bocí de paper de forn i una bolla de la pasta i aplanau-la primer en les mans i després en l'aprimador feis-la ben fineta i que vos quedi en forma rectangular , al mig posau un sostre de la verdura trempada a damunt un sostre de carn , un altre de verdura i una altra de carn , amb el paper de forn plegau un dels costats cap al mig i després l'altre i per acabar plegau els dos extrems , tancant l'espinagada per damunt com un sobre. Posau-la damunt la llauna i enfornau-la al pincipi a 200º gr i al cap de mitja hora baixau a 180º , treiu-la quan vegeu que ja està daurada , una mitja hora o 3/4 .

          Per si la voleu fer d'anguila ( també es pot emprar mussola o gatí) i perquè vegeu més clarament la manera de tancar-la pitjau aquest enllaç aqui

                   

La festa de Sant Antoni és una festa arrelada dins la pagesia , el Sant que beneïa els seus animals per no pendre mal  , per aquest motiu és la festa de la Part forana .Les ximbombes i les gloses es senten per a tot arreu i són les gloses més atrevides , les més inoportunes . A les rotllades de ximbombes els glosadors poden ser politicament incorrectes , tothom està exposat i té la roba estesa i ningú es pot enfadar pel que li han dit o pel que li insinuen per molt groller que sigui. A mi és una festa que m'encanta  i encara ens queden dos foguerons més per a passar.

Per acabar vos posaré la glosa del mestre Mateu Xuri , un vilero que glosa cada dia al Diari Balears i la del dia de Sant Antoni deia així:

És màgic contemplar el foc
i observar el poble lliure
on tots hem d'intentar viure
Sant Antoni a cada lloc.
Gaudim tots a poc a poc
d'aquest sant més principal.
Per això és ideal
conservar el patrimoni
i fer ja de Sant Antoni
la diada nacional. 

Esper que tots i totes hagueu començat molt bé l'any , jo per motius de feina no he tengut massa temps per a visitar-vos però, a partir d'ara esper tenir-ne.

A LA FÍ L'ESTIU JA S'ACABA

 

M'havia proposat aquest estiu no fer vacances al bloc però em sembla que , aquesta proposició com les que et fas cada vegada que comences un any nou no ha estat possible. A l'estiu sembla que hi hagi un pany a la porta de ca teva que t'impideix entrar-hi gaire, només les hores justes pel repòs just i necessari per a tornar el dia següent. 

T'aixeques i dius " avui faré l'entrada del puding d'ensaïmada que vaig fer el diumenge" però quan et seus arriba algú i et poses a xerrar i no saps ben bé com ja tens una tovallola a la mà i et trobes anant cap al mar , o a fer un trempó a la vorera , o a una festa del teu poble ( el meu és un poble constantment en festes...) o al poble del veïnat i no tan veïnat , o a casa d'un altre , o a dins la cuina cuinant pels amics que vénen a la teva , o d'aniversari en aniversari , o el aniversari del teu fill , o......i així una darrera l'altra . Si a tot això li sumes que hem anat a Menorca a gaudir uns dies i a veure les Festes de Sant Nicolau a Mercadal , i a més que no saps ben bé com d'un dia per l'altre t'embarques amb un projecte amb els teus dos germans i la feina que ja és molta normalment es duplica . 

A més, la càmera de retratar que s'espatlla i per tornar-la a comprar entre una cosa i l'altra t'ha passat l'estiu com una exhalació i comences a pensar que de tot el que tenies planificat fer aquest estiu no has fet res de res , a on han quedat aquelles bones intencions???

D'aqui la meva admiració absoluta pels blocaires que han anant publicant com sempre les seves magnífiques entrades i el meu propòsit de l'any vinent fer el mateix.

I aquesta reflexió m'ha duit a fer una entrada ben diferent de la que m'havia proposat fer en un principi . Admiro molt, la gent que té la capacitat de fer moltes coses al mateix temps i totes fer-les bé . Jo penso que és gent que té un grau d'autodisciplina molt gran, i si a més a això li afegeixes  que aquest tipus de feina la realitzen no pel seu benefici sinó per el benefici de tots, llavors jo trobo que és gent excepcional .

Aquest és el cas d'un apotecari de Llucmajor , en Montserrat Pons i Boscana. És l'autor del llibre " Les figueres a les Illes Balears".

  En aquest llibre dóna  les causes que han fet que les figueres i les figues estiguin actualment en desús segons ell l'encariment de les feines , la pèrdua d'interès com a aliment del ramat porcí, el seu abandonament com a aliment de consum humà i la marginació de l'agricultura a favor d'altres activitats enonòmiques han estat el motiu del seu abandonament.

  Ha creat un camp experimental a Son Mut Nou .Ha anat sembrant figueres de varietats conegudes i desconegudes a Mallorca i n'ha recuperat d'altres quasi totalment perdudes.N'ha sembrades dues de cada classe . També ha fet la gran tasca d'identificar-les amb l'ajuda dels pagesos .

   En aquest llibre estableix 72 descriptors , d'entre els quals podem trobar : el color , la grossària, la forma , la data de maduració , l'esponera de l'arbre, l'edat , la forma de conreu, les característiques de les fulles, .......és un vertader llibre de camp , semblant els que empren els ornitòlegs per a identificar els aucells .

Totes aquestes dates fiables i fotografia de cada una de les varietats és el contigut d'aquest admirable llibre "Les figueres a les Illes Balears" ,fruit d'una gran tasca no només de recerca , feina de camp sinó també de classificació.

A Son Mut Nou , hi ha més de 170 varietats diferents . És una valuosa feina feta per a futures generacions.

Com molt bé diu Montserrat Pons: " Son Mut no és una plantació qualsevol , és un sentiment , una part de Mallorca , de la nostra identitat i de la nostra cultura".

Son Mut Nou hauria de ser una visita obligada dels més joves com la visita que solen fer a la finca de Sa Canova .

En Montserrat Pons és també el suministrador de les figues que són exposades a la festa des Sequer ( el primer diumenge de setembre) a Lloret de Vista Alegre.

Jo vos recomano que el manco el fulletjeu , aquest llibre sens dubte és i serà una joia , una gran tasca feta per en Montserrat Pons per a tots noltros.

Gràcies Montserrat per tota la teva tasca.

Bono  , no ha estat ben bé una entrada de cuina però ha estat un començament . Ja vos he dit que el meu poble és un poble en festa , idò el cap de setmana següent és la fira del poble i tenim molta de feina i un projecte en marxa , veurem com anirà tot. 

Un dels actes centrals de la fira és la Mostra de Cuina , a on la gent que vulgui , també molt generosament i en benefici d'alguna causa enguany és pel Projecte home fa un plat dolç o salat perquè la gent que vulgui anar a sopar ho pugui fer i els doblers recaptats van a la causa solidària que ha estat triada . Vos he de dir que hi participa molta gent i sempre es recapten bastants de diners . Tots els plats que s'han fet s'edita en un petit llibret de receptes a on apareix cada una d'elles contada i signada per la persona que l'ha feta , que al mateix dia de la fira ja es vénen .

Ja vos podeu imaginar idò , quina serà la meva propera entrada o al  manco esperem que la mandra aquesta vegada no en guanyi.

SORBET DE GIN AMB LLIMONADA

"l'àvia Miquela contava rondalles, sempre diferents perquè en sabia moltes: la d'en Patufet, la de sa favera o la d'en Ciuronet. Na Marieta no es cansava mai d'escoltar , però allò que li agradava més que res en el món eren les llegendes, com la de la naveta des Tudons o la de sa novia d'Algendar.......

Sa novia d'Algendar

avui serà a terra

i demà serà a mar.

Avui menja capons i gallines,

demà menjarà sardines

a la vora de la mar."

"Un somni dalt sa murada" de Margarida Cardell Torrent

L'amor és un gran afecte cap a les persones , objectes,  o coses. En el meu cas en aquesta entrada parlaré del meu amor cap a un lloc , Ciutadella i  cap a una festa , les festes de Sant Joan

Aquesta estimació ve de molt endarrera, d'avior , és un amor heretat , un enamorament del meu padrí Sebastià que ens va encomanar a poc a poc i d'aquella manera que no et dones ni compte .Era  pescador de  llagostes , i aquesta era la causa de anar-se'n cada estiu a Ciutadella . Quan era un infant i feia de mariner a la barca del seu padrí i quan ja era més gran i era ell el patró. Era una persona afable, riolera , amb bon humor i sobre tot bona persona. Tots noltros esperàvem sempre les seves històries , les de veritat i les de mentida.
Aquells "contes de cagallones", que no s'acabaven mai i que sempre li havíem de recordar a on havia finalitzat la darrera vegada , els personatges sempre anaven passant per a diferents pobles i ciutats , com la de Liorna (Livorno) a on les fonts rajaven " coca cola" i "fanta" i on les faroles eren de caramel,.... i també el nombre de personatges anava creixent , o quan ens contava com de ben petit anava a fer feina a la barca del seu padrí i que en arribar a Port la seva feina era , anar a peu de " lloc " en "lloc"  ( casa del camp , com li diuen a Menorca) per bescanviar el peix per productes de la terra, i que ell en trobà infants que jugaven no es podia contenir i s'aturava per a jugar amb ells , cosa que després li comportava un càstig per part del padrí. Sempre ens deia : " A Ciutadella , la gent és més moderna , allà els nuvis poden anar aferrats no només del bracet com per aquí" . Ens parlava dels tarongers del pati de Cal Bisbe, i de com es rentava a la font del Born per anar al "casino" a ballar.

Si hagués estat pel meu padrí ma mare i tota la família hauríem anat a viure a Ciutadella , però la meva padrina mai volgué deixar Alcúdia i Mallorca, i el meu padrí que estimava la seva dona i la seva família renunciar a viure-hi , però mai oblidà Ciutadella . Sempre va tenir el cor xapat entre Alcúdia i Ciutadella. Quan ja era més gran , els seus fills el convidaren anar en barca a Ciutadella i ell no s'ho pensà dues vegades , es va anar a comprar ensaïmades i embarcar cap allà, però quan va tornar va dir que no hi tornaria  mai més ja que els seus amics i coneguts ja no hi eren i per a ell ja no era el mateix.

Allà encara tenim família i sempre un poc abans de Sant Joan ens demanen si enguany hi anam , durant molts anys he anat a Sant Joan i sempre al manco un pic he d'anar a tocar mare a Ciutadella, i heu de creure que quan entram amb el vaixell dins el Port el meu cor s'exaimpla i quan pujo les escales de baixa mar em sembla que estic a casa i com no sempre , sempre record el meu padrí i penso les vegades que ell va pujar aquella mateixa escala.

Ara ja fa uns anys que no hi vaig , però sempre quan comença el juny tenc a Sant Joan present i també a Ciutadella . M'imagino els tocs de flabiols que ja es deuen sentir per tots els carrers i com Ciutadella es prepara per a començar a viure un altre Sant Joan. Enguany ha estat diferent ja que ni tant sols ho he pogut veure des de la televisió ja que no em trobava a les illes , però el dia 25 de Juny ( Sant Joanet) vaig poder veure "els jocs des Pla" que tornàven a fer a IB3 , mostraven imatges de la festa de Sant Joan dels anys 50 i jo em vaig imaginar que una d'aquelles persones que es veien era el meu padrí. No ho vaig poder veure tot , i la meva germana em va contar que ella havia enviat un missatge dient que el meu padrí tenia una "carota" sencera  , i els comentaristes feren menció d'aquest missatge demanant-se que havia estat d'aquella carota.

A Ciutadella , el dia 23 de juny està ple de " berenetes" a casa d'amics ciutadellencs on a més de menjar també hi ha el gin  amb llimonada , és un dels protagonistes d'aquestes festes , com també les avellanes , les dolces mullades amb anís de les convidades del caixer senyor als altres caixers, de canyes verdes , de caragols  , de replecs , de "rronses" , de tocs de flabiol, de jaleo , ..... Encara que s'ha de dir , que les festes no són només "gin amb llimonada" ,les festes són un sentiment i respecte per els cavalls, cavallers i caixers , per  a mi les festes no són anar fins a dalt de gin amb llimonada sinó anar seguint els protocols i  disfrutar-les molt . La primera vegada que vaig anar a un Sant Joan tenia cinc anys , i recordo el meu padrí demanant capadetes els cavallers per a poder-me emmirallar i així demanar el desitj de tornar l'any vinent.

Ara som jo que pens que l'any vinent hi aniré amb el meu fill de sis anys .Són unes festes pageses , organitzades per la junta de caixers i esper que sigui així durant molts anys.

Ahir vàrem tenir dinar familiar per a celebrar el sant de ma mare , que és Joana i la vinguda nostra del Delta amb un bon arròs de marisc i carn fet amb arròs que havíem duit d'allà. Com que teníem els " pastissets" no menorquins sinó del delta com a postre que havíem duit vaig pensar fer un sorbet de gin amb llimonada per a poder celebrar una mica la festa .

Si el voleu fer , haureu de preparar :

INGREDIENTS :

• 1/2 litre d'aigua.
• 200 gr. de sucre
• 4 llimones
• 2 clares d'ou
• gin xoriguer

ELABORACIÓ:

Es bull 15 minuts l'aigua amb el sucre. Es suquen les llimones i s'afegeixen a la mescla anterior.  Es pugen les clares d'ou a punt de neu i també s'incorporen .Es posa tot dins la gelera fins que es refredi . Es mescla i es posa al congelador , tenint cura d'anar remenant de tant en quant perquè no es geli. S'afegeix un rajolí o un raig , segons el gust de cadascú de gin. 

Si voleu granissat enlloc de sorbet no heu d'afegir les clares d'ou.

 Si qualque dia anau a les festes de Sant Joan i teniu ocasió heu d'anar a veure la sarsuela constumista escrita a l'any 1885 per Joan Benejam i música del mestre Francesc Rosselló Sintes ( mestre Russó ). S'estrenà el 28 de juliol de 1885 I des de llavors es representa cada any abans de les festes de Sant Joan.  En ella apart del fet principal que és l'amor entre en Bartomeu i na Francisca, fa esment dels costums del passat , el present amb l'escenificació dels actes principals de les Festes amb la presència dels cavallers , del venedor d'avellanes ( en Toni que era conegut per en " Carrelet") i també el futur que es veu representat per l'amor entre en Bartomeu i na Francisca , els quals es suposa es casen i donen pas a una nova generació.

• " Sa sort meva és complerta , complert es meu desig; que des de que m'estima som s'homo més feliç"-Bartomeu

•  "  Benhaja aquella festa, sa Festa de SANT JOAN , que vaig obrir es meu cor a un amor lleial"- Francisca.

• " Me'n vaig a vendre faves, anous i cacauets; guardau sempre memòria , memòria d'aquest fet."- Toni

 ( Foc i Fum )

Córrer abraçats

Un  botet ...per favor!!!!

 Primer toc de flabiol

Jo sent com reçona
es tambor i es fabiol,
no hi ha res a sa vida
que em doni tan bon consol.

Per fer gins amb llimonada
diuen que som avencs,
capells i avellanes
feim bulla es ciutadallencs.

I hem de viure ses festes
des poble més gran,
neixen aquestes festes,
ses festes de Sant Joan.

Visca Sant Joan !!!!!!!

PASTIS DE TUMBET

 

Quan arriba l'estiu tota cuca viu , diuen . Sempre he pensat que aquesta dita era una de les més encertades que hi ha . Sembla que a l'estiu ja no necessitam menjar en grans quantitats i que en molt poc ens basta, encara que és una de les estacions de l'any a on tenim una explosió de fruites , de verdures ..... Tot neix a l'estiu , arbres , plantes .... tot sembla no necessitar res més que la llum del sol per viure. Mirau quin esplet d'albercocs que ens va regalar el nostre pagès particular , el meu sogre  ara no fa una setmana .

Amb ells hem fet : una coca d'albercoc , confitura i sobre tot menjar-ne uns quants cada dia . Boníssims.

Però , el protagonista d'aquesta entrada no són els  albercocs sinó , el tumbet . M'atreviria a dir que a l'estiu mallorquí hi ha dos plats que són els reis, un és el trempó i l'altre el tumbet.  Quan arriben les tomàtigues , aquelles que són madurades a la mateixa tomatiguera amb aquell aroma , ben madures crec que tots pensam el mateix , avui que feim per a sopar : trempó o tumbet???. 

Aquest plat , és un plat principal encara que avui en dia es fa servir molt per acompanyar tant carn com peix.( sobre tot serviola o llampuga). Però el tumbet tradicional es composa tant sols de patata, albergínia i pebre vermell i una salsa de tomàtiga que el cobreix i que acaba la seva cocció amb un aire de forn per a confitar-lo. Normalment ,a ca nostra el feim quan tenim les primeres tomàtigues , però aquesta vegada hem fet una excepció. Ara ja en tenim de verdes i encara ens quedava un pot de salsa de tomàtiga de l'any anterior però no era prou gros per  a poder emprar-la per acompanyar pasta , Així idò, vàrem mirar si teníem patates , albergínies i pebre vermell  i ens decidirem per a fer aquest pastis de tumbet.

Ja fa molts anys , aprop de vint anys o més vaig fer un curset de cuina amb el magnífic  cuiner Joan Abrines del restaurant Can Carrossa a Lloseta, pitjau aquí si voleu veure una entrevista ( no és que sigui molt bona , però vos podeu fer una idea de la seva manera de cuinar ). Em va agradar molt , i em va obrir un ventall de possibilitats molt gran . Ell amb el llibre base que qualsevol dona tenia com a referència per a cuinar , que era el llibre de madò Coloma ( avui en dia exhaurit) , en feia la seva pròpia lectura i diríem de qualque manera l'actualitzava . Va ser el primer defensor de la cuina mallorquina  i de la cuina estacional ( feta en productes de temporada ) en una època en que es tenia per una cuina de segona . I un dels plats que em va quedar més va ser EL PASTIS DE TUMBET.  A la manera tradicional el tumbet es cuina  , fregint en primer lloc les patates tallades en làmines no molt fines però tampoc no molt gruixades i una vegada fregides es posen dins una greixonera , després es fregeixen les albergínies sense pelar i també tallades en làmines ( prèviament posades una mitja hora amb aigua i sal)  i una vegada fregides es posen damunt les patates per acabar en pebre vermell tallat a trossos ni molt grossos ni molt petits i també sense pelar , una vegada fregit es posa a la greixonera damunt les albergínies . Per acabar es posa per damunt la salsa de tomàtiga i s'acaba la cocció al forn. Però ell ens va fer el tumbet fregint cada part i posant fent capes dins un motlle llarguer i enlloc de posar salsa de tomàtiga ens ensenyar a fer salsa de pebres vermells  , i fet al forn allò va ser boníssim.

D'ença d'aquell dia amb la seva base de salsa n'he fet en tota classe de verdures , vos he de dir que la que agrada més és la de pebre vermell i la de mongeta.

Amb el pas del anys ,aquest pastis de tumbet s'ha anat adaptant al nostre paladar i no és ben bé el que ens va fer aquell dia en Joan Abrines , és una altra versió .

Si el voleu fer , aquí vos explicam com el feim a ca nostra.

INGREDIENTS:

• 2 albergínies
• 4 patates
• 2 pebres vermells
• 4 tomàtigues madures
• un porro
• 3 ous
• sal  i pebre bo
• farina

ELABORACIÓ:

 Primer de tot tallarem les albergínies en làmines ni molt gruixades ni molt fines i les posarem en remull amb aigua i sal, li deixarem al manco mitja hora. Posarem els pebres vermells al forn .Posarem una pella amb oli ( noltros empram oli de girasol) al foc. Tallarem les patates amb làmines i una vegada estigui calent l'oli les fregirem , una vegada estiguin les posarem dins un plat amb paper per absorbir l'oli sobrant. Escorrerem les làmines d'albergínia i les enfarinarem i començarem a fregir-les , una vegada fregides les posarem també a un plat amb paper per llevar-li l'oli sobrant. Si a la pella encara tenim molt d'oli en treurem a fí de que ens quedi una mica d'oli per a poder fer la salsa de tomàtiga . Una vegada estiguin fets els pebres vermells els pelarem i reservarem. Dins un motlle ( tipus plum cake) hi posarem paper sulfuritzat , i començarem a fer capes : primer posarem una capa de patates , a damunt hi posarem un poc de salsa de tomàtiga ( només n'hi hem de posar una mica ), després  posarem una capa d'albergínia i una altra vegada damunt de l'alberginia una mica de salsa de tomàtiga  , seguirem amb una capa de pebre vermell i damunt d'ell una mica més de salsa de tomàtiga . Noltros vàrem fer una capa més de patata i un altre d'albergínia. Dins una cassoleta hi posarem una mica de l'oli sobrant de fregir les hortalisses , tallarem una ceba a bocins ben petits i li posarem una vegada l'oli estigui calent , tallarem el porro també ben petit i li afegirem . Quan la ceba estigui transparent i una mica confitada li afegirem la resta de pebre vermell. Quan vegeu que el sofregit està a punt li afegiu o una mica de crema de llet , o de nata líquida o de llet fins a cobrir les verdures i una miqueta més ( dependrà de la quantitat de salsa que vulgueu fer). Noltros li solem posar llet . Li posau sal i pebre bo a gust . Una vegada hagi pegat un bull tot junt el llevau el foc i ho triturau , si ho voleu més fí  ho podeu passar pel xinès. Bateu els tres ous i els abocau al motlle . Remenau el motlles a fí de repartir bé els ous. Posau per damunt la salsa de pebre vermells i ho posau al forn que prèviament ja haureu preescalfat a uns 200º fins que hagi quallat , dependrà de cada forn . Al nostre  normalment està uns vint minuts .

Cada vegada que fregiu una de les hortalisses ho podeu salpebrà al gust.

Bon profit